L'àguila negra és el títol de la novel·la amb què Joan Carreras va guanyar el Premi Sant Jordi 2014 que convoca Òmnium Cultural.
La trama està protagonitzada per un dentista jubilat, Marià Solvell, que als setanta anys decideix anar a passar l'aniversari en un poble nudista, també com una manera de saldar comptes amb el passat. Aquesta manera de passar comptes porta a l'autor a fer mirades enrere en les vivències de Marià que corren paral·leles a esdeveniments que a dia d'avui formen part dels llibres d'història.
Records que es remunten a la vaga de tramvies a la Barcelona de 1951, però també una tarda al parc d'atraccions amb el seu pare. O el seu pas per la universitat amb la convulsió política del moment. O la mort de Franco. O la Barcelona olímpica de 1992. I així anar avançant fins a la manifestació independentista de 2012.
Però la novel·la no pretén ser un recorregut històric pel país i el seu cap i casal, sinó que precisament aquest és l'escenari en què es desenvolupa el recorregut vital i emotiu d'una persona, no exempta de sobresalts i sorpreses. Ha procurat adaptar-se als canvis, però la vida no li ha resultat del tot fàcil.
La novel·la alterna la trama al poble nudista -que va des d'una suposada incomoditat al principi fins a sentir-se un més en aquell cosmos- amb els records viscuts, i que ens ajuden a entendre aquesta necessitat que té d'alliberar-se del passat. Malgrat que la vida de Marià Solvell podria ser aparentment normal, aconsegueix atrapar-te i descobrir els plecs de l'ànima d'una persona que ha anat entomant els esdeveniments que li ha presentat la vida.
Acabo amb una cita de la crítica literària de Vicenç Pagès, que diu així: «El protagonista de L’àguila negra és el pas del temps».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada