Avui una gran part del món sobiranista està absolutament decebut i descol·locat. Els qui havien d'accelerar el procés cap a la creació de la República Catalana, els que anaven lents perquè volien anar lluny... han mostrat molt poc sentit pragmàtic de l'exercici de la política.
És ben legítima la posició adoptada, i per tant mereix tot el respecte. Però això no treu que no pugui ser motiu de crítica. Què hi guanyen avortant el procés després de les plebiscitàries? Costa de veure quin benefici els reporta a ells com a organització ni al procés d'independència com a motor de canvi.
El 27S van triplicar els resultats de 2012 assolint la xifra de 10 diputats. L'independentisme va mostrar-se satisfet i confiat per aquest creixement electoral, que al final només ha servit perquè el Parlament més revolucionari de la història s'hagi de dissoldre quan només fa dos mesos i mig que es va constituir. Quines paradoxes! Sembla difícil que puguin mantenir els bons resultats. Els sectors de Podemos, Colaus i Iniciatives s'estan fregant les mans.
Una última reflexió. Quan Colau, Susana Díaz, Rivera, Rajoy, Duran, el grup Godó, la banca, l'IBEX35 estan satisfets de la decisió de la CUP, voleu dir que no us heu equivocat? Tanta coherència -que per cert no és unànime entre tots els sectors de la CUP- referma un sistema monàrquic borbònic anquilosat i posa un fre al que era el major procés de canvi (per canviar-ho tot!) que a dia d'avui viu Europa.
Acaba quedant la sensació que avui no han estat a l'alçada de les circumstàncies. Ep, i no ho dic només jo. Així s'han expressat l'alcalde d'Argentona i un regidor de Girona, tots dos de la CUP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada