Jesús Moncada (1941-2005) va regalar els seus lectors amb una altra obra, Estremida memòria, l'any 1997, en què tornava a ser protagonista l'univers de Mequinensa en el sentit ampli del concepte: els personatges, els paisatges, la llengua, la intrahistòria.
Ens transporta a un episodi viscut a la població l'any 1877, i com ens indica en el pròleg, ho fa a partir d'un manuscrit trobat als arxius del jutjat de Casp de l'escrivent Agustí Montolí en què fa una crònica del moment viscut en primera persona, i també dels comentaris d'Arnau de Roda, que es qui li facilita el manuscrit i qui aporta els seus coneixements a partir de tot allò que li havia explicat el seu avi Ulisses.
Quin és l'episodi que es narra? Un acte de bandolerisme viscut al camí de Mequinensa a Casp en què van perdre la vida diverses persones, del qual són acusats un grup de mequinensans. Va ser un terrabastall per la població i tot el que va suposar als diferents estaments socials, als familiars de les víctimes i dels acusats. Tot queda retratat, l'ambient que es respira, les contalles que s'expliquen, les reaccions de tothom. És un crisol de personatges, i la suma de tots ells ens aboquen a reviure un episodi que va començar una nit d'agost de 1877 però que tres mesos després encara manté la població trasbalsada, i pel que sembla, ho va estar moltes generacions després.
Jesús Moncada aconsegueix mantenir l'interès del misteri al llarg de l'obra que va dosificant poc a poc. I un altre element a remarcar és que cada sèrie de capítols s'entrellacen amb les cartes que li enviava Arnau de Roda després d'haver-los llegit, en què aporta el seu punt de vista i quan cal els arrodoneix amb comentaris que ajuden a complementar o fer avançar la trama.
Per acabar, vull reproduir un apunt que hi ha a la contraportada del llibre: Segons Kjell A. Johansson, traductor suec de Camí de sirga, en una entrevista a 'La Vanguardia', "traduint Moncada he descobert un enorme candidat al Premi Nobel".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada