'Avui vull agrair', 25 anys de la Marató de TV3

Elecció dels 7 Tresors del Patrimoni Cultural de Reus

El 2017 Reus esdevindrà Capital de la Cultura Catalana, prenent el relleu a Vic. Dins de les activitats prèvies que ja s'estan organitzant hi ha l'elecció dels 7 Tresors del Patrimoni Cultural de Reus. D'aquesta manera es persegueix fer divulgació del patrimoni reusenc. 

A l'elecció hi podem participar tots els ciutadans que ho desitgem votant en un formulari fins el dia 20 de novembre.

http://ccc.cat/noticies.php?Id_noticies=497

Es pot votar d'entre les següents trenta propostes:

Avellana

És un fruit sec de qualitats gastronòmiques i alimentàries excepcionals, ideal per consumir a qualsevol hora del dia, ja sigui crua o torrada. També és un ingredient perfecte per a ser utilitzat en la cuina, en diversitat de plats o per a l’elaboració de salses i postres.

Baixada del Ball de Diables

El Ball de diables de Reus forma part del Seguici Festiu de la ciutat. La tradició del Ball de diables està documentada des de la segona meitat del segle XVIII, tot i que podria ser anterior. Aquest ball estava vinculat amb el gremi dels boters. La Baixada és un acte singular que se celebra el dia de la Mare de Déu de la Misericòrdia i on participen el Ball de Diables de Reus i totes aquelles altres persones que ho desitgin. La Baixada no és un correfoc. És una caminada entre diables, que salten o caminen pel mig del passeig Misericòrdia, i el públic que s'ho mira, un acte que és herència de segles d’història i de vinculació a la ciutat. 

Ball solemne curt de l'Àliga a la Mare de Déu de Misericòrdia 

L'Àliga de Reus és un dels elements del Seguici Festiu de Reus i forma part del bestiari popular català. És un dels components del bestiari més antics i amb una personalitat diferenciada. Està documentada a Reus des del 1627. El 1683 ballà davant l'arquebisbe de Tarragona amb motiu del trasllat de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu nou santuari. L'Àliga realitza el seu Ball Solemne Curt davant de les autoritats a la sortida de l'Ajuntament abans d'anar a completes. 

Boca de la Mina 

És una construcció de pedra situada al capdamunt del Passeig que porta aquest nom, a un nivell inferior al del terreny circumdant al que s'hi accedeix per unes escales de pedra i que s'usa per a donar sortida a l'aigua de la Mina del Molí o de Monterols. Està protegida com a bé cultural d'interès local. L'indret va ser urbanitzat a finals de 1863, però no es va acabar fins al 1871, any que figura gravat en una pedra frontal. L'aigua passa a l'abast de la mà al llarg d'uns quants metres de rec descobert. 

Bust de Sant Pere 

El bust reliquiari de Sant Pere està a l’Església la Prioral de Sant Pere. És una peça d’orfebreria de plata que data del segle XVII i és obra de Francesc Via. Es tracta d’un bust perllongat vestit amb túnica, estola i nimbe. El cap, lleugerament alçat, té un rostre senil amb barba. La túnica és àmplia i cenyida a la cintura, presenta el plecs marcats i reprodueix un teixit de brocat. Al pit porta incrustat el reliquiari oval, conservat a l’església prioral, que allotja un fragment del crani de sant Pere Apòstol. 

Campanar 

El Campanar és una torre d'estil gòtic annexa a l'església Prioral de Sant Pere, on es troben les campanes i grans finestrals als pisos alts (el cinquè i sisè). És una torre hexagonal, de 12 metres d'amplada i 62 metres d'alçària, amb set plantes cobertes amb vota de creueria. Està coronat per una agulla amb crestes i envoltada de pinacles. Per l'alçada es pot veure de lluny quan s'arriba a Reus des de Tarragona. La torre té la base a una altitud de 119 metres sobre el nivell del mar. El campanar es va finalitzar el 1566 sota la direcció de mestre Domènec Sarobé. 

Casa Navàs 

La Casa Navàs és un dels més importants edificis modernistes de la ciutat de Reus. Fou projectat per Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre el 1901 i 1908 per encàrrec del reusenc Joaquim Navàs Padró. A diferència d'altres obres modernistes contemporànies no ha patit les transformacions de modes posteriors i manté íntegrament la decoració i el mobiliari com ho varen concebre els seus autors. Està situada a la plaça del Mercadal. 

Centre de Lectura 

El Centre de Lectura és una institució cultural de referència del país. Fundat l’any 1859 amb la voluntat d’alfabetitzar i ensenyar a llegir a la població obrera i a les capes més desfavorides de la societat. En el decurs dels 157 anys d’història el Centre ha anat conformant un projecte molt ample disposant d’una de les principals biblioteques patrimonials de Catalunya, d’un fons d’art de primer ordre, d’una important oferta docent, d’una programació d’activitats culturals molt intensa i continuada amb més de cent propostes trimestrals; d’una col·lecció editorial d’assaig i recerca i d’un balanç social que contempla l’accés al Centre de Lectura durant el curs acadèmic d’una mitjana de 1.300 persones diàries. 

Coca amb cireres 

La coca amb cireres és una coca típica de Reus i la seua comarca que es menja per Corpus. La coca s'elabora i es consumeix durant els mesos de maig i juny, època natural de les cireres. 

Entrada de Sant Pere després de la professó 

En el marc de la festivitat de Sant Pere el 29 de juny es torna a concentrar, al vespre, el Seguici Festiu, les autoritats i la ciutadania a la Plaça Mercadal per anar en seguici fins a la Prioral a buscar la imatge del Patró, que és portada en professó fins a la Plaça Mercadal i just en el moment que s'atura davant de l'Ajuntament s'engega la darrera Tronada. Durant la professó, des del campanar, es fa el Toc General de Festa. Després el Seguici retorna a la Prioral i en el moment de l'entrada de la Imatge a l'església tots els elements festius alhora esclaten a ballar. 

Església la Prioral de Sant Pere 

L’Església la Prioral de Sant Pere és una de les parròquies de la ciutat de Reus, la principal, regida pel prior i una petita comunitat de preveres. Fou començada el 1512 i inaugurada el 1569. Obra de l'arquitecte mestre Benet Otger de Lió està dedicada a Sant Pere, que és el patró de la ciutat. L’estil és de gòtic tardà format per una nau única que es flanqueja per petites capelles laterals situades entre els contraforts exteriors. 

Estació Enològica 

L'Estació Enològica és un conjunt d'edificis protegits com a bé cultural d'interès local de Reus construïts per Pere Caselles i Tarrats. El conjunt de construccions de l'Estació Enològica ocupa una illa de cases que delimiten el carrer de l'Escorxador, del Doctor Frías, del Doctor Ferran i el passeig de Sunyer. El formen un edifici central de planta baixa i dos pisos i un seguit d'edificacions que alternen alçades de planta baixa i planta i pis, que ocupen el perímetre del terreny i deixen lliure la façana del passeig de Sunyer. Una tanca amb mur de pedra delimita el jardí, feta de maó aplantillat i pilars de maó que sostenen una reixa de ferro. 

Gegants 

Els Gegants de Reus són cinc parelles de gegants acompanyats normalment per la Mulassa i que formen part del Seguici Festiu de la ciutat, portats pels membres de la Colla Gegantera. Els gegants de Reus apareixen documentats des del 1621. Fins a finals del segle XVIII, la ciutat tenia dues parelles de gegants. A l'inici del segle XIX es van construir noves parelles, amb les que es volien representar amb els gegants els quatre continents: els Vitxets (Europa), els Moros (Àsia) i els Indis (Amèrica), però no es va construir l'última parella. 

Institut Pere Mata 

L'Institut Pere Mata de Reus és l'hospital psiquiàtric de la ciutat, encara que dóna servei a una regió molt més gran. Va ser projectat per Lluís Domènech i Montaner i construït entre 1897 i 1912, en l'estil modernista propi d'aquest arquitecte. El nom és un homenatge al metge reusenc Pere Mata i Fontanet. El conjunt arquitectònic modernista està catalogat com a Bé cultural d'interès local i, específicament, el pavelló dels Distingits és un Bé Cultural d'Interès Nacional des del 2013. 

Jueu del Raval 

El Jueu del raval és una talla satírica situada en un edifici de la ciutat de Reus que representa un home dret que se sosté amb el peu esquerre. Porta un buirac penjat en bandolera. Té el braç dret estirat endavant i assenyala amb l'índex. Està situat a la casa del carrer de Vilar o del Bou que fa cantonada amb el raval de santa Anna. El propietari de la casa la va fer construir i penjar sota la barbacana per haver perdut un plet amb el veí cap a la casa del qual apunta el dit de la imatge. Se la va instal·lar cap al 1763, segons un medalló amb aquesta data a la cantonada de la casa, i se la va treure el 1925 quan es van aixecar unes plantes noves a l'edifici. La imatge original es conserva al Museu de Reus. 

Les Tres Gràcies 

Les professons de Les Tres Gràcies de Reus consisteixen en el trasllat, el Divendres Sant, de la imatge del Sant Crist de la Sang. A les ordinacions de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus, del 30 de març de 1784, es fa esment a una professó, més o menys reglamentada, per al trasllat de la imatge i en les ordinacions del 1827 s’hi troba més informació al respecte. Les Tres Gràcies de Reus inclouen les professons del migdia del Divendres Sant: la de l'Agonia i la de tornada o de les Tres, així com la funció de l’Agonia o de les Set Paraules que es fa entremig a la Prioral de Sant Pere i l’Acte final de les Tres Gràcies que té lloc just abans que la imatge entri de nou a l’església de la Sang. 

Menjar blanc 

El menjar blanc és una crema d'ametlles que normalment es menja per a postres. S'elabora principalment amb ametlla, sucre, midó de blat de moro o d'arròs. 

Palau Bofarull 

El Palau Bofarull és un palauet protegit com a bé cultural d'interès local situat prop de la Plaça de Prim que va pertànyer a la família ennoblida dels Bofarull. Se'l coneix també com L'Olimpo o Els "Ploms", entitats que havien tingut allí la seva seu. La part més notable fou el saló noble, datat el 1788, que està decorat amb pintures del pintor Pere Pau Montaña. El Palau Bofarull té una imatge externa de palau italianitzant, amb la façana composta per un sòcol de doble alçada i centrada per una gran portalada barroca tardana, emmarcada per dos parells de columnes, una de les quals, a cada costat, té forma d'atlant que sosté un capitell. L'edifici conté, a més del pis noble, unes amples golfes. 

Peixateries velles 

És un conjunt urbà molt interessant, format per dos sèries d'habitatges de quatre plantes, ordenades simètricament, formant un tancat i penetrat per un carrer amb porxos d'arcs de mig punt. Tant els habitatges, pel seu interès tipològic, com la plaça (Plaça de les Pescateries), per l'interès dels elements ornamentals i escultòrics, fan del conjunt el millor espai neoclàssic de la ciutat. 

Plaça del Mercadal 

A finals del segle XV apareix documentada la plaça amb l'estructura present en els anys vuitanta. Sempre ha estat, la plaça, el centre i eix de la vida comercial i social d'una ciutat de mercat típica. És de forma quadrangular, gairebé perfecta. Tres dels seus costats tenen porxada. L'edificació actual correspon en gran part a la del segle XIX i XX. Els edificis arquitectònics més destacables, a més de l'Ajuntament del segle XVII, són la Casa Navàs, al número 5, al núm. 3 una casa del segle XVIII, al número 17 la Casa Pinyol, i al número 7, una casa barroca del segle XVIII. 

Plim 

És una marca comercial d'una beguda refrescant amb gust de banana, exclusiva de Reus. La beguda és un refresc dolç i de color vermell. 

Rosari de torxes 

El rosari de torxes és un acte de devoció popular que caracteritza la celebració reusenca en honor a la Mare de Déu de la Misericòrdia. Té lloc la nit del 24 de setembre. El seu recorregut abasta des de la plaça de la Pastoreta fins al santuari i les persones que hi assisteixen porten candeles. 

Sant Crist de la Sang de Reus 

La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist és una institució amb més de 450 anys d’història, una de les més antigues de Reus. Amb motiu de 'L’Any Sant de la Misericòrdia va organitzar un pelegrinatge al Santuari de Misericòrdia amb la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang, que va tenir lloc el 24 d’abril. L'últim peregrinatge a Misericòrdia va ser el 1984. 

Santuari de Misericòrdia 

El Santuari de Misericòrdia és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada a la sortida de Reus, al començar la carretera de Cambrils a la Partida de les Forques Velles. L’edifici és d'una nau, i tres trams, amb tres capelles a cada costat, comunicades, des del 1871, per petits pòrtics. La seva construcció inicial fou acordada el 1592, amb motiu de l'aparició de la Mare de Déu a la pastora Isabel Besora. 

Teatre Bartrina 

El Teatre Bartrina va ser construït l’any 1905 com a teatre del Centre de Lectura. Després de diferents vicissituds, va ser rehabilitat l’any 1995. Té una capacitat per a 550 persones. En l’actualitat, el teatre està gestionat pel Consorci del Teatre Bartrina, format per l’Ajuntament de Reus i el Centre de Lectura. Al Teatre Bartrina hi tenen cabuda des de grans produccions estatals o nacionals fins a les representacions de teatre infantil o activitats de caire més avantguardista o ciutadà. 

Tradició comercial 

Reus és un referent per la seva llarga tradició comercial i es reconeguda com “la ciutat de les compres” de la Costa Daurada. Compta amb més de 600 establiments concentrats als carrers del centre i gaudeix d’una zona de vianants molt integrada on podrà trobar una àmplia oferta comercial amb les marques més prestigioses i un excel·lent servei. Degut a aquesta llarga història, encara es poden trobar un gran nombre d’establiments amb molta tradició comercial. 

Teatre Fortuny 

El Teatre Fortuny fou construït el 1882 per dotar a l’aleshores segona ciutat de Catalunya d'un teatre del nivell d'altres gran ciutats. El seu nom ret homenatge a Marià Fortuny i Marsal, pintor català nascut a Reus. El monument està integrat pel Teatre Fortuny i la seu de la "Societat El Círcol”, situat a la plaça Prim. El conjunt de l’edifici és una obra declarada be cultural d’interès nacional. 

Tronada 

La Tronada és una característica de la festa major de Sant Pere a Reus, que consisteix en l'explosió de potents artefactes, els mascles o morters, plens de pólvora i col·locats a una distància d'uns tres metres un de l'altre, que donen el tomb a la plaça del Mercadal de Reus, que és quadrada, fins a arribar davant mateix de l'ajuntament on un grup de 9 artefactes concentrats en un quadrat reduït provoca una explosió final molt forta. 

Vermut 

Reus és la localitat catalana i del conjunt de l’Estat espanyol que compte amb més empreses dedicades a l’elaboració de vermut. Hi ha una ruta del vermut i fins i tot el museu del vermut, ubicat a l’interior d’un edifici modernista rehabilitat. 

Vexilla Regis 

El músic i compositor reusenc Víctor Agustí (1808-1884) va musicar el "Vexilla Regis", himne compost al segle VI dC pel poeta Venanci Fortunat, per encàrrec de santa Radegunda, reina dels francs. Aquest himne –única composició musical que s’interpreta durant totes les processons locals de Divendres Sant en l’acompanyament del Sant Crist, al migdia i al vespre– és cantat pels nens i nenes de l’Escolania de l'església de la Puríssima Sang, a dues veus, acompanyats per dues veus d’home i els músics de la Capella de Cantors, que toquen dues flautes, dues trompetes i un fagot.

Més de 300 dies en funcions

Finalment el Congrés dels Diputats ha investit un president del govern espanyol. Per a tal propòsit han calgut dos eleccions generals i sis votacions d'investidura (dos al març, dos al setembre i aquestes dos d'octubre). Queden lluny aquelles setmanes en què des de Madrid alertaven del caos i de l'apocalipsi a Catalunya pels tres mesos de govern en funcions des de les eleccions del 27S fins que en Carles Puigdemont va ser investit President. 

El govern espanyol ha estat en funcions més de deu mesos, concretament estarà 320 dies en funcions fins que divendres que ve prenguin possessió dels seus càrrecs els diferents ministres. O si tenim en compte des de la convocatòria electoral, que va ser el 26 d'octubre de 2015, hauran passat ni més ni menys que 375 dies.

Es diu poc fora de Catalunya, però que hi hagi hagut aquest govern interí durant més de deu mesos és fruit del procés sobiranista que viu el nostre país. No s'ha pogut posar d'acord una majoria alternativa progressista perquè calia el concurs dels diputats catalanistes. No hi ha hagut govern perquè ha passat a millor vida aquella predisposició tan nostrada que les minories catalanes a Madrid donessin suport al partit espanyol de torn. 

Ara que sembla que la legislatura començarà a rodar:

• no cal passar per alt que dels 47 diputats que Catalunya envia a Madrid, a Rajoy només 11 l'han votat, que representa un 23%.
• no cal passar per alt que dels 47 diputats que Catalunya envia a Madrid, n'hi ha 29 que defensen un referèndum d'autodeterminació, o sigui, un 62%.
• no cal per passar per alt que dels sis partits que Catalunya envia a Madrid, només han donat suport a Rajoy el cinquè i el sisè.

Sens dubte, Catalunya està passant pantalla.

Malpàs 92

Ja s'ha publicat un nou exemplar de la revista Malpàs (núm. 92, setembre de 2016) que es presenta amb una fotografia d'una de les novetats de la passada festa major d'estiu d'Ascó, la festa Holi.

Com sempre la revista ens ofereix un recorregut per l'actualitat informativa del darrer trimestre amb informacions de l'ajuntament, del Consell Comarcal i d'ANAV, així com amb un recull de les notícies del poble i de la comarca aparegudes en els mitjans de comunicació i una miscel·lània de les publicacions locals rebudes per Malpàs.

L'Associació Cultural Lo Llaüt també disposa de la secció en què no únicament es fa ressò de les activitats realitzades sinó que també avança el calendari d'activitats previstes. També s'ofereix la informació d'altres entitats de la comarca com són el CERE, l'Arxiu Comarcal o l'IES de Flix.

La secció 'Arrels' continua amb la tercera i última part del resum del treball de recerca de Montserrat Ferrús amb el títol 'La toponímia asconenca en l'obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza. Proposta de rutes literàries', també hi un programa de la festa major de 1941 o el recordatori dels 50 anys de la Primera Gala de la Pubilla Comarcal celebrada a Ascó durant la festa major de 1966.

En la secció d''Asconencs que estudien pel món' la protagonista és Mireia Jaimot, estudiant de Ciències Biomèdiques al Regne Unit.

Altres seccions que ja són habituals de la publicació són les propostes literàries, la secció esportiva, i l'humor i els passatemps, entre d'altres.

Sense lluita, no hi ha conquesta

Lluites compartides és un espai per fer visible i posar en valor la feina de milers de persones anònimes que han treballat pel bé col·lectiu. Perquè la força d’un país és la seva gent. I continuarem creient en aquesta força.

La Caputxinada, el 15M, el NO a la Guerra, la mobilització ciutadana per aconseguir la immersió lingüística, les manifestacions a favor del dret a decidir i a favor de la independència o en contra de les centrals nuclears o del transvassament de l’Ebre són només alguns exemples de lluites que tractarà la campanya al llarg dels propers mesos.

Òmnium Cultural

Lluites compartides

Fas 6 anys. Tria un llibre

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha presentat la campanya 'Fas 6 anys. Tria un llibre' que té per objectiu estimular els hàbits de lectura dels infants de 6 anys. És per això que tots els xiquets que aquest 2016 compleixen 6 anys rebran a casa una targeta que els convidarà a anar a una de les 180 llibreries del Gremi de Llibreters de Catalunya i intercanviar-la per un llibre amb un import màxim de 13 euros.

Amb aquesta iniciativa es pretén que els nens descobreixin les llibreries de la mà d'un adult, que comencin a crear la seva pròpia biblioteca així com donar valor al llibre. A la vegada que les llibreries poden reforçar el seu paper de prescriptores culturals.

Gest de reparació

Avui el Parlament de Catalunya ha aprovat la tramitació d'una proposició de llei de reparació de les víctimes del franquisme. Aquesta iniciativa ha estat presentada -i votada- pel grup que dóna suport al govern, Junts pel Sí, i per la CUP i CSQP. 

Amb aquesta proposició es declaren nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims, i les sentències corresponents, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista. Aquesta iniciativa preveu que el Departament de Justícia emeti un certificat de nul·litat del procediment i la sentència corresponents.

Info: www.parlament.cat

30 anys "A la ville de... Barcelona!"

15 d'octubre, dia de memòria

La Generalitat de Catalunya declara el 15 d’octubre de cada any com a “Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista” 

La data coincideix amb l’aniversari de l’afusellament del president Companys 

El Govern ha acordat proclamar el 15 d’octubre de cada any com a “Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista”. La data coincideix amb l’aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys, màxim representant institucional dels ciutadans d’aquest país i únic president escollit democràticament de l’Europa occidental que ha estat executat pel feixisme. 

El Govern es compromet a adoptar les mesures necessàries per donar coneixement públic d’aquest acord a les diverses institucions catalanes i als ciutadans i organitzacions, en especial a víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista i les seves famílies, així com a entitats memorialistes relacionades amb Catalunya. 

Aquest acord de Govern dóna compliment a la Llei 13/2007, de 31 d’octubre, del Memorial Democràtic, i, en especial, a la referència que s’hi fa en el preàmbul al necessari reconeixement memorial a totes les víctimes, així com a les nombroses resolucions del Parlament de Catalunya en relació amb la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. 

L’acord també té en compte l’existència de pluralitat de memòries, que han de ser reconegudes sense ressentiments i de forma constructiva, i les diverses iniciatives que s’han posat en marxa per a l’esclariment de la veritat i la reparació moral i simbòlica de totes les víctimes i supervivents. 

Així mateix, s’ajusta a les nombroses resolucions i informes dels diversos organismes de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), i en particular a l’Informe amb data 22 de juliol de 2014 del relator especial de l’ONU sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, després de la seva visita a Catalunya el gener de 2014.

premsa.gencat.cat

Diumenge, a ritme de vals

Aquest és un vídeo enregistrat en el marc de l'Escola d'Estiu de l'AEMCAT, l'Associació d'Ensenyants de Música de Catalunya (Cardedeu, juliol de 2016). Es tracta d'un taller de percussió corporal dirigit per Santi Serratosa amb la música del Vals n. 2 de Dmitri Shostakovich.

Bon diumenge!

Manifest del Correllengua 2016

La llengua importa

En qualsevol debat sobre el futur de Catalunya, sobre el futur de cadascun dels Països Catalans o del seu conjunt, no es pot deixar de banda la qüestió de la llengua. No es pot considerar que el posicionament sobre el futur del català i sobre els mecanismes que han de fer-lo possible és una qüestió menor, sense importància, irrellevant. I tant que importa la llengua. Sobretot per als qui no ens resignem a imaginar cap futur per a la nostra comunitat en què el català no sigui una llengua socialment i culturalment viva, respectada i de prestigi. Podem discutir quan cal fer aquest debat, per raons estratègiques. Podem buscar-li els marcs més útils i els moments més propicis. Però no podem negar-ne la importància i, encara menys, donar-lo per resolt i per decidit a través de fórmules en què preocupa més la rendibilitat política que la garantia eficaç de la vitalitat de la llengua. Els especialistes ens han de dir les fórmules que poden oferir millor aquesta garantia. El conjunt dels ciutadans compromesos amb la llengua hem de poder dir que el debat ens importa i que per a molts de nosaltres és central. 

En el cas català el vincle entre llengua i nació ha estat sempre visible. D'una banda, la llengua i la cultura són l'eix vertebrador de la comunitat nacional, el seu principal tret distintiu. La comunitat, en el cas català, no s'ha definit per la religió, per l'origen, per la sang, pel color de la pell, sinó pel paper de la llengua i la cultura. Això ha construït una comunitat inclusiva, oberta: la religió o l'origen són trets difícils de canviar, les llengües es poden aprendre, sense necessitat a més d'oblidar les que ja saps. La llengua ha vertebrat la nació, però la nació ha preservat la llengua. Com diu Pierre Vilar, és la forta consciència de comunitat, de nació, la que fa mantenir en circumstàncies enormement adverses la llengua pròpia. Això és tan visible, en les dues direccions, que els adversaris de la llengua i de la nació han sabut sempre, i han actuat en conseqüència, que afeblir una cosa servia per atacar l'altra. Dificultar la transmissió viva del català era diluir la nació; desnacionalitzar el país o intentar canviar-ne la consciència nacional acabaria amb la llengua o la reduiria a un ús marginal. 

Per tot això, és evident que la voluntat de preservar la llengua, amb els instruments que calguin, no pot quedar al marge del debat polític, de l'agenda del procés cap a una República Catalana, però tampoc de l'agenda del dia a dia. En alguns moments, ha semblat que la llengua no importava. Que l'agenda del procés parlava només d'infraestructures, d'impostos, de dèficit fiscal. I és obvi que ha de parlar de totes aquestes coses. Però ha de parlar també de llengua i de cultura. Entre altres coses, perquè molts de nosaltres som aquí, participem activament en l'espai públic, precisament per preservar la llengua viva i la cultura que s'hi expressa. Si la llengua no importa, si el debat polític no parla de llengua, si parlant de llengua només és possible fer un discurs de manteniment de l'statu quo, si les altres posicions legítimes són proscrites i negades, ens podem trobar que quan les circumstàncies polítiques semblin més favorables al futur del català, la seva situació real sigui molt fràgil. Ja sabem que l'estatus jurídic i polític d'una llengua no és l'únic factor de pervivència. Sabem que cal prestigi, creació cultural, ús social. Però tampoc en tot això el marc jurídic no és una dada irrellevant, contribueix també al prestigi, a una presència justa a l'escola i als mitjans de comunicació, a la millor projecció de la cultura. Les lleis no ho són tot. Però calen, també, les lleis. 

En el cas català, la necessitat de preservar viva la llengua pròpia i la cultura que s'hi expressa té una altra urgència bàsica. En un país de forta immigració històrica, on molts dels ciutadans han vingut de fora, el català ha estat la llengua de la cohesió social. En una societat del present i del futur necessàriament multilingüe, on és imprescindible que els ciutadans siguin poliglotes i on conviuen ciutadans que canten, resen, escriuen i parlen en llengües diverses, el català ha de ser llengua de la plaça pública, llengua compartida, llengua que tothom sap i que permet la relació de tots amb tots a la plaça. El futur, no tan sols a Catalunya, no és en cap cas una societat monolingüe. Anem a societats multilingües i poliglotes. En aquest marc, el català només té futur com a llengua viva socialment i culturalment si és llengua de la plaça. I això necessita compromís per part dels seus parlants, utilitat social, generalització del coneixement, i lleis que hi vagin a favor. Les hem de tenir perquè la llengua importa. Perquè la llengua no és un ornament, sinó una prioritat. Perquè amb la llengua ens juguem la nació, però també la cohesió social. 

Vicenç Villatoro

Jornada Carmel Biarnés 2016

DISSABTE 8 D’OCTUBRE

17.00 A l’escola Sant Miquel d’Ascó inauguració de l’exposició Pessebres: figures, diorames, materials i elements per a la seva construcció, realitzada per Ignasi Biarnés Biarnés.

VIII Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: 

EL PESSEBRISME, CULTURA POPULAR A REDÓS DE LES LLARS

17.30 Inauguració de la jornada a càrrec de la Sra. Montserrat Lerma, regidora de cultura de l’ajuntament d’Ascó, el Sr. Joan Josep Duran, president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i el Sr. Biel Pubill, president de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó.

17.45 Ponència a càrrec del pessebrista asconenc Ignasi Biarnés i Biarnés: Records i vivències del pessebre a Ascó

18.15 Ponència a càrrec del president de l’Associació Pessebrista de Tarragona, Josep M. Borrut Margalef: Pessebres: figuraries i escultors

18.45 Pausa-cafè

19.15 Ponència a càrrec de l’estudiós del món pessebrista, membre del col·lectiu el Bou i la Mula, Albert Dresaire Gaudí: Moments de "contrapessebre"

20.00 Concert de la Banda de Música de l’Escola Municipal de Música d’Ascó.

Espectacle casteller

El primer cap de setmana d'octubre dels anys parells té lloc el Concurs de Castells a Tarragona. És el moment en què les colles castelleres mostren les seves millors construccions en un escenari com és la Tarraco Arena Plaça de Tarragona. A canvi, en funció de l'èxit de les mateixes reben una puntuació que fa que al final de la jornada s'estableixi un rànquing que en aquesta edició, i com ha passat en les vuit darreres, han encapçalat els Castellers de Vilafranca.

Aquest 2016 s'ha arribat a l'edició número vint-i-sis, tot i que no totes han estat correlatives. Les primeres van tenir lloc els anys 1932 i 1933 i la tercera no es va celebrar fins la dècada dels 50. Des de 1980 ençà ja s'han celebrat de forma biennal.

Encara que sigui a través de la televisió, l'ambient de la plaça, la concentració de les colles, el silenci respectuós del públic, el so de les gralles, l'alegria de la feina ben feta, la decepció tot i la feina ben feta... arriba a tots aquells qui veiem en els castells una mostra de cultura, esforç, tradició, festa i catalanitat. 

La paraula 'concurs' en un fet cultural com són els castells pot no resultar del tot compartit. Una diada de concurs pren protagonisme l'espectacle per damunt d'altres conceptes. I tot i ser una competició, es respira una germanor entre les colles i una rivalitat simpàtica i ben entesa.

Avui han pres part del concurs 12 colles, però en el conjunt del concurs han estat 42, que han pres part en les dos jornades prèvies que s'han celebrat.

Fins i tot mitjans de comunicació estrangers s'han anat fent ressò al llarg del dia de l'esdeveniment, i és que les imatges que es generen impressionen.

vilaweb.cat