Enfilem els darrers dies de la presidència de Barack Obama al capdavant dels Estats Units. Un president, que vist des d'Europa, ha mostrat una proximitat a la gent -l'Obamacare n'és el paradigma-, i que en certa manera ha intentat unes relacions internacionals més empàtiques i potser menys "imperialistes" que en altres temps, rebaixant tensió amb estats com Cuba o l'Iran.
El seu llast ha estat la quantitat d'il·lusió que va generar en un començament amb el seu Yes we can i que li va marcar uns reptes que no ha pogut complir en la seva totalitat. De totes maneres els indicadors econòmics no li han estat del tot desfavorables.
Ara correspondrà a periodistes, historiadors i politòlegs de fer un balanç dels seus vuit anys de presidència, tot i que sembla que el proper inquilí de la Casa Blanca el farà si cap, millor.
Ara correspondrà a periodistes, historiadors i politòlegs de fer un balanç dels seus vuit anys de presidència, tot i que sembla que el proper inquilí de la Casa Blanca el farà si cap, millor.
***
Adjunto un vídeo, que a mode d'homenatge tant celebritats com persones anònimes, han volgut reflectir què ha significat la trajectòria de Barack Obama a la presidència dels Estats Units.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada