Ara que en aquests dies s'està commemorant el 125è aniversari de l'estació de ferrocarril d'Ascó, no està de més recordar que l'escenari de l'estació va ser protagonista de la nostra petita història durant els els anys posteriors a la fi de la guerra civil espanyola.
Durant els anys quaranta del segle passat l’estació era de les més concorregudes i es va fer coneguda per l’estraperlo. Era lloc de trobada d’estraperlistes per a l’intercanvi de farina i oli. Els estraperlistes d’Aragó canviaven farina per oli, i els agricultors de la zona oli per farina. Fins a Ascó també venien estraperlistes de Barcelona per comprar tant oli com farina.
L’únic que havien d’evitar els estraperlistes era la presència de la guàrdia civil o bé la dels “fiscaleros” que venien amb el tren. De totes maneres la gent de l’estraperlo també s’ho havien manegat per trobar-hi solució. Per saber si viatjava un fiscalero al tren, una estraperlista anava fins a Flix a agafar el tren. Si veia que hi viatjava un fiscalero, quan el tren arribava a la casilla d’Ascó –per on es troba actualment el pont que creua l’Ebre-, treien un mocador blanc per una de les finestres que donaven al riu i la gent en veure-ho des de l’estació, desapareixia deixant l’estació totalment deserta. En alguna documentació es parla que unes 200 persones es podien aplegar a l’estació d’Ascó amb paquets d’oli i farina.
