dilluns, 17 d’abril de 2017

40 anys del Congrés de Cultura Catalana

Aquest 2017 es commemora el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, convocat tot just a les acaballes de la dictadura i que durant dos anys (1975-1977) va promoure la participació de més de 150 municipis d'arreu dels Països Catalans amb tot tipus d'activitats: actes festius, reunions, taules rodones, conferències, debats...
A la Ribera d'Ebre hi va haver un acte dins del Congrés, en concret a Vinebre es va celebrar una taula rodona sobre les indústries contaminants.
Adjunto el manifest que ja fa quaranta anys demanava l'assoliment d'una nova realitat que superés el període del que se sortia. Era previ als Estatuts d'Autonomia i a la Constitució Espanyola. És evident que van ser instruments que no van donar veu a les inquietuds expressades en el manifest.


MANIFEST DEL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA
Després d’un llarg període en què el desenvolupament cultural català s’ha produït, tant en el pla econòmic i social com en el pla lingüístic i intel·lectual, en una situació de total anormalitat, sense instruments d’autoorganització i contra una actuació política, social i econòmica antinacional i desnacionalitzadora, l’hora actual demana urgentment la necessitat d’assolir una situació de normalitat per la societat catalana. Per tant, creiem necessari manifestar que:

1. Afirmem la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans, fruit d’una història comuna i d’una realitat compartida que cal fer progressar conjuntament en el futur. 

2. Afirmem la necessitat inajornable d’iniciar un redreçament i una transformació de la societat dels Països Catalans que s’encaminin a la superació de les formes d’opressió nacional i social que entrebanquen i frenen el seu normal i ple desenvolupament. En aquesta direcció, creiem necessaris fonamentalment: 

a) Un nou model de creixement econòmic i social, basat en: 
  • Una ordenació del territori i una planificació industrial que portin a la superació dels greus desequilibris comarcals i regionals, a una salvaguarda efectiva del patrimoni cultural i natural i de l’equilibri ecològic, a la refeta de l’agricultura i de la societat rural, a la descongestió de les concentracions metropolitanes industrials, a la potenciació racional del sector industrial i el de serveis, especialment el turístic, que els alliberin de les dependències i els condicionaments forans; 
  • Una ordenació, institucionalització i extensió de l’ensenyament i de la sanitat, la recerca científica i tècnica, la producció literària i artística, i dels mitjans de difusió i comunicació, les quals permetin un accés de tots els ciutadans als béns culturals a una informació real i completa i garanteixin, així, un autodesenvolupament democràticament decidit i controlat. 
  • L’extensió total de l’ús públic, oficial i social de la llengua pròpia dels Països Catalans, com a factor bàsic de coherència cultural i d’identificació nacional, tot respectant la realitat dels ciutadans encara no integrats lingüísticament i de les regions amb entitat cultural diferenciada. 
b) Una nova configuració de l’organització política i de l’estructura social fonamentada en els principis bàsics d’autogovern i democràcia, i en aquest sentit, afirmem: 
  • Que cadascun dels Països Catalans té el dret inalienable i irrenunciable de constituir la seva pròpia organització política d’autogovern com a única garantia i possibilitat de refer la seva societat i encaminar-la a un futur coherent i progressiu. 
  • Que els Països Catalans com a conjunt tenen el dret i la necessitat de poder coordinar i articular llurs esforços i actuacions a fi que la coherència necessària en cadascun d’ells potenciada i assegurada per la coherència de tot el conjunt. 
  • Que el principi d’autogovern democràtic ha de fonamentar igualment l’organització de les comunitats locals i comarcals dels nostres països. 
  • Que els greus problemes estructurals, econòmics i socials que la societat dels Països Catalans té plantejats, i el conjunt de mesures i actuacions que es fan necessàries a tots els nivells i sectors per a un veritable redreçament, exigeixen la constitució d’un poder públic fort i amb una total legitimitat i control democràtics, que asseguri la subordinació dels interessos privats a les veritables necessitats col·lectives. 
3. Afirmem que aquests objectius inajornables que exigeix el progrés de la nostra societat només seran assolits per la lluita unida de tot el poble, i per això demanem a tots els ciutadans del Principat de Catalunya, del País Valencià, de les Illes i de la Catalunya Nord que s’apleguin a l’entorn d’aquest programa bàsic de reivindicació cultural nacional. 

Països Catalans, 1977