dimarts, 18 d’abril de 2017

Agustí Ferrer Pino, pintor


El pintor de Sitges Agustí Ferrer Pino (1884-1960) era fill d'asconencs. A través de la tesi d'Antoni Sangrà Boladeres hem pogut recuperar el vincle que va mantenir amb Ascó en els inicis de la seva trajectòria pictòrica, així que reprodueixo els fragments de la tesi que ens evoquen aquesta relació amb el poble d'Ascó.
Els seus pares van ser Josep Ferré Montornés i Teresa Pino Borràs, tots dos fills d'Ascó, els quals van traslladar-se a Sitges per tal de guanyar-se la vida: "Agustí Ferrer pertany a una família humil, el seu pare era jornaler i la seva família no tenia propietats".
"Després d'acabar el primer curs amb un excel·lent, marxa a Ascó a pintar". A més, Sangrà ho corrobora amb documents inèdits del propi pintor. "A primeros de abril (de 1903), marché a pintar en Ascó, aconsejado por el profesor y ya tenía el curso hecho con un sobresaliente. (...) Allí principié a desfogarme con la naturaleza".
De nou recuperem l'explicació de Sangrà: "Durant la seva estada a Ascó, Ferrer Pino mostra interès pel decorativisme i el seu treball és valorat per alguns dels seus habitants", aquest cop mitjançant aquest text memorialístic de l'autor: "Conocí al Sr. Peresans, noble propietario e intelectual, que al verme dibujar una ventana gótica del castillo en ruinas que él recogió y tenía en su casa se convirtió en protector mio interesándose en Barcelona por facilitarme lo que yo necesitara en pro de mi arte cosa que yo evadí como siempre sin reparar en el disgusto que le di".
Després de tres anys d'estudis a la Llotja de Belles Arts de Barcelona, deixa els estudis i se'n va de viatge per Catalunya i per Espanya. Antoni Sangrà diu: "El seu caràcter romàntic i rebel, la incomoditat amb les estructures de poder de l'èpica, i alguns antecedents familiars influeixen en la presa d'aquesta decisió i com veurem, en d'altres de futures. La seva personalitat desafiadora, un caràcter torturat i la pressa per viure són factors que expliquen el final sobtat de la seva vida acadèmica".
De nou torna a aparèixer Peresans, i així ho explica el propi Agustí Ferrer en un document inèdit: "El día que fuimos a recoger los diplomas y moneda como premio al sobresaliente, el jurado nos felicitó a los alumnos aventajados encorajándonos para lo futuro y augurándonos toda clase de éxitos, me hicieron un sermón mis profesores y otros maestros algo que [il·legible] desinterés y falta de correspondencia por las atenciones y esfuerzos para encauzarme en el camino del triunfo que yo menospreciaba siempre increpándome a que me dejara guiar en la táctica, que tenía que desplegar en la empresa de ser un buen artista. El Sr. Peresans (de Ascó) también se había quejado a la dirección de bellas artes y en especial a mis profesores por no queren yo aceptar las proposiciones de protección que él me ofrecía".