La vida que aprenc és l'últim llibre del periodista Carles Capdevila, i que és un recull d'articles - en concret 131- que tot i ser presents a la premsa diària, no parlen de notícies sinó que parlen de vida.
Llegint-los hi entreveus la filosofia de vida de Capdevila, com també aquells temes que li generaven interès i així ho transmetia als seus lectors. Aquests temes coincideixen amb la classificació dels articles, que són aquests: La mirada íntima, Ser i fer, Petites revolucions, En bona companyia, i Eduquem les criatures.
Així hi trobem des de les pròpies vivències de l'autor, tant de quan era petit com de la seva malaltia; com aquells oficis que li mereixen tot el respecte, en especialment les professions artesanals... Capítol a part mereixen dos feines en especial: els i les mestres (i altres tasques vinculades a l'educació), i la tasca de les infermeres (que simbolitzen aquella idea de tenir cura de l'altre).
Malgrat que molts dels articles que recull el llibre coincideixen en els mesos de la malaltia que acabaria amb la seva vida, es percep un aire optimista i una il·lusió per la vida. Fins i tot denota que precisament la malaltia el fa valorar d'una manera diferent moltes de les coses que ens acaben ocorrent i sobretot la capacitat de ressaltar quines les vertaderes prioritats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada