Un llapis per escriure, un món per construir

ACTE DE SUPORT ALS NOSTRES DOCENTS DAVANT LA REPRESSIÓ

Defensem el nostre model educatiu, els valors democràtics, la convivència i la llibertat

"L'ensenyament pot i ha de discutir-ho tot, situant amb anticipació el nen en la via simple i directa de la investigació personal".

Amb aquesta cita de Francesc Ferrer i Guàrdia, que figura inscrita al peu del seu monument a Brussel·les, volem començar aquest acte de suport als nostres docents i al model d'escola catalana davant la repressió, al mateix temps que commemorem l'efemèride del seu naixement, tal dia com avui, el 10 de gener de 1859.

Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i lliurepensador, va fundar l'escola moderna al 1901, amb la qual va posar en pràctica les seves idees de com havia de ser l'educació dels infants. Unes idees que, en aquells temps, van ser revolucionàries (coeducació de gènere, laïcisme, racionalisme...), i que ben aviat van despertar temor en els poders conservadors de l'època, que no van parar fins a tancar l'escola i empresonar-lo el 1906 per suposada complicitat amb un atemptat, cosa que mai es va poder demostrar. L'any 1909 va morir afusellat a Montjuïc, acusat dels fets de la setmana tràgica. El seu judici va ser un autèntic escàndol que va sacsejar mig món, provocant protestes arreu que precipitarien la caiguda del govern. Arran del procés i execució de Ferrer i Guàrdia, The Times va publicar: "Per negligència o estupidesa, el govern espanyol ha confós la llibertat d'instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d'oposició, que assimila a una agitació criminal".

El paral·lelisme amb els moments que ens toca viure és inevitable. Tant Ferrer i Guàrdia com, actualment, el conjunt del Govern, són acusats d'uns fets no vinculables i inexistents. I comencem a veure com els nostres docents són perseguits per educar en la llibertat de pensament. I això no ho permetrem.

Després de la llarga i fosca nit de la dictadura, a finals dels 70 i principis dels 80 vam viure uns anys de moltes lluites per reivindicar millores en l'ensenyament i dignificar l'ofici de docent, per potenciar l'escola pública catalana que defensava la gratuïtat de l'ensenyament, per l'ús del català com a llengua vehicular, pel pluralisme pedagògic i per la gestió democràtica de l'ensenyament. Vàrem fer moltes vagues, manifestacions, accions, protestes, aturades... i vàrem aconseguir moltes millores a l'escola catalana. Els docents ho som per sempre, ho som dins l'aula i ho som fora, hom no fa de docent: ho és. La docència vol esforç, coratge i compromís. I és també per aquest compromís que no permetrem que ningú desfaci tot el que vam construir llavors.

Estem aquí perquè, tristament, hem de sortir a defensar el nostre model educatiu i els valors democràtics de convivència i llibertat. Els Docents per la República estem compromesos amb:

• la república i l'educació de les persones.
• la defensa del model d'escola catalana, com a pilar de construcció d'una societat culturalment diversa, democràtica, lliure i respectuosa.
• l'acompanyament de l'alumnat dins el marc dels drets dels infants i dels drets humans.
• la nostra feina, amb la qual gaudim. Els docents no podem tenir por, no tenim el dret a tenir por, si eduquem amb por, els nostres alumnes no podran ser lliures.

Donem suport als nostres docents davant de la repressió, la por i l'autocensura que ens volen imposar a tots i totes!