'La vuelta al cole'

L'Escola Sant Miquel s'ha sumat a la La vuelta al cole, una campanya solidària en què els centres educatius esdevenim un moviment contra la leucèmia infantil. 

L'activitat consisteix en una cursa solidària en què alumnat, mestres i famílies s'hi poden adherir amb una inscripció simbòlica d'1 euro que es destina a una beca per la investigació de la leucèmia infantil..

Aquesta és la quarta edició d'una campanya que és pilotada per la Fundació Unoentrecienmil. 

Els objectius de La vuelta al cole són:

1. Implicar tota la comunitat escolar en una acció comú amb una finalitat solidària: recaptar fons per lluitar contra la leucèmia infantil. Aquesta malaltia augmenta en 330 nous casos cada any, i 2 de cada 10 nens no ho superen.

2. Aconseguir tot el suport i el reconeixement social de la comunitat escolar per la lluita contra la leucèmia infantil.

3. Sensibilitzar des de l'educació, treballant a l'aula els conceptes de cooperació, solidaritat i salut.

Declaració del President Torra amb motiu del 27O

Declaració del president de la Generalitat amb motiu del primer aniversari de la declaració de la independència 

Palau de la Generalitat, 27 d’octubre de 2018 

Benvolgudes i benvolguts compatriotes,

«Fem una crida a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la República Catalana a fer-nos dignes de la llibertat que ens hem donat i a construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives». Així acabava la Declaració d'Independència que va aprovar el Parlament de Catalunya ara farà un any. És una apel·lació a la qual ens sentim absolutament lligats i obligats. Hem vingut a fer exactament això: construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives.

Tal dia com avui de l’any passat es proclamava políticament la República Catalana, proclamació votada per la majoria del Parlament, seu de la sobirania dels catalans. Aquest any que ens separa d'aquella data històrica no ha transcorregut com volíem. Tot el pes repressiu de l'Estat espanyol va caure damunt del govern legítim i democràtic, dels màxims dirigents de les entitats civils sobiranistes, i contra centenars de ciutadans (alcaldes, regidors, activistes, cantants, etc.) que senzillament van col·laborar, participar o expressar alguna opinió sobre el referèndum.

La maquinària repressora de l'Estat va pretendre esclafar la democràcia catalana destituint un govern escollit democràticament i dissolent un parlament amb una majoria independentista que no els agradava. Amb tot, la solució que havien previst no els va sortir bé i van tornar a perdre unes eleccions que es feien amb les regles de joc completament alterades i amb candidats empresonats o exiliats. Avui fa un any que tota aquella operació es va posar en marxa perquè el mandat democràtic d'un poble que escollia la llibertat senzillament no els agradava. 

Tanmateix, després de la recuperació de les institucions —guanyades amb els vots de la majoria del país—, i sense que res hagi canviat en la repressió exercida per l'Estat espanyol, som davant les portes d'un judici que sabem d'avançada que serà una farsa, tal com la justícia europea ja ha expressat amb les resolucions emeses pels tribunals alemanys i belgues. 

No es tracta només d'un judici polític contra el Govern de Catalunya, la mesa del Parlament i els líders socials i cívics; ni tan sols es tracta d'un judici contra els 2,3 milions de catalans que vam anar a votar l'1 d'octubre. És un judici contra els milions de catalans que el dia 3 d'octubre de l'any passat van aturar el país per refusar la violència i defensar els nostres drets civils, socials i nacionals. Que ningú no s’enganyi, és un judici contra tot el poble de Catalunya, contra els tres grans consensos que avui cohesionen la nostra societat: primer, que ens volem republicans; segon, que ens neguem a tolerar la repressió contra polítics demòcrates i ciutadans lliures que protesten o s'expressen; i tercer, que aquest poble té tot el dret a autodeterminar-se. 

Per això, repeteixo una vegada més, no acceptaré cap sentència que no sigui la lliure absolució dels encausats, el retorn dels exiliats a casa i la fi de totes les causes contra els represaliats. I, en cas contrari, si es produeix una sentència condemnatòria, ens hi enfrontarem amb la determinació de l'1 d'octubre i la força i la solidaritat del 3 d'octubre. Catalunya no acceptarà mai que votar sigui un delicte. O que organitzar un referèndum sigui un crim perseguit pel codi penal. Ni tampoc que Catalunya no pugui decidir el seu futur lliurement i democràticament i ratificar-lo al Parlament com es va fer el 27 d'octubre de l'any passat. 

Molts països que ens han precedit en la materialització d'aquest anhel de llibertat han conegut aquest període difícil entre la declaració de la independència i la seva realització efectiva. No fem res que no s'hagi fet ja moltes vegades. Les presons, els exilis, els judicis, els cops i les seves sentències són les llavors de la nostra llibertat. A cada cop, més desig de ser lliures. A cada amenaça, més voluntat de sobirania. A cada presó, més solidaritat col·lectiva. Com deia Albert Camus: "La llibertat no és res més que una oportunitat per ser millor". 

Ningú no diu que serà fàcil. Però tornar enrere no és cap opció. El compromís amb la llibertat, els drets civils i la democràcia no serà mai la moneda de canvi de cap negociació. El dret d'autodeterminació i, per tant, el seu exercici i el respecte pel resultat que doni no són propietat de cap govern ni de cap circumstància. És un dret del poble de Catalunya i no hi renunciarem mai. Si volem guanyar una llibertat que no se'ns presenta planera, caldrà que ho fem amb grans dosis d'organització, intel·ligència i caràcter. No tingueu cap dubte que aquesta és la divisa que guia la meva actuació. 

Acabo amb les paraules que vaig pronunciar al meu primer discurs d'investidura, tot recordant que de les accions que emprenguem el meu govern i jo només a nosaltres se'ns poden demanar comptes, mai i de cap manera a ni una de les persones que són avui en presó, a l'exili, processades o en risc de ser-ho. 

Benvolgudes i benvolguts compatriotes, la llibertat de Catalunya no serà obra del Parlament, ni d'aquest Govern; la llibertat de Catalunya us l'heu guanyat vosaltres. No renuncieu mai a la vostra llibertat personal i col·lectiva, defenseu-la tal com l'heu defensat, democràticament, pacíficament i radicalment. 

Per Catalunya i per la vida.

Si no defallim, el somni es farà realitat

Fa 1 any el Parlament de Catalunya aprovava la declaració d'independència de Catalunya per fer realitat el mandat sorgit de les urnes de l'1 d'octubre. Malauradament, fins ara no s'ha pogut implementar la República Catalana. En canvi, hem vist la cara més repressora de l'estat espanyol mentre que des d'Europa han preferit mirar cap a una altra banda. Però la democràcia és imbatible i la força de la gent sempre és imparable, costarà més o menys, però si no defallim, el somni es farà realitat.

Adjunto aquest vídeo amb imatges d'aquell 27 d'octubre de 2017.

Ells no es van aturar!

I nosaltres, ens aturarem? La mobilització no-violenta, el coratge i la valentia ens faran un poble digne. Amb perseverança aconseguirem un futur just i lliure. No hem arribat fins aquí per defallir!

Els 7 principis de l'aprenentatge

Moltes escoles ens estem plantejant una transició cap a un altre model educatiu, en ocasions, seguint l'estela d'altres centres educatius que han apostat per un model educatiu que està transformant el sentit de l'escola, des del paper que hi juguem tots els agents que hi participem fins a la priorització de l'educació com un tot que arriba més enllà dels continguts acadèmics,

Potser ens aquests moments de canvi, hi ha un marc teòric que ens ha d'ajudar per traçar el camí de l'escola d'avui. Són els 7 principis de l'aprenentatge (The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice), una publicació de l'OCDE de l'any 2010.

1. L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge. En aquest sentit, els entorns d’aprenentatge han d’atorgar als alumnes el protagonisme que els correspon, estimulant el seu compromís i una participació activa i autoregulada en la construcció del propi coneixement. La pràctica pedagògica disposa de metodologies diverses orientades a aquesta finalitat.

2. L’aprenentatge és un procés de naturalesa social. L’organització dels entorns d’aprenentatge no ho pot passar per alt i ha de treure partit de la potencialitat de l’aprenentatge cooperatiu. Aquesta metodologia, quan s’utilitza adequadament, permet posar en joc capacitats de naturalesa diversa i obtenir resultats en l’àmbit conductual i afectiu. D’altra banda, l’aprenentatge autònom i la recerca personal també han de disposar del seu espai en l’activitat quotidiana de l’alumne i han d’anar guanyant pes en la seva trajectòria.

3. Les emocions són part integral de l’aprenentatge. L’aprenentatge és un procés que resulta de la combinació inextricable entre motivació, cognició i emoció. L’assoliment de resultats exigeix que les experiències educatives siguin capaces de connectar amb els interessos i motivacions dels alumnes.

4. L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals. L’organització dels entorns d’aprenentatge ha de contemplar necessàriament les diferències en coneixements previs, estils, estratègies, creences, interessos i motivacions.

5. L’esforç és clau per a l’aprenentatge. Els entorns d’aprenentatge han d’estimular els alumnes a posar en joc les seves capacitats per superar-se, evitant la ineficàcia de la pressió excessiva per a la qualitat dels resultats.

6. L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge. Les experiències educatives han de permetre que els alumnes puguin identificar amb claredat quines són les expectatives en relació a l’activitat de cadascun d’ells. L’avaluació formativa és indispensable per retroalimentar el procés d’aprenentatge i el disseny de la pròpia acció educativa.

7. Aprendre consisteix a construir connexions horitzontals entre àrees de coneixement i matèries que promoguin la translació de les estructures de coneixement a situacions noves. Aquesta connectivitat horitzontal també s’ha de poder desenvolupar per a la connexió entre l’entorn d’aprenentatge formal, la comunitat en el seu sentit més extens i la societat en general. Les situacions d’aprenentatge autèntic que promouen aquest tipus de connexions permeten obtenir nivells de comprensió més profunds.

Manifest del Correllengua 2018

Omplim la nostra llengua

Estimar la llengua és estimar la humanitat. 

Totes les llengües del món, igual que nosaltres, estan fetes de la paraula «junts». 

Teixides col·lectivament, preparades per enxarxar la bellesa, polides pacientment pel pas dels anys, amarades d’infinit i d’història. 

La nostra llengua és un tresor immaterial inquantificable. I viu amb cada paraula; com un estol d’ocells, com una abraçada d’aire. Imparable, riu avall. 

Les paraules, igual que les idees, no es poden empresonar. Per molt que hi patim i per molt que ho intentin. Per molt que pugui semblar que algunes vegades ho aconsegueixen, és només un miratge, i no cal tenir por. Salvem de la por la nostra llengua. Que ja ha patit massa. Fem-ho decididament. Salvem-la de la nostra por, perquè ella, la nostra llengua, està completament salvada de nosaltres. 

La llengua catalana, que ha navegat i navega amb el vent en contra, és aquí malgrat tots els embats del temps. És aquí perquè l’hem estimada quotidianament. L’hem envidada amb nosaltres. Somiem a través seu. És aquí perquè és humil i honesta. Està viva perquè és de la gent i de les cases. Viu perquè pertany al poble. Indestriable ja dels boscos i dels camps. D’aquest trosset de mar i de terra. Patrimoni horitzontal de tanta gent d’arreu. 

Estimem-la bojament i no ens caldrà res més. 

Procurem que sàpiga abraçar el demà. Que visqui com una casa amb les portes obertes. Que sàpiga comprendre als altres. Que sigui hospitalària. Que creixi amb calma com un arbre serè. Que sigui sempre un pont i mai una frontera. 

Estimem-la bojament perquè només aquells que estimen són capaços d'emetre i compartir l’abast del seu amor. De fer-ne partícips als altres. 

Si l’estimem bé no ens caldrà lluitar tant. 

Que la lluita sigui només per no enfrontar-la a res ni a ningú. 

Una llengua és tantes i tantes coses… 

Omplim-la de cançons boniques que saltin murs. Omplim-la de gestos solitaris que arribin fins als confins del planeta. Omplim aquesta llengua d’un poble amic dels pobles. Omplim aquesta llengua d’una altra manera de fer. Salvem-la de l’Europa de les fronteres. Salvem-la de la Catalunya dels catalans excloents. Salvem-la de tanta i tanta brossa que tenim, també, a casa nostra.

Treballem perquè sigui la llengua d’un país amb veu de dona. Treballem perquè sigui la llengua d’un poble de pau. Barallem-nos perquè sigui la llengua d’un poble savi. Perquè sigui la llengua de la solidaritat. Perquè el català, un dia, sigui el so d’una manera de fer que ens faci sentir profundament orgullosos. 

Avui, el català és la llengua d’una comunitat diversa, és ja la llengua de moltes mirades al món. La llengua d’uns Països Catalans amb una diversitat cultural preciosa. La nostra llengua, ara mateix, és un terreny de joc excepcional, un punt de trobada, un vincle entre cultures que cohabiten en aquest trosset de món feliçment heterogeni. Des de la sal del Mediterrani fins al boscatge terra endins. Des dels carrers fins als llibres. Dels somnis a les cançons. 

Omplim-la del millor de tots nosaltres. 

Estimem-la i no ens caldrà res més. 

Celebrem-la a les places. 

I que visqui el Correllengua!

Alguer Miquel 

Correllengua 2018

365 dies pensant-vos...*

Enlairament de fanalets (Presó de Lledoners, 16.10.2018) - Regió7

Tres-cents seixanta-cinc dies de trampa. 

Tres-cents seixanta-cinc dies tancats a la garjola. 

Tres-cents seixanta-cinc dies humiliats. 

Tres-cents seixanta-cinc dies d'abús de poder.

Tres-cents seixanta-cinc dies de fred, calor, por i disciplina imposada per un sistema judicial injust, que insulta les persones que defensen la llibertat.

Tres-cents seixanta-cinc dies que no tenim la República catalana.

Tres-cents seixanta-cinc dies de catalans a punt de mobilitzar-se.

Tres-cents seixanta-cinc dies d'aguantar el a por ellos.

Tres-cents seixanta-cinc dies que en Roger Espanyol no hi veu d'un ull.

Tres-cents seixanta-cinc dies de solitud a la cel·la de la presó. 

Tres-cents seixanta-cinc dies pensant en la llibertat.

Tres-cents seixanta-cinc dies covant la revolució.

Tres-cents seixanta-cinc dies d'abandonament de la unilateralitat.

Tres-cents seixanta-cinc dies que podríem haver dedicat a la construcció de la República catalana.

Tres-cents seixanta-cinc dies amb l'objectiu desenfocat. 

Tres-cents seixanta-cinc dies de paraules rebotades al vidre.

Tres-cents seixanta-cinc dies parlant de judicis, quan hauríem de parlar d'independència.

Tres-cents seixanta-cinc dies amb la llibertat personal i nacional als tribunals espanyols.

Tres-cents seixanta-cinc dies d'acords i desacords per trobar la clau que obre la porta a l'exercici dels drets.

Tres-cents seixanta-cinc dies d'inalterable dignitat.

Tres-cents seixanta-cinc dies pensant-vos.

Aquests tres-cents seixanta-cinc dies ens interpel·len i ens exigeixen compromís.

No podem perdre més temps.

Ens hem de mantenir ferms i decidits per fer realitat el mandat de l'1 d'octubre, per avançar obstinadament cap a la independència, que ens portarà a la República catalana.

I només quan l'hàgim assolida, tindrem les claus de les presons, alliberarem els presos, podran tornar els exiliats i tota la gent represaliada veurà com s'aixequen les causes que tenen obertes.

Fem la República catalana!

*Manifest 1 any de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (16.10.2018)

Un any de vergonya, un any de dignitat

La grip de 1918

Es compleixen 100 anys de la grip de 1918 que va acabar causant la mort d’entre 40 i 50 milions de persones arreu del món, mentre que a Barcelona es calcula que els afectats van ser uns 150.000.

Es va detectar la primavera de 1918 i el seu origen se situa a Estats Units i la Xina. Va haver-hi tres onades, la de març a juliol del 1918, la de setembre a desembre de 1918 i la de febrer a abril de 1919. La segona de les onades va ser la mes virulenta.

Els símptomes habituals de la grip –augment ràpid de la febre, tremolors, mal de cap, dolors musculars en esquena i cames i tos seca– es van presentar en la majoria dels casos descrits i els pacients es recuperaven al cap d’uns dies de repòs al llit. Però, alguns individus que mostraven signes d’infecció morien en 24 hores.

Fent un seguiment de la premsa de l’època, comprovem que a Ascó va ser present l’octubre de 1918, i en tenim dades: 600 veïns afectats el 19 d’octubre; 250 afectats el 23 d’octubre; i 100 malalts el 27 d’octubre. Recordem que en aquells anys la població d’Ascó era de 2.500 persones.

Recinte de l'antic Hospital de Sant Pau (Barcelona)

Adjunto tres retalls de premsa de demarcació:

El Restaurador (Tortosa) - 19/10/1918

—    Copiamos de La Cruz» de Tarragona:

Ayer visitó al señor Gobernador civil el Dr. Salvador Bau que ha sido nombrado por R. O. del Ministerio de la Gobernación para prestar sus servicios en esta provincia, habiendo salido inmediatamente para Ametlla en donde hay falta absoluta de asistencia médica.

Según nos comunican existen en la actualidad en Vinebre unos 800 atacados de gripe, 60 de los cuales están en estado grave.

En Villalba de los Arcos, Corbera y Pinell de Bray hay 100, 94 y 50 enfermos respectivamente, con carácter benigno.

En Ascó existen 600 vecinos atacados; en Mora de Ebro 150; en Tivisa 40 y en Falset 50, registrándose las mismas defunciones que en tiempo normal.

En Gandesa ha desaparecido por completo la epidemia no habiendo actualmente ningún enfermo y en Flix disminuye bastante.»

El Restaurador (Tortosa) - 23/10/1918

—    El estado sanitario de esta provincia según los dato facilitados en este Gobierno civil, es como sigue:

En Ametlla sigue igual la epidemia existiendo actualmente 825 enfermos y habiéndose registrado 6 defunciones.

En Ampolla hay 800 invasiones, habiendo ocurrido 6 defunciones.

En La Figuera decrece notablemente, pues de l50 enfermos que habían quedan únicamente 40. En Mora de Ebro 214; en Vilella Baja 90; y en García 14.

En Amposta 100 con 2 defunciones y en Rasquera 50 aunque va decreciendo habiendo habido hasta la fecha 17 defunciones.

En Ascó existen 250 y en Tivisa 40 y también una defunción.

La mayoría de los pueblos atacados solicitan el envío de medicamentos, aparatos desinfectantes y en algunos hay falta de asistencia médica.

Diario de Tarragona - 27/10/1918

Según los partes sanitarios de ayer, en Ascó existen 100 enfermos, en Vilaseca 131, en Reus ; 1.000, en Valls 556, en Amposta 700, en Vilella Baja 57, en Vilella Alta 20, en Roquetas 62, en Riudecañas 55, en Vilaplana 67, en Hospitalet 48, en Riera 14 de gripe y 11 de sarampión.

'Lo riu com a herència', actes de les Jornades Carmel Biarnés

Aquest dissabte 6 d'octubre i en el marc de la X Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés es va presentar la publicació Lo riu com a herència, un recull on s'apleguen les ponències que s’han presentat en aquestes edicions, on destacats investigadors i especialistes han fet valuoses aportacions en els camps que d’una manera o altra havia tractat Carmel Biarnés al llarg de la seva trajectòria. 

La coordinació dels continguts del llibre ha estat de Biel Pubill i Josep Maria Raduà, mentre que la presentació va anar a càrrec de l'escriptor i periodista Xavier Garcia.

Us adjunto l'índex dels articles que hi podeu trobar.

ÍNDEX
Pròleg
Inauguració de la 1a Jornada Carmel Biarnés
Carmel Biarnés, un sirgador de la cultura riberenca

JORNADA CARMEL BIARNÉS 2009:
400 ANYS DE L’EXPULSIÓ DELS MORISCOS
Jordi Ferrús Batiste: Carmel Biarnés, el primer estudiós dels moriscos de Catalunya
Josep Serrano Daura: Entorn als sarraïns i moriscos d’Ascó

JORNADA CARMEL BIARNÉS 2010:
LA RECERCA ARQUEOLÒGICA A REDÒS DE L’EBRE
Margarida Genera Monells: La figura de Carmel Biarnés, pioner de l’arqueologia asconenca. De l’erudició a l’academicisme
Jaume Noguera: Els campaments militars d'inicis de la conquesta romana a la vall de l'Ebre

JORNADA CARMEL BIARNÉS 2011:
US DEIXO A TOTS LO MEU RIU COM A HERÈNCIA
Josep Antoni Collazos: La memòria del camí de sirga i la navegació a l’Ebre al llarg del temps
Sam Abrams: El riu dins i fora de nosaltres

JORNADA CARMEL BIARNÉS 2012:
LA PETJADA DEL TEMPLE A LA RIBERA D’EBRE
Josep Maria Sans Travé: Els epígons de l'orde del Temple: la sort de les persones dels frares

JORNADA CARMEL BIARNÉS 2013:
LA JOTA, SENTIMENT I IDENTITAT DE L’EBRE
Claire Guiu: La jota a les Terres de l’Ebre: identitat i construcció territorial
Mireia Grangé: La jota a la Ribera d’Ebre

JORNADA CARMEL BIARNÉS 2014:
L'EMPREMTA DE LA FE EN LA IDENTITAT PERSONAL I COL·LECTIVA
Mossèn Josep Gil i Llorens: Evangelii gaudium. La joia de l’evangeli
Mossèn Joan Roig i Montserrat: La carpeta dels goigs d’Ascó

JORNADA CARMEL BIARNÉS 2015:
L’ONOMÀSTICA A LA RIBERA D'EBRE
Jordi Ferrús Batiste: Carmel Biarnés i l'estudi de la toponímia i l'antroponímia

JORNADA CARMEL BIARNÉS 2016:
EL PESSEBRISME, CULTURA POPULAR A REDÓS DE LES LLARS
Ignasi Biarnés i Biarnés: Records i vivències del pessebre a Ascó
Josep M. Borrut Margalef: Pessebres: figuraries i escultors
Albert Dresaire Gaudí: El pessebre: la història cap per avall

JORNADA CARMEL BIARNÉS 2017:
CARMEL BIARNÉS, FOTÒGRAF DE LA RIBERA D'EBRE
Jep Martí: Els inicis de la fotografia a Catalunya. Pinzellades de l’arribada a les comarques de Tarragona i a les Terres de l’Ebre
Gerard Mercadé i Pié: El fons fotogràfic de Carmel Biarnés, gestionat per l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE)

Premis de Periodisme Carmel Biarnés
Activitats complementàries en el marc de la jornada Carmel Biarnés

1 d'octubre. Ho vam fer i hi tornaríem

Jornada Carmel Biarnés 2018

DISSABTE 6 D’OCTUBRE

X jornada d’estudis locals i territorials Carmel Biarnés: Carmel Biarnés d’Ascó, un humanista del segle XX.

17.00 Inauguració de la jornada a càrrec de la Sra. Montserrat Lerma, regidora de cultura de l’ajuntament d’Ascó, el Sr. Joan Josep Duran, president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i la Sra. Aurora Serrano, presidenta de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó.

17.30 Presentació del llibre Us deixo a tots lo meu riu com herència a càrrec de l’escriptor i periodista Xavier Garcia Pujades. La publicació recull les ponències presentades en les diferents jornades Carmel Biarnés d’ençà el 2009.

18.15 Pausa-cafè

18.45 Ponència a càrrec del periodista Jordi Durán Suárez: Les publicacions de les entitats de la Ribera d'Ebre. Característiques i importància.

19.30 Concert de la Banda de Música de l’Escola Municipal de Música d’Ascó.

'Hem votat i tots hem guanyat', l'espot del govern

Les cançons de l'1 d'octubre

Octubre de Fito Luri

La darrera colònia, de Buhos

  Som! de Xeic

Dies de llum, d'Èric Vinaixa
Sí, hem votat!, de Pepet i Marieta