Estimar la llengua és estimar la humanitat.
Totes les llengües del món, igual que nosaltres, estan fetes de la paraula «junts».
Teixides col·lectivament, preparades per enxarxar la bellesa, polides pacientment pel pas dels
anys, amarades d’infinit i d’història.
La nostra llengua és un tresor immaterial inquantificable. I viu amb cada paraula; com un estol
d’ocells, com una abraçada d’aire. Imparable, riu avall.
Les paraules, igual que les idees, no es poden empresonar. Per molt que hi patim i per molt
que ho intentin. Per molt que pugui semblar que algunes vegades ho aconsegueixen, és només
un miratge, i no cal tenir por. Salvem de la por la nostra llengua. Que ja ha patit massa. Fem-ho
decididament. Salvem-la de la nostra por, perquè ella, la nostra llengua, està completament
salvada de nosaltres.
La llengua catalana, que ha navegat i navega amb el vent en contra, és aquí malgrat tots els
embats del temps. És aquí perquè l’hem estimada quotidianament. L’hem envidada amb
nosaltres. Somiem a través seu. És aquí perquè és humil i honesta. Està viva perquè és de la
gent i de les cases. Viu perquè pertany al poble. Indestriable ja dels boscos i dels camps.
D’aquest trosset de mar i de terra. Patrimoni horitzontal de tanta gent d’arreu.
Estimem-la bojament i no ens caldrà res més.
Procurem que sàpiga abraçar el demà. Que visqui com una casa amb les portes obertes. Que
sàpiga comprendre als altres. Que sigui hospitalària. Que creixi amb calma com un arbre serè.
Que sigui sempre un pont i mai una frontera.
Estimem-la bojament perquè només aquells que estimen són capaços d'emetre i compartir
l’abast del seu amor. De fer-ne partícips als altres.
Si l’estimem bé no ens caldrà lluitar tant.
Que la lluita sigui només per no enfrontar-la a res ni a ningú.
Una llengua és tantes i tantes coses…
Omplim-la de cançons boniques que saltin murs. Omplim-la de gestos solitaris que arribin fins
als confins del planeta. Omplim aquesta llengua d’un poble amic dels pobles. Omplim aquesta
llengua d’una altra manera de fer. Salvem-la de l’Europa de les fronteres. Salvem-la de la
Catalunya dels catalans excloents. Salvem-la de tanta i tanta brossa que tenim, també, a casa
nostra.
Treballem perquè sigui la llengua d’un país amb veu de dona. Treballem perquè sigui la llengua
d’un poble de pau. Barallem-nos perquè sigui la llengua d’un poble savi. Perquè sigui la llengua
de la solidaritat. Perquè el català, un dia, sigui el so d’una manera de fer que ens faci sentir
profundament orgullosos.
Avui, el català és la llengua d’una comunitat diversa, és ja la llengua de moltes mirades al món.
La llengua d’uns Països Catalans amb una diversitat cultural preciosa. La nostra llengua, ara
mateix, és un terreny de joc excepcional, un punt de trobada, un vincle entre cultures que
cohabiten en aquest trosset de món feliçment heterogeni. Des de la sal del Mediterrani fins al
boscatge terra endins. Des dels carrers fins als llibres. Dels somnis a les cançons.
Omplim-la del millor de tots nosaltres.
Estimem-la i no ens caldrà res més.
Celebrem-la a les places.
I que visqui el Correllengua!
Alguer Miquel
Correllengua 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada