dissabte, 20 d’octubre del 2018

Els 7 principis de l'aprenentatge

Moltes escoles ens estem plantejant una transició cap a un altre model educatiu, en ocasions, seguint l'estela d'altres centres educatius que han apostat per un model educatiu que està transformant el sentit de l'escola, des del paper que hi juguem tots els agents que hi participem fins a la priorització de l'educació com un tot que arriba més enllà dels continguts acadèmics,
Potser ens aquests moments de canvi, hi ha un marc teòric que ens ha d'ajudar per traçar el camí de l'escola d'avui. Són els 7 principis de l'aprenentatge (The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice), una publicació de l'OCDE de l'any 2010.

1. L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge. En aquest sentit, els entorns d’aprenentatge han d’atorgar als alumnes el protagonisme que els correspon, estimulant el seu compromís i una participació activa i autoregulada en la construcció del propi coneixement. La pràctica pedagògica disposa de metodologies diverses orientades a aquesta finalitat.
2. L’aprenentatge és un procés de naturalesa social. L’organització dels entorns d’aprenentatge no ho pot passar per alt i ha de treure partit de la potencialitat de l’aprenentatge cooperatiu. Aquesta metodologia, quan s’utilitza adequadament, permet posar en joc capacitats de naturalesa diversa i obtenir resultats en l’àmbit conductual i afectiu. D’altra banda, l’aprenentatge autònom i la recerca personal també han de disposar del seu espai en l’activitat quotidiana de l’alumne i han d’anar guanyant pes en la seva trajectòria.
3. Les emocions són part integral de l’aprenentatge. L’aprenentatge és un procés que resulta de la combinació inextricable entre motivació, cognició i emoció. L’assoliment de resultats exigeix que les experiències educatives siguin capaces de connectar amb els interessos i motivacions dels alumnes.
4. L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals. L’organització dels entorns d’aprenentatge ha de contemplar necessàriament les diferències en coneixements previs, estils, estratègies, creences, interessos i motivacions.
5. L’esforç és clau per a l’aprenentatge. Els entorns d’aprenentatge han d’estimular els alumnes a posar en joc les seves capacitats per superar-se, evitant la ineficàcia de la pressió excessiva per a la qualitat dels resultats.
6. L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge. Les experiències educatives han de permetre que els alumnes puguin identificar amb claredat quines són les expectatives en relació a l’activitat de cadascun d’ells. L’avaluació formativa és indispensable per retroalimentar el procés d’aprenentatge i el disseny de la pròpia acció educativa.
7. Aprendre consisteix a construir connexions horitzontals entre àrees de coneixement i matèries que promoguin la translació de les estructures de coneixement a situacions noves. Aquesta connectivitat horitzontal també s’ha de poder desenvolupar per a la connexió entre l’entorn d’aprenentatge formal, la comunitat en el seu sentit més extens i la societat en general. Les situacions d’aprenentatge autèntic que promouen aquest tipus de connexions permeten obtenir nivells de comprensió més profunds.