Marta Pessarrodona obté el 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i que atorga Òmnium Cultural des de 1969.
Poetessa i crítica literària.
S'inicià amb el recull Primers dies de 1968 (1968), al qual seguiren Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979) i A favor meu, nostre (1981), que aplegà, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 1969-1981 (1984). Posteriorment ha publicat Berlin suite (1985), Homenatge a Walter Benjamin (1988), Tria de poemes (1994), L’amor a Barcelona (1998), l’antologia Poemes 1969-2007 (2008) iAnimals i plantes (2010). La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record.
A banda de l’obra poètica ha publicat diversos Retrats de dones destacades, sobretot en l’àmbit de la literatura:Maria Aurèlia Capmany (1996), Federica Montseny (1998), Mercè Rodoreda: un retrat (2003), sobre la qual ha publicat també Mercè Rodoreda i el seu temps (2005), Caterina Albert (2005), a més de Donasses (2006), que aplega semblances de Dolors Monserdà, Montserrat Roig i altres.
És també autora dels volums de narracions Ever More (ficcions) (1999), Nessa: narracions (1988) i Fauna (1994), i els assaigs Barcelona, una nova ciutat europea (1995), El segle de les dones (2002), França: gener 1939. La cultura catalana exiliada, i L’exili violeta, obres que, a més del volum de poesia publicat també l’any 2010, li valgueren l’any 2011 la concessió del Premi Nacional de Cultura del CONCA en l’apartat de literatura. Té, a més, diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury i ha traduït, entre d’altres, Marguerite Duras, E.M. Forster i altres. El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada