dijous, 19 de març de 2020

Ngugi wa Thiong'o, Premi Internacional Catalunya


El guardonat en el XXXI Premi Internacional Catalunya és l’escriptor i activista kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o, després que ho fes públic el president de la Generalitat, Quim Torra, el passat mes de gener.
Aquest guardó es concedeix anualment, des de 1989, a persones que amb la seva feina contribueixen a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.Ngũgĩ wa Thiong’o és un dels autors africans més prolífics i reconeguts. El jurat ha valorat com l’escriptor barreja la profunditat de les tradicions africanes amb una descripció sensible i despietada de la situació social i política del seu país, Kenya. A més, destaca també com assagista, havent contribuït a la "teoria del colonialisme i a la literatura testimonial, aquesta última a través del gènere memorístic, combinant assaig i autobiografia en un exercici magistral d’evocació personal i històrica”.


Ngũgĩ wa Thiong’o
Ngũgĩ wa Thiong’o (AFI: [ᵑɡoɣe wa ðiɔŋɔ]; Kamiriithu, Kenya, 5 de gener de 1938) és un escriptor, acadèmic i activista kikuiu. Va néixer i es va criar en el context de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), primer, i més tard del conflicte per la independència de Kenya entre el govern imperialista britànic i la guerrilla Mau-Mau (1952-1960). El 1962, l’any de la independència del país, wa Thiong’o comença la seva carrera literària amb l’obra teatral The Black Hermit («L’ermità negre»).
Entre 1962 i 1977 va agafar volada entre la crítica estatal i internacional, pel to crític i marcadament de denúncia social que van anar prenent les seves obres, que se centraven en les problemàtiques culturals i socials de «la Kenya neocolonial»; per aquest motiu, va ser empresonat sense càrrec pel govern de Daniel arap Moi durant un any. Després de sortir de la presó gràcies a la mediació d’Amnistia Internacional, que el va declarar presoner de consciència, va patir persecució política entre 1978 i 1982, any en què finalment es va veure forçat a exiliar-se del país, primer a Gran Bretanya fins al 1989, i després als Estats Units fins al 2002. El 2004 ell i la seva esposa Njeeri wa Ngũgĩ van fer una visita breu a Kenya durant la qual un escamot de sicaris els van atacar dins de l’hotel on s’hostatjaven. Actualment viu a Califòrnia, ensenyant anglès i literatura comparada a la Universitat de Califòrnia a Irvine.
És mundialment reconegut pels seus èxits literaris i acadèmics: ha publicat més d’una trentena d’obres entre anglès i kikuiu, i ha obtingut deu títols de doctorat a universitats d’arreu del món. A més, és un activista i conferenciant actiu en defensa de les cultures i llengües africanes i dels drets humans.[1]
El 2019 va rebre el Premi Internacional Catalunya, precisament “per la seva distingida i arriscada obra literària i per la seva defensa de les llengües africanes, basada en la noció de l’idioma com a cultura i memòria col·lectiva”.[2]