Coincidint que ahir commemoràvem el Dia Mundial de la Poesia (des del confinament), us proposo un poemari que tot just ahir em vaig acabar de llegir. Poemes dibuixats. Un recull de poesia d'un dels poetes contemporanis més apreciats, Miquel Martí i Pol, però que té un valor afegit, i és que la quarantena de poemes que conformen el llibre estan il·lustrats un a un per una altra de les catalanes contemporànies més estimades, la Pilarín Bayés, amb el seu particular estil perfectament reconeixible.
I a la suma de Martí i Pol i Pilarín Bayés encara li hem d'afegir un tercer ingredient, el pròleg de Lluís Llach, fet des de l'afecte al poeta tot desvetllant algun episodi de les seves converses.
Llach diu que "al Miquel li agradaria molt llegir aquests dibuixos, veure com la llavor de les seves paraules provoca que flueixi en una artista com la Pilarín un món creatiu d'imatges i sentits, un dibuixar els seus poemes (...)".
Si teniu ocasió, fruïu de la lectura de cada paraula, cada vers, cada estrofa... i també de la reinterpretació de la Pilarín Bayés.
A TRENC DE FOSCA
No sempré és cert
que allí on acaba el mar
comença el vent,
que allí on acaba el vent
comença el bosc,
que allí on acaba el bosc
hi ha un pou profund
on cap veu no hi ressona.
Vinguts d'enlloc,
hi ha mots que solquen l'aire
i esdevenen perennes,
xifres i enigmes
que no dissol cap pluja,
i l'espasí de foc
dels dies alts,
l'angoixa i la tendresa.
Dispersa i vehement,
la vida és l'abegot
que brunz un sol instant
i es perdrà dins la tarda;
no el riu, solemne i dòcil,
que lliurarà les aigües a una mar
que el faci perdurable.
MIQUEL MARTÍ i POL
Crònica de demà (1976)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada