diumenge, 31 de gener del 2021

Malpàs 108

Un llaüt de joguina fet amb escorça de pi i paper és el protagonista de la portada del número 108 de la revista Malpàs, corresponent al mes de desembre de 2020. Un exemplar, que en tractar-se de l'últim de l'any, ve acompanyat del calendari de 2021 que ha dissenyat Jaume Ferrús Serra amb el títol Som.
El bloc informatiu ocupa les primeres planes amb les notícies breus, l'actualitat del trimestre, i el recull de notícies de l'Ajuntament d'Ascó, del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, i d'ANAV; així com les diferents informacions que han aparegut d'Ascó als diferents mitjans de comunicació.
La protagonista de l'I tu què estudies? és la Ibtissam Mahjouba, estudiant d'enginyeria informàtica a la URV.
A la secció d'Arrels trobem un interessant article de Josep Martínez i Felip Fucho sobre els antecedents de la llengua catalana a Ascó a partir d'un document de 1253 referent a la població d'Almassora (Castelló).
Les nostres arrels ens fan rebuscar els noms de les cases del poble, i en aquest cas, Anna Ferrús ens convida a conèixer el malnom de ca Botera a través de Paquita Viñes.
El nostre arxiu fotogràfic ens recorda una cantada de caramalles de fa més uns 50 anys i una fotografia de la "guardería" de l'Abadia amb la Hermana Pilar, de finals dels setanta.
La revista recorda la figura de Domingo Margalef, que el passat mes de novembre hagués complert 100 anys, i amb Ignasi Biarnés es parla de l'art del pessebre.
L'Ascó en xifres recull les últimes dades oficials del Padró Municipal d'Habitants, corresponent a 1 de gener de 2020.
Com no podia ser d'altra manera, la revista fa una entrevista a una de les seves membres, la ciclista Eva Sans, que ha resultat campiona en ruta i subcampiona de Catalunya en contrarellotge individual màster 30. Enhorabona!
Les informacions dels centres educatius del poble, informació ciutadana sobre la possibilitat de desheretar els fills (article d'Albert Samper), o els residus d'una obra (d'Anna Ferrús), el racó literari amb un relat de Glòria Tomàs titulat "Dida", humor i passatemps, completen el número 108 de Malpàs.

dissabte, 30 de gener del 2021

Ribera d'Ebre: cens electoral per al 14F

Finalment el 14 de febrer hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya, encara amb la perplexitat de veure com els tribunals han fet cas omís de les recomanacions sanitàries davant aquesta tercera onada de la pandèmia que obliga a prendre totes les precaucions possibles.

Unes eleccions que, com les passades, venen marcades per la repressió política envers l'independentisme, i per ser convocades en un moment en què al Palau de la Generalitat no hi ha president. Però malgrat aquesta situació política tan anòmala que estem vivint, tot sembla indicar que caurà la participació per les circumstàncies provocades per la Covid-19.

A la nostra comarca, el cens està format per 16.405 electors (15.802 residents a la comarca i 603 residents a l'estranger. Respecte les eleccions de 2017, el cos electoral de la Ribera d'Ebre està format per 374 electors menys. Dels catorze municipis de la comarca, en tots hi ha una disminució del cens a excepció de Garcia, Móra la Nova i Rasquera.

dimarts, 12 de gener del 2021

diumenge, 10 de gener del 2021

Dialogue for Catalonia

 

50 personalitats d'arreu del món fan una crida al diàleg entre Catalunya i Espanya per acabar amb la repressió i avançar cap a una solució política que doni la veu als ciutadans de Catalunya. El manifest de suport s'ha publicat als diaris The Guardian i The Washington Post.

***

A majority of the people in Catalonia have repeatedly expressed their will to democratically exercise their right to decide their political future. As the precedents in Quebec and Scotland show, the best way to resolve political conflicts of this nature is to use the most basic tool democracy has to offer: voting.

However, the use of the judicial system to resolve a political crisis has only brought growing repression and no solution. On 14 October 2019, Spain’s Supreme Court convicted two civil society activists and seven political officials with prison sentences of between nine and 13 years, for a total of 100 years, which only further entrenches the conflict. The UN’s Working Group on Arbitrary Detention (WGAD) called for the immediate release of these prisoners and for all charges to be dropped last year, defending the rights to peaceful assembly and freedom of expression. The world’s leading human rights organisations have criticised the legal decisions and the many human rights violations that have taken place.

It is time for dialogue with a responsible approach from all sides. Therefore, the undersigned urge the Spanish government and its Catalan counterparts to enter into unconditional dialogue in order to find a political solution enabling the citizens of Catalonia to decide their political future. For dialogue to succeed, political repression must end, and there should be an amnesty for those prosecuted.

***

Una gran majoria de catalans i catalanes ha expressat repetidament la voluntat d'exercir democràticament el dret a decidir el seu futur polític. Tal com mostren els precedents quebequès i escocès, la millor forma de resoldre els conflictes polítics d’aquesta naturalesa és fer-ho amb l’instrument més propi dels sistemes democràtics: votar.

Per contra, l’ús del sistema judicial per resoldre una crisi política ha comportat una repressió creixent i cap solució. La sentència del 14 d’octubre de 2019 del Tribunal Suprem espanyol que condemna dos activistes de la societat civil i set representats polítics entre nou i tretze anys de presó, en total cent anys, només agreuja el conflicte. El Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU va demanar la llibertat immediata dels presos i la retirada de càrrecs, defensant el dret de manifestació i la llibertat d’expressió. Les principals organitzacions de drets humans del món han criticat les decisions judicials així com diferents vulneracions de drets que s’han dut a terme.

És el moment del diàleg i d’un enfocament responsable d’ambdues parts. Els sotasignants demanem a les autoritats espanyoles i catalanes entaular un diàleg sense condicions per trobar una solució política que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític. Perquè el diàleg sigui un èxit la repressió ha d’acabar i és necessària una amnistia per a totes les persones processades.

Signants:
Jody Williams, activista americana pels drets humans, Premi Nobel de la Pau
Mairead Corrigan, activista per la Pau a Irlanda del Nord, Premi Nobel de la Pau
Shirin Ebadi, advocada iraniana, Premi Nobel de la Pau
Adolfo Pérez Esquivel, pacifista argentí, Premi Nobel de la Pau
Dilma Rousseff, Presidenta del Brasil (2011- 2016)
Yoko Ono Lenon, artista japonesa, cantant i activista per la pau
Elfriede Jelinek, escriptora austríaca, Premi Nobel de Literatura 2004
Mirta Baravalle, activista argentina, fundadora de las Madres de la Plaza de Mayo
Irvine Welsh, escriptor escocès, autor de la novel·la Trainspotting
Joan Baez, cantant, compositora i activista nordamericana pels drets civils
Ai Weiwei, artista i activista xinès exiliat a Alemanya
Michel Forst, advocat francès, Relator Especial de Nacions Unides pels defensors de drets humans (2014-2020)
Clayborne Carson, historiador americà, Director de l'Institut Martin Luther King, Jr. a la Universitat d'Stanford
Joshua Wong, activista polític i líder del moviment pro-democràcia de Hong Kong
Can Dundar, periodista turc, antic pres polític i exiliat a Alemanya
Silvia Federici, escriptora i filòsofa italo-americana
Milan Kucan, President d'Eslovènia (1991-2002)
Saskia Sassen, sociòloga holandesa, professora a la Universitat de Columbia
Holger K. Nielsen, Ministre d'Afers Exteriors de Dinamarca (2011-2012)
Ramin Jahanbegloo, filòsof iranià, director del Centre Mahatma Gandhi per la Pau
Ben Emmerson, advocat britànic, Relator Especial de Nacions Unides (2011-2017)
Ambler Moss,antic ambaixador dels Estats Units d'Amèrica
António Lobo Antunes, escriptor portuguès
Bill Shipsey, advocat irlandès, Fundador d'Art for Amnesty International
Boaventura de Sousa Santos, economista portuguès i professor a la Universitat de Coimbra
Burhan Sönmez, escriptor i advocat de drets humans turc (guanyador del premi Disturbing the Peace)
Carolin Emcke, reportera de guerra alemanya (guanyadora Premi de la Pau dels Llibreters Alemanys)
Charles Taylor, catedràtic emèrit de Filosofia de la Universitat de McGill de Mont-real
Colm Tóibín, escriptor irlandès i professor a la Universitat de Colúmbia
Craig Calhoun, sociòleg nord-americà i director de la London School of Economics (2012-2016)
Dimitrij Rupel, Ministre d'Afers Exteriors d'Eslovènia (1990-1991 i 2000-2004)
Gerry Adams, polític irlandès, impulsor dels acords de pau d'Irlanda del Nord
Guy Standing, economista britànic, cofundador de la Xarxa Mundial de la Renda Bàsica
Ivan Cepeda, defensor dels drets humans i la pau a Colòmbia
Ivo Vajgl, Ministre d'Afers Exteriors d'Eslovènia 2004 i exdiputat del Parlament Europeu
Jaan Kaplinski, poeta i filòsof estonià, membre de l'Acadèmia Universal de les Cultures.
Jean Ziegler, sociòleg suís, professor emèrit de la Universitat de Ginebra i diputat socialdemòcrata (1981-1999)
Jose Bové, activista francès altermundista, sindicalista i eurodiputat (2014-2019)
José Eduardo Agualusa, escriptor angoleny, representant de la nova literatura africana
Lana Bastasic, escriptora bosniana, guanyadora del Premi de Literatura 2020 de la UE
Lorena Zárate, activista argentina Presidenta d'Habitat International Coalition
Neil Labute, director de cinema, dramaturg i guionista americà, premiat al festival de Sundance
Osman Kavala, empresari, activista social i pres polític turc.
Paul B. Preciado, filòsof i escriptor espanyol
Paul Mason, periodista i escriptor britànic
Rafael Spregelburd, dramaturg, director de teatre y actor argentí.
Rémy Pagani, polític suís, alcalde de Ginebra (2009, 2012 i 2017)
Ronald Kasrils, Ministre de Sud-àfrica (2004-2008) i lluitador contra l'apartheid
Sergio Blanco, dramaturg i director teatral francouruguaià
Simon Stephens, dramaturg anglès, guardonat amb un premi Tony

dissabte, 9 de gener del 2021

divendres, 8 de gener del 2021

Atur registrat a la Ribera d'Ebre

La Ribera d'Ebre comença l'any 2021 amb un atur registrat de 1.341 persones, que representa un 12,81%. Si ho comparem amb les persones inscrites al Servei Català d'Ocupació (SOC), hi ha un increment notable, ja que un any enrere eren 1.036 les persones aturades, un 10,91% de la població activa. És pràcticament un augment de l'atur del 30%, i és que els efectes de la pandèmia es fan notar també i d'una forma intensa en el mercat laboral.
A Catalunya l'atur interanual ha crescut un 28,2% i a nivell estatal un 22,9%.
Les poblacions que tenen uns pitjors registres de desocupació són Garcia, Móra d'Ebre i Móra la Nova, amb una taxa per sobre del 15% d'atur. Per l'altra banda, Flix, Miravet i Benissanet i Rasquera presenten les dades més positives de la comarca, amb un atur a l'entorn del 9%. En totes les poblacions hi ha un augment de persones aturades respecte l'inici de 2020, a excepció de la Palma d'Ebre, que a l'igual que un any enrere, té 16 veïns i veïnes a les llistes del SOC.




dijous, 7 de gener del 2021

Pessebre homenatge a Domingo Margalef

Des d'uns dies abans de Nadal, a l'Ajuntament hi ha hagut instal·lat un pessebre en homenatge a un dels artistes locals que també va destacar en la seva vessant pessebrista, en Domingo Margalef. El 2020 es commemorava el centenari del seu naixement i per aquest motiu es va proposar homenatjar-lo comptant amb la col·laboració, predisposició i ànim d'Ignasi Biarnés, un altre mestre del pessebrisme d'Ascó, qui juntament amb dos col·laboradors, Josep Miquel i Joan, han escenificat els passatges bíblics del Nadal.

Ignasi se sent hereu del pesssebrisme de Domingo Margalef, que combinava els temes populars amb diorames d'estil hebreu (en el context de Judea i utilitzant estris d’aquelles contrades com àmfores, balances dels mercats, gerres...).

El pessebre encara es podrà visitar fins després de Sant Antoni.




dimecres, 6 de gener del 2021

Primer campament reial a Ascó

Ses Majestats els Reis d'Orient van arribar a Ascó, puntuals a la cita de cada 5 de gener. Però la pandèmia no va permetre la cavalcada amb què cada any fan entrada al poble i recorren els principals carrers del municipi.

Des del Procicat es va posar unes condicions per les cavalcades d'enguany: que aquestes havien de ser estàtiques; que en cas de seients, s'havia de fer una preassignació per tal de controlar l'assistència; i no es podia fer entrega de regals.

L'alternativa a Ascó va ser la instal·lació d'un campament reial des d'on van poder saludar petits i grans, complint en tot moment les recomanacions sanitàries. Al campament es va poder observar les tres carrosses reials, així com quatre haimes, una per cada Rei i una pel Patge Reial.

A més, la fantasia ve venir acompanyada de dos animals lluminosos, un tigre i un cavall, que havien d'acompanyar el seguici reial, i la interpretació de dos cançons del musical "La bella y la bestia".  De tant en tant s'elevava un petit castell de focs. Fins i tot van caure algunes volves de neu durant el circuit, i és que la màgia fa que tot o gairebé tot sigui possible.

Quan la canalla acabava el recorregut -que durava 20 minuts per cada torn, amb un màxim de 40 persones- podien recollir un dels regals que els Reis havien portat des d'Orient.

Màgia, il·lusió, emocions... en definitiva, la Nit de Reis. 






dilluns, 4 de gener del 2021

Padró d'Habitants 2020

Ja són oficials les dades corresponents al Padró d'Habitants a 1 de gener de 2020. Des de 2010 que la comarca de la Ribera d’Ebre no guanyava població –en aquell moment superava els 24.000 habitants. Durant el 2019 la Ribera va sumar cinc habitants nous, cosa que trenca la tendència de la passada dècada. 

Si ho analitzem poble a poble, observarem com sis dels pobles perden població (Benissanet, Riba-roja d’Ebre, Ascó, la Torre de l’Espanyol, Vinebre i la Palma d’Ebre), en canvi en set d’ells s’incrementa el nombre d’habitants (Móra la Nova, Tivissa, Miravet, Ginestar, Móra d’Ebre, Rasquera i Flix). Curiosament Garcia manté el mateix nivell de població (527 habitants). 

Per municipis, la distribució ha quedat de la següent manera:

dissabte, 2 de gener del 2021

Les xifres del Rogle el 2020

Com cada inici d'any, és moment de fer balanç de les dades que ha registrat l'activitat del blog al llarg de 2020.

L'estadística indica que durant l'any 2020 Lo Rogle ha sumat un total de 3.456 internautes únics (usuaris diferents que l’han consultat). A més, s’han registrat 4.396 visites i un total de 4.978 pàgines vistes.
Els mesos amb major nombre de visites han estat abril i juny.
La mitjana anual ha estat de 12,01 visites diàries. Gràcies a tots!
D’altra banda, al llarg d’aquest any que hem acabat s’han publicat un total de 153 apunts.

divendres, 1 de gener del 2021

Commemoracions catalanes de 2021

Esdeveniments
  • 50 anys de la Sessió fundacional de l’Assemblea de Catalunya, a l’església de Sant Agustí (Barcelona), destacant-ne la participació de les dones. 
  • 50 anys del Discurs de Pau Casals a l’ONU. 
  • 50 anys de la creació de la Federació ECOM, primera federació d’entitats de l’àmbit de la discapacitat física. 
  • 100 anys de l’inici de les excavacions arqueològiques de la Muntanya d’Olèrdola 100 anys de la creació del Servei Meteorològic de Catalunya.

Personalitats
  • 550 anys de la mort de Brígida Terrer, beguina que es va dedicar a la vida religiosa com a laica 
  • 150 anys del naixement d’Hermen Anglada Camarasa, pintor.
  • 150 anys del naixement de Segundo de Chomón, cineasta. 
  • 150 anys del naixement de Josep Maria Fuset i Tubià, naturalista. 
  • 125 anys de la mort d’Isabel Vilà i Pujol, “Isabel cinc hores”, mestra i primera sindicalista. 
  • 100 anys del naixement de Teresa Juvé i Acero, pedagoga i escriptora. 
  • 100 anys del naixement de Paquita Ferrándiz i Castells, actriu teatral.
  • 100 del naixement de Felícia Fuster i Viladecans, poeta, pintora i traductora. 
  • 100 anys del naixement de Maties Palau i Ferré, pintor. 
  • 100 anys del naixement de Victòria Pujolar i Amat, primera veu en català de la ràdio clandestina “La Pirenaica”. 
  • 100 anys del naixement de Joan Triadú i Font, pedagog i escriptor. 
  • 50 anys de la mort de Joan Manén i Planas, músic i virtuós del violí.