SINOPSI
Una nit d’estiu, Eric (Arnau Comas) roba les cendres de Pol, el seu amic recentment mort. Aquella mateixa nit, Eric i els seus dos millors amics, Ona (Judit Cortina) i Marcel (Oriol Llobet), emprenen un viatge en cotxe per llançar les cendres. L’escapada, però, acaba convertint-se en una bombolla que els separa de la realitat i els allunya del retorn a casa i del seu objectiu inicial.
El pubillatge a
Ascó es remunta a començament dels anys seixanta esdevenint des d’aleshores una
tradició de la festa major amb la proclamació del pubillatge com un dels
primers actes de la festa major, i que al llarg de l’any, són presents en les
diferents activitats festives.
Com a títols
nacionals, la primera representant d’Ascó que va obtenir un reconeixement va
ser Magda Biarnés. Pubilla d’Ascó 1969, títol al qual va sumar el de Pubilla de
Tarragona i Pubilla Distingida de Catalunya.
Van passar tres
dècades fins disposar de nou de títols nacionals, en tots els casos, com a
representants de les comarques tarragonines:
1999 Vanesa Domènech
Martínez
2000 Magda Màdico
Ferrús
2003 Alba
Fondevilla Pla
2006 Inés Florido
Tomàs
2007 Ada Biarnés
Anguera
2011 Anna
Martínez Borrell
2013 Jordi Garcia
Vallès
2015 Àlex Collado
Pallarés
2016 Olga
Rodríguez Borrell
2018 Marc Serra
Perelló
2021 Blanca Morales Ribes
Ens trobem davant d’una llei clau per a la llengua i que marcarà les pròximes dècades en un sector tan estratègic com l’audiovisual. Aquesta llei europea és la que permet als països exigir que les plataformes com Netflix, HBO o Disney+ tinguin obligacions per les obres europees i quotes de respecte lingüístic. Per tant, ara és el moment de lluitar perquè quedi blindada legalment l’obligació de tenir una part dels catàlegs en català per operar a l’Estat.
Demanem que la transposició de la llei europea de l’audiovisual contempli, com a mínim, aquests aspectes:
1- Que les plataformes i operadores, independentment del país on tinguin la seu, hagin de tenir en el seu catàleg un mínim d’un 15% de producció pròpia en català i que aquests productes siguin ben visibles en el catàleg.
2- Que les plataformes hagin de tenir un mínim d’un 60% del seu catàleg doblat al català, incloent-hi totes les estrenes de l’any en curs.
3- Que no s’eliminin competències reguladores del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) en detriment de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC).
4- Que el mecanisme previst a la llei per obligar les plataformes a finançar via impostos a Radio Televisión Española (RTVE) inclogui també la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la resta de televisions públiques dels Països Catalans amb l’objectiu d’enfortir la seva missió de servei públic, de difusió del català i de dinamització de la indústria audiovisual catalana.
Aquest és el manifest que conté l'esperit de les trobades dels urban sketchers.
MANIFEST
Totes aquestes aportacions es recolliran i serviran per què els tècnics vinculats a la Taula de Salut Mental de les Terres de l'Ebre puguin saber quins temes preocupen a la ciutadania.
Cal dir que els arbres han estat confeccionats per membres del Club Social Terres de l'Ebre (vinculat a l'Institut de Salut Mental Pere Mata d'Amposta).
Renda disponible per habitant dels municipis majors de 1.000 habitants de la Ribera d’Ebre a partir de l’estadística de l’IRPF de l’exercici 2019.
LA VEU DE TARRAGONA recollia ara fa 100 anys un article que evoca el pas de barca a l'Ebre, la torre caiguda del castell d'Ascó o les moreres de les hortes de Vinebre.
 |
| Fons Salvany (1915) |
ABRIL
A Josefina
«Fado», noble cavall: estàs cansat d'aquesta ruta? Qué't diuen a tú els ametllers florits de la ribera i aquella caseta blanca d'allà dalt que el meu cor estima?
No has vist, en arribant, quina dolça benvinguda? Una mà fina i amorosa ha acoronat la estrella del teu front. El cavall de Caligula t'hauria envejat prou.
Tú ets el meu amic, «Fado», el meu confident en aquesta hora benigna de la posta de sol, quan amb l'ànima rublerta d'inefables emocions, tornem del Mas cap a passar la barca.
Floreix la Primavera. Tot es perfum, tot es color. Musita l'aire rapsodies delicadíssimes.
La Primavera omplena el meu pit.
«Fado», noble cavall: el sol al defallir, en la carena, deixa polsina d'or en les teves crins voleiradires i't transfigura, en aquest camí, en el corcer de l'ideal.
Veus, allá al lluny, encara? Gira't, fita-hi els teus grans ulls mansos: es Ella que'ns fa adéu.
Quina bellesa cobra l'Ebre a entrada de fosc, quan el llum d'un molí dibuixa en les aigües un punxó de foc!
Llisca la barca, solemnialment, com el Cigne de Lohengrin. De tant en tant la politja fa una estridencia d'ocell nocturn.
La barcada es grosa: hi va molta gent, i carros, i bestiar. Puja una alenada freda del cél·lebre estret del «Pas de l'Ase», que fa extremir les moreres de les hortes de Vinebre.
Hi ha un estel que flirteja la caiguda torre del cim de Ascó, semblant a una vella arpa adormida entre els vels vespertins.
Llisca la barca solemnialment, com el Cigne de Lohengrin. La politja fa una nova estridencia i ja som a l'altra vora. L'Ebre, en la solitut i el silenci, repasarà les darreres «coplas de jota» que ha sentit i les cantarà a la lluna.
Bona nit, «Fado»; que descansis bé. Avui, pinso doble, perquè t'has portat molt discretament.
Jo també ern retiro a intentar, el seguici d'un somni, la intensa vibració d'aquest dia de novell Abril.
Ella, allà en sa caseta blanca, envoltada de vinyes i d'ametllers en flor, i d'un petit jardí que les seves mans conreuen, potser també ja dorm.
Un àngel blaquissim li deu dictar el somni. Oh! si, un ángel, el mateix que suara, vora d'Ella, m'anava dictant, per a estampar-lo al primer full d'aquell llibre que llegíem tots dos, aquest
MADRIGAL
