A 1 de gener de 2024, el Cens de població indicava que a Ascó hi residien 1.609 persones -28 menys que un any abans-, mentre que a la Ribera d'Ebre es comptava amb 22.132 residents, que distribuïts per municipis quedava de la següent manera:
Aquesta (no) és una pel·lícula sobre los Planetas.
Avui s'han donat a conèixer les xifres oficials de població que resulten de la revisió del Padró Municipal d'Habitants corresponent a 1 de gener de 2024. La Ribera d'Ebre suma un total de 22.125 habitants (+97 habitants, +0,44%).
Si ho mirem poble a poble, en cinc dels catorze municipis hi ha hagut un increment de població, destaquen especialment Móra d'Ebre (+77) i Móra la Nova (+70). En canvi, hi ha vuit municipis que perden població, entre els quals Ascó (-30) i Riba-roja d'Ebre (-22), mentre que la Ginestar manté el mateix nombre d'habitants un any després (794 habitants).
Per municipis, la distribució ha quedat de la següent manera:
Benvolguts i benvolgudes,
Ens trobem a les portes de Nadal, unes dates que es viuen de forma especial
ja que ens recorden de la importància de la família, de l’amistat, de la convivència
i de la solidaritat, valors que formen part de la nostra identitat col·lectiva.
Aquestes festes són també un moment per valorar les tradicions que ens
uneixen, i a més, el Nadal és l’època de l’any que ens recorda que la màgia de
la convivència es construeix cada dia amb petits gestos i somnis compartits.
Durant tot l’any, des de les diferents àrees de l’Ajuntament, hem anat
programat activitats que ens han permès gaudir del nostre patrimoni, de les
arts, de la música, de la dansa, i de tantes altres disciplines, que juntament
amb les associacions i entitats d’Ascó, fan possible una oferta cultural,
lúdica i social diversa. Per Nadal també procurem oferir aquest ventall
d’activitats que volem que siguin font d’enriquiment i de gaudi per a tots i
totes.
A les mans teniu la invitació a implicar-vos en aquesta oferta pensada per
tothom, des dels més petits als més grans. Tenen un lloc destacat els actes a
la Residència de la Gent Gran o al Local de Joves, però també els
protagonitzats pels centres educatius d’Ascó o tot un clàssic com és el Parc de
Nadal per infants i joves. Així que us animem a participar de les activitats:
concerts, contacontes, jocs, cinema, espectacles, tallers, els actes de la
Marató, l’exposició de diorames, els actes religiosos o la tan esperada
arribada dels Reixos, entre d’altres.
Que l’esperit del Nadal es faci present i tant de bo, tots plegats, siguem
capaços d’aturar-nos i de gaudir dels moments compartits.
Bon Nadal i venturós 2025!
L'escriptor libanès Amin Maalouf ha estat la persona guardonada amb el XXXVI Premi Internacional Catalunya. L'acte de lliurament va tenir lloc el 2 de desembre.
Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, tornem a denunciar aquesta greu vulneració dels drets de les dones i les nenes arreu del món, i tornem a dir prou a totes les formes de violència masclista. El patriarcat no entén de fronteres, les violències masclistes es perpetuen arreu del món i n’augmenta la virulència en guerres i conflictes armats, en què les dones són assassinades i violades amb total impunitat.
Un any més, volem expressar el nostre compromís ferm amb la lluita feminista i denunciar totes les formes de violència masclista que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho. Una lluita que arreu del món i a casa nostra genera aliances i resistències davant les amenaces de retrocés dels drets de les dones en un context de reacció patriarcal davant els avenços del moviment feminista.
És imprescindible visibilitzar i reconèixer les violències masclistes com una qüestió estructural que atempta contra els drets humans i que ha de ser abordada des d’una perspectiva integral i interseccional per part de les administracions, les institucions i la societat civil. Cal trencar estereotips, i deixar clar que la violència masclista pot donar-se en l’àmbit de la parella o en la família, però també en l’àmbit laboral i social, entre altres. D’altra banda, cal tenir present que la violència pot prendre moltes formes més enllà de la violència física, com és els cas de la violència psicològica, econòmica, obstètrica, sexual, digital i vicària, entre altres.
Les darreres dades estadístiques constaten que el 79,3% de les catalanes ha patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida. És una xifra molt greu, estem parlant de 8 de cada 10 dones. Així mateix, el 65,2% de les dones han patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida. Es tracta de la violència masclista més comuna que afecta encara amb més freqüència les joves.
La violència masclista continua present en el nostre espai públic: als carrers, les places i els parcs. Si consultem les dades catalanes sobre violència sexual, podem veure que un 19,3% de les enquestades van reportar que havien patit una agressió a l’espai públic, i un 2,6% al transport públic.
Davant aquestes xifres, enguany volem posar èmfasi en el fet que les violències masclistes a l’espai públic —incloent-hi també els equipaments, els comerços o els transports— són una de les expressions més greus de la desigualtat de gènere i són una realitat que afecta les dones i noies dels nostres municipis, sovint invisibilitzada i normalitzada.
D’aquestes agressions, algunes són molt greus i penalitzades per la llei; i altres, en moltes ocasions, són situacions quotidianes, com ara mirades, gestos, xiulets, comentaris grollers, opinions sobre el físic o invasions del mateix espai físic i personal que formen part d’un assetjament constant que les dones patim des de molt joves. Per això afirmem ben alt i clar: volem espais lliures i segurs, i volem la implicació de tothom.
En cada racó, carrer, plaça (sigui de nit o no, hi hagi poca concurrència o no, estant soles o no) es poden donar situacions en què el context sempre és decisiu: o bé per perpetrar les violències masclistes o bé per combatre-les. Marquem la diferència entre totes i tots: ciutadania, comerços, transports, administracions. Cadascun i cadascuna de nosaltres podem ser agents de canvi. Trenquem tots els silencis i tinguem totes les alertes activades per prevenir, detectar i reparar les violències a l’espai públic. Fem xarxa entre les institucions, les entitats, els agents i els territoris contra les violències masclistes!
Les violències són conductes que s’aprenen i es transmeten. Per erradicar-les calen canvis culturals profunds en totes i tots nosaltres i en les estructures de poder que les sustenten. Calen canvis profunds que posin fi al sistema patriarcal que continua atemptant cada dia contra els drets de les dones i que proporcionin un sistema de valors basat en el respecte, la igualtat i l’empoderament de les dones.
Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, les institucions polítiques del país —la Generalitat de Catalunya, les administracions supramunicipals i locals i les entitats municipalistes— ens comprometem a dedicar tots els esforços i recursos necessaris per garantir que els espais i les vides de les dones siguin lliures i segurs. Sabem que hem avançat molt, però davant una problemàtica tan estructural i complexa, hem de donar encara més respostes valentes i integrals.
Per tot això:
• Abordarem totes les formes de violències masclistes (les més invisibles i les més visibles; les que es donen a la intimitat però també als espaispúblics), entre les quals hi ha les violències sexuals.
• Treballarem per garantir els drets de totes les dones, infants i adolescents en situació de violències masclistes, i posarem els mitjans necessaris per erradicar les violències institucionals i actuar amb la diligència deguda des de les nostres administracions
• Vetllarem per la millora constant del treball en xarxa i de la coordinació de tots i totes les agents que intervenen davant les violències masclistes, així com de l’atenció psicològica, l’assessorament laboral i jurídic, entre altres serveis.
• Potenciarem les polítiques de prevenció i sensibilització davant les violències masclistes, especialment aquelles adreçades a la comunitat educativa, i aprofundirem en la coeducació com una eina transformadora.
• Continuarem impulsant els programes de masculinitats alternatives amb propostes de sensibilització i prevenció, amb estratègies diferenciades per a la població adulta, jove, adolescent i la infantesa.
Per fer-lo possible, treballarem braç a braç amb les entitats i el moviment feminista per continuar avançant i innovant juntes en l’abordatge de les violències masclistes en tots els àmbits. I implicarem encara més agents claus dels nostres municipis i de Catalunya per a la sensibilització, prevenció i intervenció davant l’assetjament i les agressions sexuals a l’espai públic. Perquè els espais són de totes: visca la lluita feminista!
.jpg)
Fa temps que està divorciada, el seu ex té una nova parella, els seus fills han crescut i ja fa temps que cadascú fa la seva vida sense fer- li cas, però a la Montse res ni ningú aconseguirà fotre-li els ànims. Fa massa temps que espera aquest moment, fa massa temps que somia amb ell: aquest cap de setmana serà si o si un cap de setmana ideal, encara que per això hagi de cremar-ho tot.
La cultura no és un luxe, més aviat és imprescindible: és un element fonamental que ens permet identificar-nos
amb l’entorn, relacionar-nos amb els altres, i participar activament en la construcció d’una societat més justa,
lliure i diversa.
Si
l'estat del benestar es fonamenta en la idea de proporcionar una sèrie de drets
i serveis a tota la ciutadania per garantir el seu benestar, la cultura, com a
bé comú, també hauria de ser considerada
un dret universal accessible per a tothom. Això vol dir que independentment
de la seva situació econòmica, hauria de poder gaudir de la cultura, ja sigui a
través del teatre, la música, la literatura, el cinema o altres formes
d'expressió creativa.
La cultura és una eina poderosa de cohesió social. La cultura és l’espai on podem trobar-nos i
reconèixer-nos, un espai on la diversitat no és un obstacle, sinó una riquesa. Ens
ajuda a comprendre millor la nostra pròpia identitat, però també reconèixer els
valors que compartim amb altres cultures.
A
més de la cohesió social, la cultura
juga un paper essencial en el desenvolupament personal de les persones. La
capacitat de gaudir de l'art, d’interioritzar els valors que transmet i de
fer-ne una eina per comprendre millor el món i a un mateix, és part fonamental
de la nostra formació com a individus. És per aquest motiu que cal reforçar el vincle entre la cultura i l’educació, i que les arts i la cultura siguin més
presents a les aules i als currículums escolars.
La cultura també és motor econòmic i com a tal hauria de ser tinguda en compte en les
polítiques públiques. A dia d’avui, el
5,3% de la població ocupada a Catalunya ho és en el sector cultural, i l’aportació
de la cultura al PIB català és del 5,89%, superior a l’aportació de les
indústries culturals al PIB europeu, que és del 4,5%. En el pressupost vigent
de la Generalitat de Catalunya, la cultura representa un 1,7% del total, molt
proper al desitjat 2% pel sector.
Així
que fins i tot, si ens cenyim en una visió materialista, invertir en cultura
genera creixement econòmic i per tant, un retorn a la societat. És per això que
les administracions han de fomentar
polítiques públiques culturals, ja que més enllà del valor intangible en
termes de benestar emocional i social, són un motor econòmic: generen llocs de
treball, impulsen el turisme, estimulen la creativitat en altres sectors. No es
pot ignorar el potencial de la cultura.
Ara
que s’estan debatent i aprovant pressupostos de les diferents administracions
per l’any 2025, seria recomanable disposar d’una visió integradora de la cultura, propiciar un ecosistema cultural
viu i divers, i fomentar la creació i la producció cultural en totes les seves
formes. Es tracta d’un dret fonamental i el seu accés esdevé creixement
personal i social. No podem obviar la
cultura quan pretenem construir una societat més justa, equitativa i humana.
DISSABTE 12 D'OCTUBRE
XV Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: Festival cultural camins dels càtars, un itinerari cultural europeu
10:00 h. Benvinguda institucional de la 15a Jornada Carmel Biarnés.
10:15 h. Presentació del projecte Camins dels càtars una iniciativa turística cultural per les Terres de l’Ebre i la seva implicació per Ascó, per part de Josep Lluís Soler (coordinador del projecte).
10:45 h. Conferència “Referències historiogràfiques del pas dels càtars per les terres del Priorat i la Ribera de l’Ebre”, per part d’Eduard Berga (investigador i divulgador del catarisme a Europa).
11:30 h. Pausa cafè.
11:45 h. Taula rodona “Els càtars a Catalunya, heretges o bons cristians”, amb la participació d’Eduard Berga; Pere Muñoz, historiador de Flix; i Felip Fucho, historiador d’Ascó. Moderarà Biel Pubill, de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó.
13:00 h. Plantada d’un llorer en memòria del pas dels càtars per Ascó i en record de la profecia, “D’aquí a 700 anys lo llorer reverdirà”, amb lectura d’un poema dedicatori per Conxita Jiménez i una cantada popular de “Lo Boier” dirigida per Lourdes Llauger.
13:15h. Cançó de cloenda per Aurora Serrano.
