Agenda Ascó Batega!: La Fúmiga, Amics del Manel, DJ Pau Brull

Agenda Ascó Batega!: Buhos, La Nit del Canet, DJ Jow Moor

De quan s'escollia Miss Ascó

Des de 1963 Ascó va incorporar el pubillatge com un dels actes centrals de la festa major d'estiu. Primer de tot tres noies -entre 17 i 20 anys aproximadament- que representaven la vila al llarg de l'any. El 1984 es va incorporar el pubillatge infantil: tres nenes de 9 anys que acompanyaven el pubillatge gran. Finalment, l'any 2008, es va incorporar els nois i els nens com a representants d'Ascó dins del pubillatge.

Però quin precedent tenim del pubillatge en el marc de la festa major? L'elecció de Miss Ascó. Us adjunto com s'anunciava al programa de 1934:

El dia primer d'Octubre

Últim dia de la Festa, davant d'un Tribunal competent, tindrà lloc amb la màxima solemnitat el nomenament de MISS ASCÓ obsequiant-se a l'agraciada formosa Senyoreta amb un Magnífic i Elegant Mantell de Manila que se li farà lliurament a l'acte, obligant-se a l'hora cercar un jove ballador per dansar sols la primera part d'un ball, amb el MANTELL posat a sobre, qual parella serà obsequiada per la Comissió amb caramels, confetti, etc. etc.

Salvem els mots

El nou govern de la Generalitat que ha començat a caminar té per endavant tota una sèrie de reptes que van des de l’emergència climàtica a la problemàtica de l’habitatge, passant per la cura dels serveis públics (salut, educació, atenció a les persones...). Per tant, fos quin fos el govern que s’acabés formant, se li girava feina pels reptes de Catalunya, que són immensos. Però a més, hi hem d’afegir un altre desafiament, que o bé no havíem vist venir, o bé no hi havíem parat prou atenció: la situació precària del català.

Una primera acció, fruit de la intervenció d’ERC, és la creació del Departament de Política Lingüística amb un conseller, Francesc Xavier Vila, que ha estat ben rebut al sector i que compta amb l’experiència de formar part de l’últim govern. Ara bé, té per davant un repte majúscul, i la seva ha de ser una feina transversal que ha de poder incidir en tots els departaments de la Generalitat i en tots els àmbits de l’administració.

Qui pot ajudar en aquesta tasca és el president. Salvador Illa ens ha acostumat a fer intervencions al Parlament utilitzant indistintament el català i el castellà. Aquesta ha estat l’herència que ha deixat la presència de Ciutadans al Parlament des de 2006: convertir el català en tema de discòrdia política i fer del castellà la seva llengua vehicular. I tal com estava el pati, el PSC s’hi va sumar amb entusiasme, i va sortir d’aquell denominador catalanista que feia del català un element integrador.

Per això, un bon impuls pel prestigi del català seria que la màxima autoritat del país la defensés per tal que la llengua pròpia del país esdevingui la llengua d’acollida en la Catalunya dels 8 milions. Això es fa utilitzant-la a tothora, com feia el president José Montilla, que tot i no ser la seva llengua familiar, va ser la llengua que va utilitzar quan exercia de president. La ciutadania li va valorar aquest esforç. Cal dir, que des del debat d’investidura, les intervencions públiques del president Illa han estat en català, i així hauria de continuar sent.

El català no és la primera llengua familiar de la majoria de la població, però en tant que llengua pròpia, no val a abaixar els braços, sinó tenir especial cura de la llengua pròpia. No es tracta d’anar contra ningú, la diversitat lingüística i cultural és una riquesa. Però no ens podem rendir. Si mirem al nord, a Andorra, fa pocs mesos va aprovar noves mesures per una política lingüística valenta i decidida que va comptar amb el suport del 90% del Consell General d’Andorra. Observaven com disminuïa el percentatge d’andorrans i andorranes que tenien el català com a llengua d’identificació, i des de 2018 a 2022 van revertir la situació i va començar a guanyar terreny: es va passar del 45,9% de 2018 al 53,4% el 2022. També hi ha hagut un augment significatiu si ens fixem en el català com a llengua materna de la ciutadania andorrana (un 44,1% el 2022 per un 35,7% el 2018).

Sí, Andorra té les eines d’un estat i el català com a única llengua oficial. No és la situació de Catalunya. Però no hi ha dubte que si el govern Illa aconsegueix revertir la situació del català, esdevindrà un actiu de la seva gestió. El català només ens té a nosaltres i és un dels elements que ens fan nació.

Josep Maria Raduà Serra

Agost 2024

Festa Major d'Ascó 1934

Han passat 90 anys, i en ple període republicà, la vila d'Ascó es disposava a viure una Festa Major en honor als seus patrons Sant Miquel, Santa Paulina i Sant Gregori, encara que no apareixen en el programa de mà que es va editar. Corria l'any 1934 i encara se celebrava la festa grossa entre el 28 de setembre i l'1 d'octubre. Eren dies de cercaviles, concerts, balls a l'envelat, curses pedestres, cucanyes, focs d'artifici i elecció de Miss Ascó. No s'esmenten els actes religiosos.

DIA 28

A les 12: Una forta detonació anunciarà al veïnat la festa.

A les 16: Repartiment a Casa la Vila de bons als pobres de la localitat.

A les 18: Tornavila per la Banda de Música d'aquesta població.

A les 21: GRAN CONCERT a la Plaça Major convenientment il·luminada per l'acreditada Orquestra "ELS ESCOLANS" de Sant Sadurní d'Anoia, dirigida pel notable mestre En Antoni Torelló.

A les 22: Obertura del FASTUÓS I MOLT ELEGANT ENVELAT recentmemt estrenat. Instal·lat al punt conegut per Fossar Vell, on tindrà lloc el Lluït Ball de vigília de Festa amenitzat per l'esmentada Orquestra-Orquestrina, qui deixarà sentir per primera vegada en aquest poble els ballables més moderns de l'art musical.

DIA 29

A les 7 del matí: Cercavila per la Banda de Música.

A les 11: CURSA PEDESTRE, per homes, on assistirà l'Ajuntament en Corporació, sortint la Comitiva de Casa la Vila.

Els premis seran: un pollastre i deu pesssetes pel primer; un pollastre i cinc pessetes pel segon; i dues pessetes i la ceba pel tercer,

A les 12: Gran Ball Vermout a l'Envelat, dansant-se a l'ensems per distingides senyoretes i joves el típic ball català, SARDANA,

A les 17: Lluït Ball a l'Envelat interpretat per la mateixa Orquestrina.

A les 21.30: En la Plaça de l'Església Gran Concert per l'Orquestrina.

A les 22.30: EXTRAORDINARI BALL A L'ENVELAT.

DIA 30 i 1r d'Octubre

El mateix programa del primer dia, amb la variació següent:

DIA 30

A les 15.30: A la carretera, CURSA CICLISTA des del Kilòmetre 12 fins a Camposines, amb premis de 15, 10 i 5 pessetes als tres primers classificats.

A les 21: CONCERT per l'Orquestra, a la Plaça Vallxiqué.

DIA 1

A les 15: A la Plaça de l'Església, divertides Cucanyes i altres propis del fadrinatge.

A les 22: A la mateixa Plaça de l'Església, després del Concert musical, s'engegarà un MAGNÍFIC CASTELL de FOCS D'ARTIFICI de l'acreditada casa l'Ingeni de Barcelona com a final dels festejos populars.

En tots els balls que se celebraran a l'Envelat, hi haurà gran llançament de confetti, serpentines, boles de neu, caramels, etc. etc. sortejant-se artístiques Toies, Balls de Figuretes, Pensaments, celebrant-se tambe EL DIVERTIT BALL DEL SENALLÓ amb veritable obsequi a les senyoretes i jovent.

600 anys de Gegants

Aquest 2024, es commemoren els 600 anys de la primera referència escrita d'un gegant a Barcelona, però també arreu del món. La referència la trobem al Llibre de les Solemnitats de Barcelona, què inclou una relació dels elements municipals que van concórrer a la processó del Corpus de 1424. Entre ells, “Lo rey David ab lo Giguant”, que segons els estudiosos, és la primera referència gegantera del món.

Al segle XIX es generalitzà el seu ús més enllà del Corpus (festa major, carnaval) i acompanyats dels nans o capgrossos. La tradició dels gegants tingué una gran revifalla a Catalunya des del 1980.

Al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1995-1996), es consensuà la següent definició bàsica de gegant: figura vertical de característiques humanes, de mesures considerablement superiors a les d’un individu de dimensions normals, que conduïda des de l’interior per una persona participa en les festes i celebracions, amb un caire festiu i alhora de símbol col·lectiu. 

Quant a la principal àrea geogràfica, es localitzen les següents zones:

• Nord de França: característics perquè van tota la família, gegant, geganta i dos o tres fills gegants.
• Bèlgica, Països Baixos, Alemanya i Luxemburg: destaquen pel seu volum i alçada, sovint han d’anar amb rodes.
• Península Ibèrica, principalment a Catalunya i Euskadi, però també en trobem a punts aïllats de Sevilla, Madrid i Terol.

A Ascó no va ser fins la festa major de 1995 que es van tenir els primers gegants, el Falcó i la Sança. Falcó, que representa un cavaller de l'orde del Temple del segle XIII, i Na Sança, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, casada amb el rei Alfons I, que cedí a l'orde del Temple el castell d’Ascó i totes les seves terres.

Agenda Ascó Batega!: Duo Lunna

Programa de Festa Major Ascó 2024

 https://drive.google.com/file/d/1moL5YFfREXcDQOjto_cGBnZT27mX9Hle/view

Salvador Illa, 133è President de la Generalitat de Catalunya

Salvador Illa ja és el nou President de Catalunya, el 133è d'ençà aquell 1359 en què fou escollit Berenguer de Cruïlles.

Illa és el dotzè president des de la restauració de la institució durant l'etapa republicana, havent-lo precedit:

- Francesc Macià (ERC) 1931-1933
- Lluís Companys (ERC) 1933-1940
- Josep Irla (ERC) 1940-1954
- Josep Tarradellas (ERC) 1954-1980
- Jordi Pujol (CiU) 1980-2003
- Pasqual Maragall (PSC) 2003-2006
- José Montilla (PSC) 2006-2010
- Artur Mas (CiU) 2010-2016
- Carles Puigdemont (JxSí) 2016-2017
- Quim Torra (JxCat) 2018-2020

- Pere Aragonès (ERC) 2021-2024

La lectura un pas més a prop de la ciutadania

Monogràfic: 50è aniversari de la construcció del pont d'Ascó

Un any, i des de 2007, que en el marc del programa de la Festa Major, Biel Pubill i jo mateix tenim l'oportunitat d'inserir un monogràfic vinculat a alguna temàtica històrica, antropològica, cultural, patrimonial... del nostre poble. Aquest 2024 el monogràfic es dedica a la construcció del pont d'Ascó amb motiu de mig segle d'història. Us deixo amb la introducció del treball.

***

És evident que tot poble riberenc vol és estar ben comunicat. Secularment ho han estat a través dels propis rius. En el nostre cas, l’Ebre, des de temps remots amb l’arribada de fenicis, grecs i romans, va esdevenir una autèntica autopista fluvial d’intercanvi de productes però també d’idees. La major part del comerç i de transport de mercaderies es duia a terme pel riu. A Ascó la construcció de la via de ferrocarril Barcelona-Madrid el 1892, va suposar un primer gran cop al transport fluvial, tanmateix aquest va continuar tot i davallar progressivament al llarg de la primera meitat del segle vint amb l’increment del nombre de vehicles i la millora de la comunicació terrestre. Aleshores l’accés per carretera procedia de les Camposines i de Flix, a més de la carretera que puja a La Fatarella.

És evident que es tractava d’una zona mal comunicada, però encara estaven més mal comunicats els pobles veïns de la riba esquerra de l’Ebre (Vinebre i la Torre de l’Espanyol). És lògic entendre, doncs, que la idea de construir un pont que unís els dos marges de l’Ebre fos un tema recurrent des de temps enrere. 

No serà  fins el 1969 que l’Ajuntament d’Ascó va enviar a la Diputació de Tarragona una carpeta amb documentació que contenia diversos expedients «sobre els greus perjudicis que ocasiona en el pas de barca d’Ascó les continuades variacions del cabal d'aigua pel riu provocades per les preses de Mequinensa i Riba-roja, de l’empresa ENHER i la de Flix de FECSA», i on es demana com a única solució la construcció d’un pont. Aquesta carpeta, que a més contenia diversos articles de diari i fotografies de les destrosses que el riu feia en el pas de barca, fou tramesa a l’aleshores Diputación de Tarragona en data de 16 de gener de 1969.

Agenda Ascó Batega!: Stay Homas, Sixtus i DJ Cristian Hoock