600 anys de Gegants

Aquest 2024, es commemoren els 600 anys de la primera referència escrita d'un gegant a Barcelona, però també arreu del món. La referència la trobem al Llibre de les Solemnitats de Barcelona, què inclou una relació dels elements municipals que van concórrer a la processó del Corpus de 1424. Entre ells, “Lo rey David ab lo Giguant”, que segons els estudiosos, és la primera referència gegantera del món.

Al segle XIX es generalitzà el seu ús més enllà del Corpus (festa major, carnaval) i acompanyats dels nans o capgrossos. La tradició dels gegants tingué una gran revifalla a Catalunya des del 1980.

Al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1995-1996), es consensuà la següent definició bàsica de gegant: figura vertical de característiques humanes, de mesures considerablement superiors a les d’un individu de dimensions normals, que conduïda des de l’interior per una persona participa en les festes i celebracions, amb un caire festiu i alhora de símbol col·lectiu. 

Quant a la principal àrea geogràfica, es localitzen les següents zones:

• Nord de França: característics perquè van tota la família, gegant, geganta i dos o tres fills gegants.
• Bèlgica, Països Baixos, Alemanya i Luxemburg: destaquen pel seu volum i alçada, sovint han d’anar amb rodes.
• Península Ibèrica, principalment a Catalunya i Euskadi, però també en trobem a punts aïllats de Sevilla, Madrid i Terol.

A Ascó no va ser fins la festa major de 1995 que es van tenir els primers gegants, el Falcó i la Sança. Falcó, que representa un cavaller de l'orde del Temple del segle XIII, i Na Sança, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, casada amb el rei Alfons I, que cedí a l'orde del Temple el castell d’Ascó i totes les seves terres.