Bon Any!

Ascó celebra amb èxit i les entrades exhaurides el Concert de Nadal

Bon Nadal!

'Sopa de pedres', espectacle familiar

Cicle Gaudí de desembre: 'Molt lluny'

 SINOPSI

Sergio viatja a Utrecht amb la família per assistir a un partit de futbol. Abans d’agafar el vol de tornada a Barcelona, pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. Incapaç de donar una explicació lògica als seus, talla el contacte amb el passat.

A partir d’aquell moment, haurà de sobreviure sense diners, sense amics, sense casa i sense parlar l’idioma, fins que sigui capaç de trobar-se a si mateix.

El català, entre el crit d'alerta i el compromís quotidià

La publicació recent de les dades territorialitzades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la població 2023 per l’Idescat ha tornat a situar la llengua catalana al centre del debat públic. Les noves dades d’ús mostren un país desigual i, malauradament, una urgència compartida.

Les Terres de l’Ebre hi apareixen, un cop més, com el territori del país on el català manté un ús habitual més alt (66,8%). És una bona notícia i un reconeixement a la persistència d’uns pobles i unes ciutats que encara fan del català la llengua natural en molts àmbits de la vida quotidiana.

Tanmateix, a casa nostra no tot és motiu d’optimisme. El setmanari L’Ebre ho recordava en l’edició del 5 de desembre amb un titular contundent: “L’ús del català a les Terres de l’Ebre retrocedeix un 18 per cent en 20 anys”. Aquest contrast entre lideratge i davallada evidencia que el got pot veure’s mig ple o mig buit, però sobretot posa de manifest una realitat: fins i tot als territoris on el català és fort, ja no ho és tant com ho era.

La situació és encara més preocupant quan ens fixem en l’àrea metropolitana de Barcelona, la zona més poblada del país. Només una quarta part dels ciutadans —un 24,7%— fan servir el català com a llengua habitual. Aquesta dada és un toc d’alerta potent, perquè la vitalitat d’una llengua depèn de la seva capacitat de ser útil, present i necessària justament allà on hi ha més interaccions socials, econòmiques i culturals.

Si la llengua es debilita, també ho fa la cohesió d’un país que s’ha construït parlant-la. La llengua ens fa nació. És un dels nostres principals elements d’identitat compartida, un fil que uneix generacions i territoris diversos. Per això, veure com el seu ús es redueix any rere any no pot deixar-nos indiferents. No n’hi ha prou amb lamentar-nos o amb enumerar xifres: cal assumir un compromís actiu.

Està molt bé que des de la Generalitat s’impulsi un Pla Nacional per la Llengua. Que els ajuntaments s’hi adhereixin i que promoguin accions en tots aquells camps en què tenen competència. Però amb una situació de retrocés accentuat, em temo que no podem deixar-ho tot en mans de l’administració. Ens hem de sentir interpel·lats com a ciutadans i ciutadanes. Això vol dir parlar català sempre que puguem i amb tothom, sense renúncies preventives. Vol dir exigir el dret de viure en català en tots els àmbits —administració, comerç, cultura, mitjans, món digital— i acompanyar amb respecte i paciència aquells que s’hi acosten i volen aprendre’l. Vol dir ser, en definitiva, soldats de la llengua: no pas des d’un excés d’heroisme, sinó des d’una constància quotidiana, tenaç i amable.

Cada conversa és una oportunitat. Cada renúncia automàtica és un petit pas enrere. I avui, més que mai, ens cal avançar.

Josep Maria Raduà Serra

Desembre 2025

Padró d'Habitants 2025

Fa uns dies es feia públic el Cens de Població a 1 de gener de 2025. Aquesta setmana s'h fet públic l'estadística del Padró Municipal d'Habitants.
Des de 2023 el Padró només ofereix la xifra de població per sexe dels municipis, les comarques i Aran, i les províncies. En l'estadística oficial catalana, el Cens de població anual i les Estimacions de població passen a ser les fonts de referència per a la població a tots els nivells territorials.

Les xifres padronals amb referència a 1 de gener de 2025 tenen efectes a partir del 31 de desembre de 2025 i han estat publicades en el Reial decret 1117/2025, de 3 de desembre, pel qual es declaren oficials les xifres de població resultants de la revisió del Padró municipal d’habitants referides a 1 de gener de 2025.

A la Ribera d'Ebre, érem 22.307 habitants empadronats als 14 municipis de la comarca, i distribuïts de la següent manera:

	2025
ASCÓ	1.589
BENISSANET	1.186
FLIX	3.340
GARCIA	551
GINESTAR	800
MIRAVET	703
MÓRA D’EBRE	5.811
MÓRA LA NOVA	3.350
LA PALMA D’EBRE	333
RASQUERA	786
RIBA-ROJA D’EBRE	1.132
TIVISSA	1.658
LA TORRE DE L’ESPANYOL	641
VINEBRE	427
RIBERA D’EBRE	22.307

Nova edició dels Premis Vila d'Ascó 2026

Presentació del llibre "L'home del segle"

Cens de població 2025

Aquesta setmana s'han oficialitzat les dades del Cens de població a 1 de gener de 2025, un instrument que dona a conèixer les característiques demogràfiques de la població resident. Anteriorment, la font d'informació del Cens de població eren les entrevistes als habitatges, i actualment es basa en l'explotació dels diferents registres administratius.

A 1 de gener de 2025, el Cens de població indicava que a Ascó hi residien 1.594 persones -15 menys que un any abans-, mentre que a la Ribera d'Ebre es comptava amb 22.132 residents, que distribuïts per municipis quedava de la següent manera:

Agenda de Nadal - Ascó 2025

Amb l’arribada de les festes, Ascó torna a vestir-se de llum, tradició i caliu. El Nadal és un moment especialment estimat, un temps per retrobar-nos, compartir i celebrar allò que ens uneix. Any rere any, Ascó es converteix en un espai ple d’activitats, cultura i petites grans vivències que fan que aquestes dates siguin especials per a veïns i visitants.

L’Agenda de Nadal d’enguany arriba carregada de propostes per a totes les edats: cinema, concerts, espectacles familiars, esport, iniciatives solidàries, tradicions que perduren i noves oportunitats per viure el poble d’una manera diferent. Des de finals de novembre fins al dia de Reis, Ascó ofereix un calendari intens i variat que manté viu l’esperit nadalenc.

En aquest recull hi ha totes les activitats programades fins al 6 de gener. Tant si busques plans en família, com si t’agrada gaudir de la cultura, les tradicions o les trobades més populars, el Nadal a Ascó té un espai per a tu.

https://drive.google.com/file/u/1/d/1vUIEQGDHBdPFYCYgkL4C1gUxc5wqAUCG/view?usp=sharing

Bases del XXI Premi de Poesia Joan Perucho -Vila d'Ascó 2026

L’Ajuntament d’Ascó convoca un concurs literari, en la modalitat poesia, amb les següents bases:

Els requisits

Poden presentar-se a aquest Premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació o presentats en altres concursos pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del Premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

Els treballs han de tenir una extensió habitual d’un llibre de poesia (40 pàgines impreses com a mínim). Les pàgines han d’estar numerades. Han de portar el títol a la portada i no poden estar signats.

El tema és lliure.

Només s’admetrà un treball per autor/a.

L’autor/a guardonat/da en l’edició anterior haurà d’esperar-se 1 any per tornar a presentar-se al Premi.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

L’entrega
Les obres s’han de trametre per correu electrònic, a l’adreça premipoesia@asco.cat

El procediment d’entrega
A. En l’apartat Assumpte s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta, en aquest cas: XXI Premi de Poesia Vila d’Ascó 2026.
B. En el Cos del Missatge s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta i el títol de l’obra.
C. L’original que opta al premi s’ha d’adjuntar en format PDF. Aquest document ha de dur per nom el títol de l’obra.
D. En un altre document adjunt, també en format PDF, s’hi han de fer constar les dades següents: títol de l’obra; nom i cognoms de l’autor/a, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic de l’autor/a. Aquest document s’ha d’anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l’obra.

La persona responsable de l’Ajuntament d’Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l’anonimat dels autors/es.

El termini
El termini d’admissió conclourà el dia 7 de gener de 2026.

El jurat
El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en el decurs de la Nit de la Cultura, que se celebrarà durant el mes de maig de 2026 a Ascó.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El premi

2.400 euros i la publicació a la col·lecció Poemes Edicions Saldonar.

A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

Bases del XXXVIII Prem Literari Vila d'Ascó 2026

L’Ajuntament d’Ascó convoca un concurs literari, en la modalitat narrativa, amb les bases següents:

Els requisits

Poden presentar-se a aquest Premi obres escrites en llengua catalana. Els treballs han de ser inèdits i no han d’haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni han d’estar compromesos en tràmits de publicació o presentats en altres concursos pendents d’adjudicació. Un cop presentats, els treballs no podran ser retirats del Premi fins que s’hagi fet públic el veredicte del jurat.

Els treballs han de tenir una extensió d'entre 150 i 250 pàgines i, en qualsevol cas, de manera restrictiva entre 250.000 i 500.000 caràcters. Les pàgines han d’estar numerades. Han de portar el títol de l’obra a la portada i no poden estar signats.

El tema és lliure.

Només s’admetrà un treball per autor/a.

L’Ajuntament es reserva el dret de donar a conèixer la relació de participants en aquesta convocatòria.

L’autor/a guardonat/da en l’edició anterior haurà d’esperar-se 1 any per tornar a presentar-se al Premi.

La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

L’entrega

Les obres s’han de trametre per correu electrònic, a l’adreça premiliterari@asco.cat

El procediment d’entrega

A. En l’apartat Assumpte s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta, en aquest cas: XXXVIII Premi Literari Vila d’Ascó 2026.

B. En el Cos del Missatge s’ha de fer constar el nom del premi al qual s’opta i el títol de l’obra.

C. L’original que opta al premi s’ha d’adjuntar en format PDF. Aquest document ha de dur per nom el títol de l’obra.

D. En un altre document adjunt, també en format PDF, s’hi han de fer constar les dades següents: títol de l’obra; nom i cognoms de l’autor/a, núm. DNI, data de naixement, domicili, telèfon i adreça de correu electrònic. Aquest document s’ha d’anomenar amb la paraula Plica seguida del títol de l’obra.

Una persona responsable de l’Ajuntament d’Ascó, que no és membre del jurat, rebrà els originals i garantirà l’anonimat dels autors/es.

El termini

El termini d’admissió conclourà el dia 7 de gener de 2026.

El jurat

El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en el decurs de la Nit de la Cultura, que se celebrarà durant el mes de maig de 2026 a Ascó.

El premi podrà ser declarat desert, si així s’estima convenient.

El jurat es reserva el dret d’interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

El premi

3.600 euros i la publicació del llibre per part del 9 Grup Editorial (Cossetània Edicions / Angle Editorial).

A la dotació econòmica s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent.

XVI Fira de Nadal i XIV Mostra del Cava - Ascó 2025

https://www.asco.cat/esdeveniment/xvi-fira-de-nadal/

Si sembla violència masclista, és violència masclista

Declaració institucional del 25 de novembre de 2025 

Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones 

Aquest 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, alcem la veu amb claredat i fermesa per denunciar una realitat que ens colpeix i que ens obliga a actuar amb urgència: les violències masclistes continuen sent una de les vulneracions més greus, persistents i invisibilitzades dels drets humans, tant a Catalunya com arreu del món.

És imprescindible entendre que es tracta d’una violència estructural i per això es dona en tots els àmbits, com la parella, la família, la feina i l’espai públic. A més, pot prendre moltes formes més enllà de la violència física, com és els cas de la violència psicològica, econòmica, sexual, digital, obstètrica, de segon ordre, institucional i vicària. 

En aquest marc, la pressió estètica sobre el cos de les dones és una violència masclista que afecta tot el cicle vital. La imposició de cànons irreals i la cosificació —sovint amplificades pels mitjans i les plataformes digitals— limiten drets i llibertats, danyen la salut física i psicològica i condicionen la participació plena en tots els àmbits.  

Sense deixar d’atendre totes les formes i àmbits de violència, enguany volem posar el focus en una manifestació de la violència masclista que sovint queda invisibilitzada: la violència en l’àmbit digital, que afecta les dones de qualsevol edat, context social i origen, però que impacta, sobretot, en la vida de les més joves. 

La reforma que fa la Llei 17/2020 de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, reconeix la violència digital com una forma específica de violència masclista, tant pel que fa a les seves manifestacions com als espais on es produeix. Tot i aquest avenç, encara cal desplegar mesures concretes per incorporar el món digital a l’abordatge integral de la violència masclista.

Les violències masclistes digitals a les quals s’enfronten les dones tenen expressions i formes múltiples, com ara el ciberassetjament, la geolocalització, la violació de la privacitat, l’accés no consentit als correus electrònics o fitxers, l’accés no permès als dispositius i als comptes de les xarxes socials, la captació en noves formes d’explotació sexual mitjançant plataformes com OnlyFans i els insults a dones amb projecció pública, com per exemple les que exerceixen un lideratge polític, les periodistes i les opinants o activistes. 

L’ONU assenyala que més del 73% de les dones de tot el món han estat exposades o han experimentat algun tipus de violència a internet i que el 90% de les víctimes de distribució d’imatges íntimes de contingut sexual sense consentiment són dones.1 A més, hi ha estudis nacionals que indiquen que el 74% de les víctimes són dones joves menors de 24 anys. 

La violència masclista en l’àmbit digital afecta el benestar de les víctimes, reforça estereotips, danya la dignitat i la reputació, atempta contra la privacitat i la llibertat de les dones, adolescents i infants, causa pèrdues econòmiques i n’obstaculitza la participació política i la llibertat d’expressió.  

La violència digital té un impacte profund i sostingut en les víctimes. Genera sentiments constants de por, culpa, vergonya, aïllament i indefensió. S’hi afegeix el fet que moltes dones no puguin posar nom al que viuen ni trobin reconeixement en el seu entorn, la qual cosa fa que augmenti encara més el seu patiment. La manca de validació i la normalització d’aquestes situacions els impedeixen demanar ajuda, els allarguen el malestar i fan que se’n cronifiquin els efectes.  

Negar la violència digital o invisibilitzar-la també és una forma de violència. L’àmbit digital no és aliè a la societat: és un espai més, però amb menys regulació i amb dinàmiques en evolució constant que reprodueixen i amplifiquen les mateixes desigualtats estructurals. 

En aquest context, els discursos antifeministes i negacionistes de les violències masclistes busquen minimitzar o invisibilitzar aquesta realitat i utilitzen les xarxes socials com a eina de lluita per atacar el feminisme i fer retrocedir els drets de les dones, alhora que qüestionen i posen en risc els avenços assolits gràcies a dècades de lluita feminista. Davant d’això, les institucions tenim l’obligació d’actuar amb fermesa i responsabilitat, i oferir respostes integrals, transformadores i valentes que garanteixin una vida lliure de violències. 

Erradicar les violències masclistes des de qualsevol espai és una premissa imprescindible per avançar cap a una societat justa, democràtica i igualitària. No parlem de fets puntuals, sinó d’una vulneració estructural de drets humans que impacta en tots els àmbits de la vida: la llar, l’espai públic, la feina, l’àmbit polític i l’institucional.  

Cap societat que es vulgui justa i democràtica no pot romandre indiferent. És responsabilitat colꞏlectiva i institucional desplegar polítiques públiques que responguin a les necessitats actuals, dotades de recursos i alineades amb l’estàndard de la diligència deguda, per garantir la prevenció i la reparació, així com l’exercici ple dels drets de les dones, les nenes i les adolescents.  

La Generalitat de Catalunya, els ajuntaments, consells comarcals, diputacions, altres administracions supramunicipals i les entitats municipalistes refermem el nostre compromís de dedicar tots els esforços i recursos necessaris a avançar cap a una societat lliure de violències masclistes.  Per tot això, ens comprometem a: 

• Desplegar polítiques públiques que situïn en el centre les necessitats i els drets de les dones, nenes i adolescents des de l’abordatge integral i amb la diligència deguda d’acord amb la normativa catalana. 
• Potenciar les polítiques de detecció, prevenció i sensibilització de les violències masclistes aprofundint molt especialment en les violències digitals.  
• Reafirmar el nostre compromís de dissenyar i executar una resposta integral i coordinada en l’erradicació de totes les formes de violència masclista amb un Pacte Català contra les Violències Masclistes. Aquest és un compromís de país per a una transformació social profunda que permeti assolir una Catalunya on les dones i les nenes puguin viure lliures de por, discriminació i violència.  
• Continuar treballant plegats i plegades des de tots els àmbits (institucional, comunitari, tercer sector i ciutadania) per una Catalunya feminista, justa i lliure de masclisme.  

No podem esperar més ni podem mirar cap a una altra banda. 

Erradicar les violències masclistes no és una opció, és una obligació colꞏlectiva i un mandat democràtic.

 Per una vida lliure de violències masclistes. Ni una sola excusa, ni un pas enrere. 

25N a Ascó

"Faustino", el curt més votat al Frame Festival a Ascó

Cicle Gaudí de novembre: 'Sorda'

 

SINOPSI

Ángela, una dona sorda, tindrà un nadó amb Héctor, la seva parella oient. L’arribada de la nena altera la relació de parella i porta l’Ángela a afrontar la criança de la seva filla en un món que no està fet per a ella.

Ascó aposta per un concert de gran format per celebrar el Nadal

Atiar el foc de la cultura

Hi ha frases que t’atrapen perquè condensen una veritat profunda. L’altre dia, en una entrevista a la televisió, vaig sentir-ne una que em va ressonar especialment: “No es tracta de preservar les cendres, sinó d’atiar el foc.” Una metàfora poderosa que parla, al meu entendre, de la necessitat de mantenir viva la flama del que som, no pas d’admirar-ne les restes. Em va interessar prou com per voler saber d’on venia, i vaig descobrir que podria ser una versió lliure d’un aforisme atribuït al compositor Gustav Mahler: “La tradició no és l’adoració de les cendres, sinó la preservació del foc.” Una idea que, més d’un segle després, continua absolutament vigent.

Quan parlem de cultura i patrimoni, sovint caiem en la temptació de mirar enrere amb nostàlgia, de voler conservar-ho tot tal com era. I és natural: el passat ens explica, ens arrela i ens dona identitat. Però la cultura no pot ser només una vitrina plena d’objectes antics o tradicions repetides sense ànima. Si fos així, acabaria convertint-se en un museu tancat sobre si mateix. La veritable força de la cultura és la seva capacitat de transformar-se sense trair-se, d’adaptar-se a cada moment històric sense perdre l’essència que li dona sentit.

Ara que tinc la responsabilitat de ser regidor de Cultura i de Patrimoni de l’Ajuntament d’Ascó, aquesta reflexió pren un significat encara més profund. Com podem conjugar el passat, el present i el futur sense que cap d’aquests temps anul·li els altres? Com podem honorar la memòria dels qui ens han precedit i, alhora, oferir espais perquè les noves generacions se sentin part activa del relat col·lectiu? No és una equació fàcil, però estic convençut que la clau està en l’equilibri: preservar les arrels, però permetre que les branques creixin lliures.

Ascó —com tants altres pobles de les Terres de l’Ebre— té un patrimoni ric i una identitat que s’ha forjat amb esforç, tradicions i convivència. Però si volem que continuï sent un poble viu, hem d’encendre noves espurnes: projectes culturals que connectin amb la gent jove, activitats que facin dialogar la tradició amb la innovació, la festa amb la reflexió, la memòria amb la creativitat. El repte no és conservar per conservar, sinó donar sentit actual al que hem heretat, fer que allò que ens identifica continuï evolucionant amb nosaltres.

Atiar el foc vol dir això: alimentar la flama perquè continuï donant llum i escalfor. Vol dir fer que la cultura sigui present, propera, útil, inspiradora. Que el patrimoni no sigui una càrrega o una peça de museu, sinó una font d’orgull, d’aprenentatge i de possibilitats per construir el futur.

Potser preservar les cendres dona seguretat: el que és estable, conegut, immutable. Però el foc, amb el seu moviment constant, és el que ens recorda que la vida és canvi, que la cultura és moviment, que la identitat no es tanca, sinó que creix amb cada mirada nova. I és aquest foc el que hem d’atiar cada dia, amb petites accions, amb projectes compartits i amb la convicció que cuidar el que som vol dir, sobretot, mantenir viva la flama del demà.

Josep Maria Raduà Serra

Novembre 2025

XXX Jornades Musicals Santa Cecília - Ascó 2025

Dilluns 17 novembre

De 17.30h a 19.30h Manualitats musicals al Casal Municipal. Activitat oberta a tots els xiquets i xiquetes de la població.

Dimarts 18 de novembre
A les 17.30h Bingo musical a l’escola de música.
De 19h a 20h Karaoke a l’escola de música.

Dimecres 19 de novembre
A les 17h Batucada a càrrec del professor David Maymó i Brescolí. Després de l’assaig es realitzarà
una cercavila pels carrers de la població que finalitzarà al Centre Cultural Magatzem de Rita.

A les 19h Representació de l’espectacle Cavernus, una evolució musical del grup Hemiòlia format per
Jordi Bonilla i Paula Martí, al Centre Cultural Magatzem de Rita.

Dissabte 22 de novembre
A les 18.30h Concert de Santa Cecília a càrrec de l’Orfeó d’Ascó, al Centre Cultural Magatzem de
Rita.

Divendres 5 de desembre
A les 10h Espectacle Les estrelles de Mozart, de la companyia La Maquineta Produccions, a l’Escola
Sant Miquel.

Vine al FRAME Film Festival 2025!

📅 15 i 16 de novembre
📍 Casal Municipal d’Ascó

🎟️ Entrada gratuïta!
Aquest cap de setmana, Ascó es converteix en el punt de trobada del cinema curt. Vine a gaudir de les millors projeccions, descobreix nous talents i participa en el vot del públic per escollir el curt guanyador.

🕕 Horaris:
Dissabte 15 de novembre
Sessió 1: 18:00 h
Sessió 2: 19:45 h
Diumenge 16 de novembre
Sessió 3: 18:00 h
Sessió 4: 19:45 h

Hi haurà sorteig i tast de vermut Yzaguirre entre el públic assistent 🍸

📲 Més informació a: www.framefestival.cat

Presentació del llibre "La decisió"

Ascó acollirà una nova edició del Frame Film Festival de curtmetratges

Ascó Batega presenta el Gran Concert Simfònic de Nadal · The Spirit of Christmas

 La regidoria de Cultura anuncia la celebració del Gran Concert Simfònic de Nadal dins la programació cultural nadalenca del municipi. Aquest esdeveniment especial tindrà lloc el proper dissabte 27 de desembre al Casal Municipal d’Ascó.

La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, sota la direcció de Francesc Cassú, oferirà un concert emotiu amb les melodies nadalenques més emblemàtiques, interpretades per grans veus com Beth, Mone Teruel, La Pau, Joan Garrido, Maria Codony, Edu Hidalgo, i amb la col·laboració de la Polifònica de Puig-reig.

L’obertura de portes serà a les 19:20 h, i l’inici del concert a les 20:00 h. L’esdeveniment està pensat per a tots els públics, per gaudir en família de la millor música nadalenca acompanyats de més de 100 músics dalt de l'escenari.

Les entrades ja estan a la venda. Es poden adquirir a través del següent enllaç: https://www.eventbrite.es/e/asco-batega-gran-concert-simfonic-de-nadal-the-spirit-of-christmas-tickets-1687260534679?aff=oddtdtcreator&fbclid=fbclid

No deixis passar aquesta oportunitat de viure una experiència musical inoblidable a Ascó!

Escola Sant Miquel: tret de sortida a la renovació del Consell Escolar

La redescoberta arqueològica del castell d’Ascó (2013-2024)

La setmana passada, l'arqueòleg Josep Maria Vila i Carabasa va pronunciar una conferència sobre la intervenció arqueològica al castell d'Ascó des de 2013 fins ara.

***

El castell d’Ascó té els seus orígens en un Hisn que en època islàmica presidia el turó sobre l’Ebre, al vessant del qual es va organitzar un primer nucli de poblament musulmà. Després de la conquesta cristiana, a mitjan segle XII el castell passa a ser el centre d’una comanda templera. Posteriorment, amb la dissolució del Temple a principis del segle XIV, va passar a l’orde de l’Hospital. Durant aquest període, el castell s’amplia fins a ocupar pràcticament la totalitat de l’espai del cim del turó. A mitjan segle XVII, i com a conseqüència de les destruccions derivades de la Guerra dels Segadors, el castell és abandonat definitivament. A partir d’aquest moment s’inicia un procés de destrucció de les estructures de l’antiga fortalesa, accelerat per l’espoliació massiva de materials constructius que es van dur a terme durant anys. A finals segle XIX, en el marc de la Tercera Guerra Carlina, es va reconstruir parcialment l’antiga torre com a estació repetidora d’una línia de telegrafia òptica militar. La voluntat de l’Ajuntament d’Ascó de recuperar aquesta torre, que era l’únic vestigi visible del castell, va comportar una primera excavació els anys 2013-2014 que va permetre comprovar que sota la runa que cobria completament el turó, els vestigis de l’antic castell es conservaven d’una manera prou important. Aquesta constatació ha comportat una sèrie de projectes d’intervenció arqueològica i consolidació d’estructures al castell que s’han desenvolupat fins al 2024 i que han permès recuperar i restaurar bona part de l’antiga fortalesa templera i hospitalera.

Tots Sants

Malpàs 127

Ja tenim a les mans el número 127 de la revista Malpàs, la publicació trimestral d’Ascó que, número rere número, vol ser un mirall de la vida del poble i del nostre entorn més proper. En aquesta nova edició, que correspon a la tardor de 2025, trobareu una bona mostra del que som: tradició, memòria, cultura, actualitat i, sobretot, molta participació.

Com és habitual, obrim amb l’editorial i el sumari, que donen pas a la secció Malpàs al món, on aquest cop viatgem fins a Plougrescant i el golf de Saint-Malo, una finestra a altres paisatges i sensibilitats.

El número dedica un ampli espai a la Festa Major d’Ascó 2025, amb el pregó d’Angelines Gironés Sanz, el reportatge fotogràfic de les activitats i un recull de moments destacats com la Nit del Pubillatge i l’exposició de Teresa Jordà Vitó. La secció d’Actualitat recull notícies del consistori, del Consell Comarcal, d'ANAV, i d’altres activitats que omplen el calendari asconenc.

No hi falten els articles d’opinió, les reflexions a Pel forat del pany o la secció Pareidòlia, que convida a mirar el món amb imaginació. També hi trobareu les pàgines dedicades a Lo Llaüt, amb les seves activitats culturals, i a la secció Arrels, on recuperem històries d’ahir i personatges com Pere Sans, bisbe i màrtir al cor d’Ascó.

Com sempre, hi ha espai per als més joves a I tu què estudies?, per la literatura al Racó literari, per l’esport i la salut, i per un repàs de l’actualitat educativa amb El Miquelet informa i La Veu de l’Institut. Tot plegat es completa amb un toc d’humor, passatemps i l’agenda pràctica que tanca la revista.

Com sempre, convidem a llegir aquest nou número de la nostra revista.

Manifest del Correllengua 2025

La llengua és una qüestió d’amor 

«Avui, a la meva edat, passada la frontera de tantes coses que m'havien fet malbé la vida, encara em queden unes quantes passions: escriure, el meu país, i el meu idioma tan dúctil i bell que em permet d'aconseguir una prosa neta i clara». Ho deia Mercè Rodoreda fa quaranta-cinc anys, amb paraules vives. Paraules que el mateix idioma, la llengua catalana, pot fer-se seves. Malgrat les circumstàncies adverses massa continuades al llarg de la història —i l’actual és un d’aquests moments que fan malbé la vida de tantíssimes persones—, la llengua catalana continua sent un tresor viu de la humanitat. 

Un tresor que nosaltres, parlants, lectors i escriptors, fem lluir com a mostra d’una felicitat que oferim al món divers. Aquesta és la base: la llengua és una qüestió d’amor. 

Les nostres passions són les mateixes de Mercè Rodoreda, gran escriptora, que enguany commemorem. Les nostres passions són: parlar, llegir i escriure, el país, i el nostre idioma tan dúctil i bell que ens permet d’aconseguir una manera neta i clara de dir les coses i comunicar-nos, en totes les ocasions de la vida en comú en aquest món complex, plural i ple de vida. No hi ha una vida bona en solitari, la vida bona és compartida. 

«El temps no compta. Hem de pensar que tots, cadascú en el seu lloc, som necessaris, som importants», ens recorda Rodoreda. 

Els moments de la història no són ara senzills de viure, tampoc per al nostre idioma. Són temps treballosos en tot el domini lingüístic. Ho són també per a les persones que, com la llengua catalana, miren de sobreviure en un món més i més desigual. No podíem imaginar, cinquanta anys després de la mort del dictador, tantes dificultats encara de viure plenament en català. Ni tampoc no era de creure, en tants països, la guerra, ara mateix a Europa, ni el retorn a formes autoritàries dirigides a enfondir més i més tota mena de desigualtats entre les persones. 

La llengua catalana no pot ser usada com a arma partidista, ni dintre ni fora de les seves fronteres. Ha d’existir i desenvolupar-se plenament. És una qüestió d’amor. 

Tot allò que encara li va en contra forma part de les adversitats d’un món en convulsió. Cal girar el rumb d’aquest món que ataca la convivència i la democràcia. Amb Mercè Rodoreda al cor, alcem la copa a favor del canvi. Celebrem la llengua i el futur. Que el caliu de la seva Flama arribi arreu on es parla i es vol parlar català. 

Mercè Ibarz 

Escriptora