Presentació dels Premis Vila d'Ascó 2024

Càpsula del temps

Entre el mes de novembre de 2024 i febrer de 2025, l’Escola d’Art i Cultura de la Diputació de Tarragona va impulsar “Pobles mudats”, un projecte artístic i cultural per incidir en la temàtica del despoblament, una problemàtica vigent, sobretot a les zones rurals interiors de la demarcació i del conjunt del país. En total van ser 29 activitats repartides, una de les quals va ser a Ascó: un taller de fang amb el títol “Tocar el poble”.

Una de les activitats on també ha participat Ascó és “Escampar lo poble”, l’últim acte de la perfomance “Els pobles acampen a l’Escola”. Vuit municipis de Tarragona - Ascó, Tivissa, Miravet, Mas de Barberans, Ulldecona, Albinyana, l’Arboç i Senan- han participat en l’elaboració d’una càpsula del temps per explicar el present rural del primer quart del segle XXI a casa nostra.

Aquests municipis van enviar a l’Escola un grapat d’objectes que representen la seva gent i la seva manera de fer: certificats, programes de festes, objectes típics, artesania, fotografies antigues, testimonis de tradicions… De tots aquests objectes, se’n va fer una selecció guiats pel director artístic Pedro Granero i l’arxiver Albert Curto. Un exercici per reflexionar sobre la vida rural i les narratives que construïm al voltant d’aquest concepte tan ampli.

Cada població va preguntar-se quins elements ens identificaven com a territori i les persones que habitem aquest territori. Des d’Ascó es va escollir:

• La declaració de Sant Antoni com a festa patrimonial d’interès nacional (2010) i com a festa d’interès comarcal (2005).
• Una litografia de Tere Martorell amb el nostre paisatge de la façana fluvial del poble i que mostra com és Ascó a dia d’avui.
• La canonització de Sant Pere Màrtir Sans i Jordà (2000).

Aquesta càpsula ha viatjat fins a l’arxiu de la Diputació de Tarragona, on restarà tancada fins al febrer de 2075.

Cicle Gaudí de març: 'El 47'

 SINOPSI

‘El 47’ és la inspiradora història real d’un home, un autobús i el destí d’un barri.

Fart que l’Ajuntament de Barcelona els digués que el transport públic no podia arribar al barri de Torre Baró perquè els carrers eren massa estrets i insegurs, Manolo Vital, un dels seus veïns i conductor d’autobús a TMB, es va proposar demostrar, al volant de ‘EL 47’, que les autoritats s’equivocaven.

Parlem amb Josep Maria Raduà, regidor de Cultura, sobre l'Agenda de Primavera d'Ascó 2025

Dia Mundial de la Poesia

Desamor

Com si de cop abolissin 
el fonoll de l’estiu, la raconada 
que cobegen ones 
agitadíssimes; 
com si de cop
prohibissin l’Óssa Menor, les taronges, 
el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;
com si sense avisar 
els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba; 
com si les campanes  
es negassin a repicar, com si la barca
 ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;
 com si la torre de Pisa 
s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes; 
com si les llàgrimes 
ja no poguessin emmelar-te l’esguard, 
com si definitivament 
et morissis en el cap de cantó de la memòria. 

Josep M. Llompart 

Spiritual (1992), Poesia completa (2018: 438) 

Ascó se suma al Dia Mundial de la Poesia

Premi d'Honor 2025

Pere Lluís Font, 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Pere Lluís Font, filòsof, teòleg i traductor pallarès, ha estat nomenat 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el guardó que Òmnium Cultural atorga de manera ininterrompuda des de 1969 a grans personalitats que, per la seva obra en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

 

Pere Lluís Font és una de les figures intel·lectuals de més prestigi del pensament català i ha destacat per l’impuls de la filosofia en llengua catalana, amb una quarantena d’obres com a autor, editor o traductor, portant a la nostra llengua la filosofia més important d’àmbit europeu i contribuint a la normalització del català com a llengua filosòfica i de pensament.

 

A la seva trajectòria s’hi suma el compromís amb la llengua catalana i el país, la defensa dels valors de la modernitat, la racionalitat crítica, la tolerància, el respecte a la dignitat humana i els drets de les persones i els pobles, que són, en els temps que corren, més necessaris que mai.

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que decideix un jurat independent format per 9 persones i està valorat en 20.000 €.

Salou 2025

Salou pren el relleu de Sabadell com a Capital de la Cultura Catalana, esdevenint la vint-i-dosena ciutat que rep aquest reconeixement al llarg del temps.

La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.

Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona (2014), Vilafranca del Penedès (2015), Vic (2016), Reus (2017), Manresa (2018),  Cervera (2019), El Vendrell (2020), Tortosa (2021), Igualada (2022), Lloret de Mar (2023) i Sabadell (2024).

Abaixant la persiana

Per cada cinc botigues noves que s’obren a Catalunya, les dades ens indiquen que en tanquen vuit. Si ens cenyim a la regió de l’Ebre, s’ha passat de 2.775 establiments el 2019  a 2.338 comerços el 2023, cosa que vol dir que hi ha hagut 437 botigues que han abaixat la persiana en aquest període (un 15,7% de davallada).

Aquest degoteig constant de tancaments de comerços de proximitat té diverses afectacions en el teixit social i econòmic dels pobles i ciutats. Unes conseqüències que van més enllà de l’activitat econòmica i de la pèrdua de serveis per al veïnat, ja que les botigues de queviures, forns i fleques, carnisseries, sabateries, llibreries... han permès històricament impulsar els lligams socials i donar vida als carrers i places.

Tot això s’accentua si el tancament comercial es produeix en municipis petits, com són la majoria del nostre territori, i en molt casos, amb una població envellida, pel que implica de pèrdua de serveis essencials si a això hi afegim dificultats de mobilitat. Amb un despoblament rural que ja no sabem si és causa o és conseqüència de tot plegat. Si a les ciutats la pèrdua de comerç de proximitat implica la despersonalització dels barris, als pobles representa la pèrdua d’identitat de la població i l’erosió del sentit de comunitat.

Aquesta tendència no és nova i deriva de l’auge de les grans superfícies, però la pandèmia ho va accelerar amb la intensificació de les compres per internet. Molts consumidors ja busquen els productes a plataformes online. En definitiva, nous hàbits de compra davant els quals el petit comerç queda en una situació de vulnerabilitat. Sense perdre de vista la manca de relleu generacional en molts negocis familiars. Per exemple, a Ascó, en els darrers temps, han tancat dues carnisseries i un forn de pa per jubilació dels seus propietaris, després de diferents generacions darrere el taulell.

No crec que l’administració pública s’hagi desentès d’aquesta problemàtica, ja que sovint hi ha incentius pel traspàs dels negocis, programes de formació, facilitats en la digitalització... A més, molts ajuntaments promouen l’emprenedoria o fomenten la conscienciació ciutadana sobre la importància de consumir en el comerç local. Però no sembla fàcil revertir aquesta tendència que està fent perdre una de les ànimes dels pobles.

Malgrat les dificultats actuals, cal que el comerç no abaixi els braços i sàpiga continuar diferenciant-se amb un servei personalitzat i de proximitat –que no poden oferir les plataformes- i sempre que es pugui, procuri posicionar-se a la xarxa. Per això també cal que la ciutadania entenguem que les botigues de poble o el comerç de barri formen part de la història d’aquella comunitat, fomenten les relacions socials i el sentit de pertinença.

Josep Maria Raduà Serra

Març de 2025

Comença el llarg camí de la digitalització de l'arxiu de VAT

El Festival de piano Toca'm arriba a Ascó

El Festival de piano TOCA’M creix i portarà la música a Amposta i Ascó abans de la seva quarta edició a Tortosa

El Festival de piano TOCA’M, que arribarà al 2025 a la seva quarta edició, es consolida com un referent a les Terres de l’Ebre i amplia la seva presència més enllà de Tortosa. Per primera vegada, el festival s’expandirà a altres poblacions ebrenques amb l’objectiu d’apropar la música del piano a tothom i convertir-lo en un element central de la vida cultural i social del territori.

Les primeres poblacions que acolliran activitats del festival seran Amposta i Ascó, on s’instal·laran pianos al carrer perquè qualsevol persona pugui tocar-los i gaudir-ne en espais públics. A més, es realitzaran concerts que tindran el piano com a protagonista, en una iniciativa que també busca potenciar la col·laboració entre municipis i donar a conèixer la riquesa cultural de les Terres de l’Ebre. Aquestes intervencions es faran el cap de setmana del 10 i 11 de maig, com a avantsala del festival a Tortosa.

Pel que fa a la cita central, el TOCA’M Tortosa 2025 se celebrarà del 22 al 25 de maig, ampliant-se per primera vegada a quatre dies. El festival continuarà estructurant-se en dues branques principals: les Activitats Artístiques i la Programació d’Artistes, amb un format consolidat que aposta per la proximitat i l’accessibilitat.

El TOCA’M Festival de piano és un projecte cultural creat pels pianistes Maria Lombarte i Manel Miró, que des dels seus inicis han apostat per portar la música a emplaçaments poc habituals per a concerts, fent del piano un element quotidià i alhora excepcional dins l’espai urbà.

Redacció/IMAGINA RÀDIO

A punt per la nova edició dels Premis Vila d'Ascó

Jornada de portes obertes a l'Escola Sant Miquel d'Ascó

8M: Per la igualtat d’oportunitats, seguim lluitant!

MANIFEST DEL 8 DE MARÇ

Avui, 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, alcem la veu per reivindicar els drets de totes les dones i per recordar que la lluita feminista continua sent imprescindible.

Molts han estat els avenços aconseguits en els darrers anys en el nostre país gràcies a la lluita feminista, per exemple: el pacte d’estat contra la violència de gènere (2017); els plans d’igualtat obligatoris per a empreses (2021); l’equiparació progressiva del permís de paternitat i maternitat (2021); l’accés gratuït a productes menstruals i baixa laboral per dolor menstrual (2023) o la Llei de Paritat (2023), entre altres.

Però tot i els avenços aconseguits, encara ens trobem davant de desigualtats estructurals, discriminacions i violències que impedeixen assolir una igualtat real i efectiva.

Els municipis han estat i continuen essent un pilar fonamental en la construcció d’una societat més justa i igualitària. A través de polítiques locals, s’han implementat mesures per combatre la violència masclista, garantir la conciliació laboral i familiar, fomentar l’accés igualitari al mercat de treball i donar suport a les dones en situacions de vulnerabilitat. Des dels ajuntaments, s’han creat serveis d’atenció i assessorament, s’han impulsat plans d’igualtat i s’han reforçat campanyes de sensibilització per eradicar qualsevol forma de discriminació.

No obstant això, aquests drets que tant ha costat aconseguir es veuen avui novament amenaçats. Els discursos reaccionaris i l’expansió de discursos misògins a les xarxes socials contribueixen a la desinformació i intenten frenar el progrés i posar en dubte les conquestes feministes. Per aquest motiu, ara, més que mai, cal defensar els avenços assolits i continuar treballant per consolidar-los. No podem permetre cap retrocés. La igualtat no és negociable, és un dret fonamental.

Els governs locals mantindrem i reforçarem les polítiques d’igualtat perquè continuem necessitant més recursos per a la protecció de les dones, més educació en igualtat a les escoles, més suport a la inserció laboral i un compromís ferm contra qualsevol tipus de violència masclista.

A més, és imprescindible ampliar la mirada i abordar altres fenòmens de desigualtat emergents, ja que arreu del món la pobresa afecta molt més les dones. En aquest sentit, per exemple, diferents estudis de la Generalitat i altres administracions posen de manifest l’existència de desigualtats de gènere en l’àmbit de la mobilitat. Per aquest motiu, es va aprovar el passat any un pla estratègic de mobilitat i gènere per a la millora de la seguretat de les dones en el transport públic, amb l’objecte d’incorporar de manera transversal la perspectiva de gènere a la planificació del transport i la mobilitat, amb especial èmfasi en les dificultats en la mobilitat de les dones al món rural, les cuidadores de persones dependents i de dones que treballen en el sector del transport i el repartiment a domicili.

També la pressió social, la càrrega de cures i la desigualtat laboral afecten de manera desproporcionada el benestar emocional de moltes dones, són vectors de discriminació. Per això, calen polítiques públiques que garanteixin l’accés a recursos de salut mental amb perspectiva de gènere i promoguin un suport adequat per a totes les dones.

Finalment, aquesta és una lluita que ens concerneix a totes i a tots, que ha de ser compartida per tota la societat, no és d’una part en contra de l’altra, just al contrari, els homes tenen un paper fonamental en la construcció d’aquest món que volem més just i equitatiu. Només amb la implicació de tothom podrem assolir la igualtat real i efectiva per a les nostres mares, les nostres àvies, les nostres filles, les nostres germanes.

Avui, 8 de Març, totes i tots ens unim per dir PROU a la discriminació i a la violència. Ens unim per exigir la igualtat d’oportunitats efectiva. Perquè no hi haurà democràcia plena fins que les dones visquin lliures i amb drets garantits.

Seguim lluitant, seguim avançant. Perquè la igualtat no és el futur, és el present!

Federació de Municipis de Catalunya

Associació Catalana de Municipis

Activitats 8M a Ascó

Bases del XXXVII Premi de Fotografia "Vila d'Ascó" 2025

BASES:

https://drive.google.com/file/d/1FmvtEQZ-EtIVtxsk1OZNRCboJ9_f6cIR/view

Bases del VI Premi de Microrelats Sant Jordi - Vila d'Ascó 2025

BASES DEL CONCURS:
https://drive.google.com/file/d/12jzBmxmnYnHdrl7O0WBgliuo6rbC7Apf/view

 

Bases del XXXV Premi de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi - Vila d'Ascó 2025

PARTICIPANTS 

1r GRUP: Joves de 14 a 17 anys el 31 de desembre de 2025.

2n GRUP: Joves de 18 a 20 anys el 31 de desembre de 2025.

MODALITAT 

Narrativa en llengua catalana.

TEMA

Lliure.

EXTENSIÓ

1r Grup: de 10 a 15 pàgines.

2n Grup: de 15 a 20 pàgines.

TERMINI D'ADMISSIÓ

25 de març de 2025

PREMIS

Premis Generals: 600 € en cadascun dels grups

Premis Autors/es Locals: 400 € en cadascun dels grups

Sobre aquests premis s’aplicaran les corresponents retencions establertes per la legislació vigent

INFORMACIÓ

Ajuntament d'Ascó - Regidoria de Cultura

Tel. 977 405 006 / cultura@asco.cat / www.asco.cat

Continua avançant el projecte d'hidrogen verd a Ascó

TARRAGONA DIGITAL: El govern espanyol subvencionarà dos projectes d'hidrogen verd a Ascó i la Pobla de Mafumet

https://tarragonadigital.com/economia/govern-dos-projectes-hidrogen-verd-asco-pobla-mafumet_2086552_102.html

EBREDIGITAL.CAT: El govern espanyol subvencionarà un projecte d’hidrogen verd a Ascó

https://ebredigital.cat/2025/02/21/el-govern-espanyol-subvencionara-un-projecte-dhidrogen-verd-a-asco/

DIARI DE TARRAGONA: El Gobierno subvencionará dos proyectos de hidrógeno verde en Ascó y La Pobla de Mafumet

https://www.diaridetarragona.com/economia/el-gobierno-subvencionara-dos-proyectos-de-hidrogeno-verde-en-asco-y-la-pobla-de-mafumet-EE23056389

DIARI MÉS: Dos proyectos de hidrógeno verde en Ascó y la Pobla de Mafumet, subvencionados por el gobierno español

https://www.diarimes.com/es/camp-tarragona/250221/dos-proyectos-hidrogeno-verde-asco-pobla-mafumet-subvencionados-gobierno-espanol_168474.html

EL PUNT AVUI: Aporten 236 milions a dos projectes d’hidrogen verd catalans

https://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/2510431-financen-amb-236-milions-d-euros-dos-projectes-d-hidrogen-verd-catalans.html

ARA: Subvenció milionària de l'Estat a dos projectes d'hidrogen verd a Catalunya

https://www.ara.cat/economia/energia/subvencio-milionaria-l-projectes-d-hidrogen-verd-catalunya_1_5292306.html

ONDA CERO: El govern subvencionarà dos projectes d'hidrogen verd a Ascó i la Pobla de Mafumet

https://www.ondacero.es/emisoras/catalunya/tarragona/noticias/govern-subvencionara-dos-projectes-dhidrogen-verd-asco-pobla-mafumet_2025022167b86779417ec2000101395c.html

Diumenge, conferència de Jordi Ferrús sobre el Carnaval

RESUM:

El 23 de febrer de 2025, a les 11 hores, diumenge immediatament anterior al Dijous Jarder, és a dir, ja tenint tot a punt d'inici del Carnaval, impartirem la conferència amb aquesta temàtica tan complexa.

Tot menyspreant el 44 aniversari del cop d’Estat del 23 F!!!

El Carnaval és, essencialment, festa, una festa que generalment, com diu el refrany popular, cau el mes de febrer, moment en què la Natura experimenta determinades pulsions -en tots els sentits- que avancen o pressuposen ja la primavera.

A partir de veus expertes de l'Antropologia Social i Cultual (entre d'altres, Caro Baroja, Prat, Velasco, Brisset), el Folklore (Gaignebet), la Història cultural, la Semiologia i la Comunicació (Bajtin, Eco...) i molts altres referents, afegint la nostra pròpia experiència etnogràfica i personal, s'intentarà trobar l'origen del Carnaval, s'exposaran les manifestacions carnavalesques en les seues múltiples vessants, tot i que centrant-nos més en les anomenades, fins fa poc, com a rurals davant les urbanes (sense menyscabar-les tampoc). Sense oblidar-nos, com no podia ser d’altra manera, de com se celebraven els Carnavals a Ascó, amb disfressos ben originals.

Intentarem ordenar i reordenar els rituals més diversos i complexos d'aquest Carnaval ja globalitzat, desentranyant els seus símbols bàsics constituents, les seves estructures bàsiques que diria Lévi-Strauss (especialment la màscara). I tot això per trobar-li el sentit o els sentits al Carnaval, o a lo millor hauríem de dir que cada Carnaval té el seu propi sentit i cada persona ho viu i ho sent de forma diferent a les altres...

Però a Antropologia sempre busquem, no el diferent, ni tampoc només el comú, sinó i sobretot, el comú en les diferències, es tracti del Carnaval, es tracti de qualsevol altra expressió de la Cultura Humana.

JORDI FERRÚS BATISTE

Nous horitzons i oportunitats per a la Ribera d'Ebre

Cicle Gaudí de febrer: 'Marco'

SINOPSI

Enric Marco va ser un deportat que mai va existir, un home que durant anys va ser capaç de mantenir, davant l’opinió pública i la seva pròpia família, una mentida difícil d’imaginar: que havia estat presoner en un camp de concentració nazi. Carismàtic i convincent, Marco va ascendir a la presidència de l’Associació Espanyola de Víctimes de l’Holocaust, on es va convertir en una figura destacada i admirada per la seva suposada valentia i sofriment.

Fins que un dia un historiador descobreix que el seu relat és completament fals.

Gala dels 40 anys de Video Ascó TV

El tancament nuclear, a debat

D’un temps cap aquí, el tema nuclear es troba d’actualitat però amb un enfocament diferent a com estàvem acostumats. Ens hem habituat a sentir parlar de recàrregues de combustible o de parades no programades. Al llarg dels anys hem vist la construcció de la torre de refrigeració, el canvi dels generadors de vapor, o més recentment la construcció d’un magatzem temporal de residus. En els últims 50 anys la principal generadora de notícies a la Ribera d’Ebre ha estat la central nuclear d’Ascó. En part és lògic, a dia d’avui hi ha set reactors en funcionament a tot l’estat, i tres dels quals es troben a les comarques meridionals de Catalunya. Però també és cert que sovint ens ha sabut greu que eclipsés altres iniciatives, projectes i notícies de casa nostra.

La història de l’energia nuclear al territori no ha estat exempta de controvèrsia amb detractors i partidaris, com es va comprovar l’any 2010 quan Ascó va postular-se per acollir l’MTC, el magatzem temporal centralitzat dels residus radioactius de tot l’Estat.

Per què dic que l’enfocament informatiu ha variat? Ens trobem en el tram final de la vida útil de les centrals nuclears (Ascó I, 2030; Ascó II, 2032; i Vandellòs II, 2035) i si bé l’actual govern espanyol insisteix en el compliment del calendari que havien acordat de supressió de l’energia nuclear a Espanya, cada cop hi ha una remor de fons que demana ampliar la vida útil de les centrals. Sense anar més lluny, la setmana passada el Congrés dels Diputats aprovava una proposició no de llei per evitar el tancament nuclear que va votar a favor l’oposició amb l’abstenció de Junts i ERC. També vam poder llegir a la premsa que el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha demanat prorrogar el cicle de vida de les centrals nuclears.

Tot va començar l’any 2022 quan la Comissió Europea va incloure les centrals nuclears dins de la categoria d’energies verdes perquè no produeixen emissions de gasos d’efecte hivernacle i poden ajudar a combatre el canvi climàtic, malgrat que els experts també alerten de la contrapartida dels riscos que suposa la generació de residus radioactius. Si a això hi afegim la inestabilitat mundial i evitar la dependència energètica d’altres països, ja trobem els ingredients d’aquesta revifada.

L’any 2023, l'energia nuclear va ser la principal font per a la producció d'energia elèctrica a Catalunya, representant un 56,9% de la producció total. Per la seva banda, aquell any, la producció d'electricitat amb fonts d’energia renovables va ser del 18%. Amb aquestes dades a la mà, podem afirmar que no s’ha fet la feina que tocava i quan tocava. Si a això hi sumem que les nuclears catalanes donen feina a més de 2.000 persones, el debat nuclear pren força amb nous arguments cada cop més favorables a prorrogar la vida de les centrals uns anys més, i de pas, poder donar més marge de temps a una diversificació econòmica que permeti superar el monocultiu nuclear.

Hem passat del “Nuclears? No, gràcies”, a “Nuclears? De moment, sí”.

Josep Maria Raduà Serra

Febrer de 2025

Vídeo Ascó Televisió inicia les celebracions dels seus 40 anys d'història

Han passat ja 40 anys des d’aquell hivern de 1985 en què es van emetre les primeres imatges del que acabaria esdevenint Vídeo Ascó Televisió (VAT), i per aquest motiu, aquest 2025 s’han preparat una sèrie d’actes per commemorar l’efemèride. Per començar, s’ha organitzat un acte institucional per aquest dissabte 15 de febrer obert a tota la població però en què s’ha convidat especialment a més de 200 persones vinculades a la televisió: els diferents treballadors i col·laboradors de la casa en aquest període, així com els membres que han format dels successius Consells Rectors.

En aquest acte es comptarà amb la presència de Marc Melillas, Director General de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; de Joan Castor Gonell, delegat del Govern de la Generalitat; i Miquel Àngel Ribes, alcalde d’Ascó, entre d’altres autoritats, així com representants de la Xarxa de Televisions Locals i del Col·legi de Periodistes.

La trajectòria d’aquest mitjà de comunicació local, que la converteix en la segona més antiga de Catalunya, ha permès construir un arxiu audiovisual que guarda la història en imatges de la nostra població. Segons ha explicat Josep Maria Raduà, president de Vídeo Ascó TV, “es tracta de posar en valor aquest camí recorregut, arribar fins aquí vol dir que ha estat una trajectòria d’èxit i que ha comptat amb la complicitat del veïnat. Per això, durant aquest any, les diferents activitats que s’organitzin ens han de servir no només per mirar enrere sinó per projectar la televisió local vers el futur”.

En el transcurs de l’acte es donaran a conèixer quines activitats hi ha preparades mes rere mes per commemorar l’aniversari: programes especials, concerts, jornades de portes obertes, formació, entre d’altres. 

Roser Jordà, coordinadora de Vídeo Ascó TV, ha remarcat que una de les grans notícies dels 40 anys de VAT és “la imminent digitalització de l’arxiu audiovisual, i és que properament una empresa especialitzada s’encarregarà de recuperar i preservar les més de sis mil cintes que conformen l’arxiu i que es preveu que duri uns 10 mesos”.

Les notícies, els reportatges, documentals, programes d’història, magazines, entrevistes, programació especial en directe... han omplert una graella de programació que ha fet que a dia d’avui Vídeo Ascó TV sigui imprescindible en el dia a dia de l’actualitat local.

Vídeo Ascó Televisió celebra els seus 40 anys de trajectòria

Exposició de pintura de Manuel Beguer i Mayor

Des de la passada festa de Sant Antoni, en què es va inaugurar la primera fase de les obres de Cal Cavaller, consistent en la rehabilitació de les plantes baixa i semisoterrani d'aquesta casa pairal, es pot gaudir d'una exposició de pintura de Manuel Beguer i Mayor, descendent de l'esmentada casa pairal.

Es tracta d'una mostra d'una quinzena de quadres de pintura acrílica amb una tècnica de pinzell, espàtula i draps, i que es podrà visitar fins el proper cap de setmana amb el següent horari: dissabte 8 de febrer, de 17.30h a 19.30h; i diumenge 9 de febrer, de 12h a 13.30h.

Amb la rehabilitació d'aquesta espai de Cal Cavaller s'ha iniciat la recuperació d'aquest emblema patrimonial d'Ascó per esdevenir un espai cultural que sigui referent més enllà del poble, amb un primer projecte en marxa com és ser la seu del futur Museu del Joc que aplegarà material lúdic de la col·lecció de Biel Pubill i Lurdes Ambrós.

Cicle Gaudí de gener: 'Un lugar común'

SINOPSI

La Pilar (Eva Llorach) és una mare entregada i la infermera més respectada de la clínica on treballa. O, com a mínim, això pensa ella fins al dia que, de sobte, és acomiadada. Desubicada davant aquest sobtat buit, s’aferra desesperadament al que sempre ha fet: tenir cura de la família. Però en aquesta deriva, a estones maldestre i incòmoda, descobrirà que potser pot explorar i trobar una nova Pilar.

Supercampiones

F.C. BARCELONA 

Campió de la Supercopa d'Espanya 2025

FC Barcelona 5 - R. Madrid 0

Malpàs 124

L'últim número de la revista Malpàs (124), està encapçalat amb una fotografia ben nadalenca, com és l'arbre que durant aquestes setmanes ha estat al Centre Cultural del Magatzem de Rita, un equipament que es va estrenar l'any recentment acabat.

L'actualitat municipal ocupa el primer bloc de Malpàs amb les notícies de l'últim trimestre a Ascó, i que es complementen amb la informació d'ANAV i del Consell Comarcal, aixi com el recull de premsa on ha tingut presència informacions sobre el nostre poble. 

L'Associació Cultural Lo Llaüt també es posa al dia amb la relació d'activitats organitzades, així com aquells actes previstos el següent trimestre. A més, tant l'Escola Sant Miquel com l'Institut de Flix ens apropen les notícies més destacades del seu dia a dia.

En aquesta ocasió, la revista ha viatjat fins a la selva d'Irati en la secció "Malpàs al món". A més, coneixem els estudis de la Marta Mas Ferrús, que fa pocs mesos ha encetat la vida universitària.

En la secció "Arrels" fem una mirada enrere a partir del pressupost municipal d'Ascó de l'any 1936, la presència de les Filles de Maria al poble (1929), una fotografia històrica de la Joventut Deportiva d'Ascó o el joc de l'oca dels càtars.

Els esports, les noves tecnologies i la literatura tenen també el seu espai en el Malpàs, sense oblidar-nos de l'humor i els passatemps.

No ens podem oblidar del calendari 2025 elaborat i dissenyat per Jaume Ferrús Serra inspirant en la lletra de la sardana "La Santa Espina" d'Àngel Guimerà.

Que Nadal no sembli Nadal

El temps va que vola, ja tenim estrenat el calendari, i ja fa uns dies que hem deixat de tenir els carrers il·luminats, els comerços han canviat els motius nadalencs per altres reclams, i ja pràcticament no recordem ni la publicitat dels mitjans de comunicació. És el que té viure a pressa feta. I no només hem deixat enrere el Nadal, sinó que també hem pogut aparcar fins l’any vinent les polèmiques tradicionals que ja són un altre clàssic: que si fer pessebre fa cristià, que si el pessebre no és pessebre, que si les nadales no semblen nadales, que si els pastorets adoctrinen els pobres infants…

Partim d’unes premisses que són que l’origen del nostre Nadal és cristià (si bé es cert que s’enllaça amb els ritus pagans del Solstici d’hivern); que les tradicions s’inicien algun dia i comencen de zero; que les tradicions evolucionen i s’adapten al ritme de la societat. Penso que en això hi podem estar tots més o menys d’acord. Fins i tot, una altra evidència que hauríem de compartir i assumir és que la fesomia de la nostra societat és multicultural, i és una circumstància que no hem de perdre de vista, per tant, més aviat que tard ser-ne conscients... i respectuosos.

Però això no vol dir esbandir totes aquelles tradicions del nostre Nadal a cop de decret, segur que aquestes ja aniran prenent la forma que desitgi la societat. Perquè ho vaig llegir i vaig pensar que era un encert: el pessebre, els pastorets, les nadales, els Reixos… és la catalana manera de viure el Nadal, aquell substrat cultural que compartim i que explica d’on venim.

El Nadal de 2024 segur que no ha tingut res a veure amb el de 1974 i probablement tindrà poc a veure al de 2074. Les tradicions són vives, i cadascú les ha de poder viure com cregui. A les nostres abnegades iaies els hagués semblat pecat anar a celebrar el dinar de Nadal o el de Sant Esteve a un restaurant, i ara moltes famílies han adoptat aquesta tradició i celebren les trobades familiars fora de casa.

Per tant, potser valdria la pena començar per respectar les persones que viuen el Nadal des del seu sentiment religiós, com les que no. De pas, proposo fer-ho compatible en acceptar que moltes de les tradicions que han caracteritzat el nostre Nadal al llarg del temps han esdevingut rituals, independentment de la creença de cadascú. Amagar les nostres tradicions no ens fa una societat més acollidora, sinó més acomplexada. Així que no cal que s’il·lumini cap alcalde o alcaldessa retirant el pessebre de l’espai públic, o que cregui que és una bona pensada omplir els carrers de “llum inclusiva” per no ferir sensibilitats.

Que tothom celebri el Nadal com li plagui, i sobretot, fem possible que els valors que acompanyen aquesta celebració puguin ser compartits més enllà de la forma com cadascú hàgim decidit viure-ho.

Josep Maria Raduà Serra

Gener de 2025

Programa de Sant Antoni - Ascó 2025

https://www.santantoniasco.org/doc/2025ProgramaSTAntoniAsco.pdf

Supercampions!

 F.C. BARCELONA 

Campió de la Supercopa d'Espanya 2025

R. Madrid 2 - FC Barcelona 5

Ascó acull una captivadora exposició de diorames del pessebre

Gairebé un miler de persones ja han passat a visitar l’exposició de diorames del  pessebre que s’ha organitzat a Ascó juntament amb l’Associació Pessebrista de Tarragona i sota la coordinació d’Ignasi Biarnés Biarnés.

I encara hi ha temps per visitar la mostra, ja que estarà oberta fins el 19 de gener al Centre Cultural Magatzem de Rita (carrer del Riu, 25 d’Ascó).

L’exposició consta de 14 diorames elaborats per diferents artistes pessebristes: Ignasi Biarnés, David Bosch, Esteve Coll, Josep Puig, Carles Tarragó, Teresa Gené, Lourdes Banqué, Àngels Boada, Josep Maria Borrut, Glòria Garcia, Joan Plana i M. Josepa Pasano.

Els diorames del pessebre són representacions tridimensionals que recreen escenes del naixement de Jesús. Aquests diorames no únicament inclouen el naixement de Jesús o l’adoració dels Reis, sinó també representen altres escenes de la història bíblica. En el cas de la mostra d’Ascó, s’hi poden contemplar escenes com el festeig de Josep i Maria, l’anunciació a Maria, la visitació a Elisabet, el somni de Josep, l’empadronament, buscant posada, l’anunciació als pastors, els Reis davant Herodes, la fugida a Egipte o el taller de Sant Josep a Natzaret.

Els diorames es caracteritzen per ser molt detallats i realitzats amb diversos materials i amb figures que es col·loquen generalment en una estructura de fons decorat que imita un paisatge natural. Aquesta tradició és una manera de fer més visual la història del Nadal, i inclouen personatges i escenes quotidianes que reflecteixen la vida de l'època de Jesús.

La tradició pessebrista

El pessebrisme va començar a prendre forma a Catalunya durant el segle XVIII, influenciat per la tradició italiana. No obstant això, va ser durant el segle XIX quan va aconseguir una major popularitat al nostre país, amb la creació de pessebres més realistes i elaborats. Un dels moments de màxima expansió del pessebrisme a Catalunya va ser durant el segle XX, amb la creació de pessebres monumentals i pessebres vivents. 

Ascó ha estat un lloc on el pessebrisme ha tingut una gran presència, destacant especialment pel seu pessebre monumental a l’església des dels anys de la postguerra. A més, també s'hi han celebrat exposicions de pessebres, en què s’han exposat les creacions en espais públics i en llocs emblemàtics del municipi.

L’asconenc Ignasi Biarnés és a dia d’avui un destacat artista en l’art del pessebrisme i membre de l’Associació Pessebrista de Tarragona; i la seva trajectòria recull l’herència i el mestratge del cronista local Carmel Biarnés (1928-1992) o del pintor Domingo Margalef (1920-1989).

La història del pessebrisme a Ascó reflecteix el compromís amb la conservació de les tradicions populars i religioses, a la vegada que aporta una visió contemporània de la cultura catalana.