L’aquarel·lista Teresa Jordà, convidada a exposar a Ascó

Teresa Jordà Vitó és una terrassenca il·lustre i la seva obra és coneguda arreu. El que pocs saben és que el seu pare era fill del municipi d’Ascó. Això, juntament amb la riquesa de la seva obra artística, ha estat el motiu pel qual l’Ajuntament d’aquest municipi de la Ribera d’Ebre l’ha convidat a exposar al Centre Cultural Magatzem de Rita.

La mostra, que s’emmarca en els actes culturals de la Festa Major d’Ascó, està formada per una trentena de peces que s’inspiren en la llibertat que la natura transmet a l’artista.

En l’acte inaugural, l’egarenca s’ha mostrat emocionada per poder exhibir les seves obres al municipi on va néixer el seu pare. Per tant, si encara esteu de vacances o teniu el cap de setmana lliure, sou a temps d’apropar-vos a Ascó per visitar la mostra, que es mantindrà oberta fins al 31 d’agost.

Una terrassenca model

Recentment, a Terrassa, Jordà va ser protagonista el passat abril del documental número 14 de la sèrie Terrassenques/Terrassencs d’Antoni Verdaguer. Aquest mostra un recorregut a l’obra d’aquesta aquarel·lista, totalment sorda des del 20 anys. Abans, el desembre de 2024, l’egarenca va donar de manera altruïsta 91 obres al Museu de Terrassa entre aquarel·les, teles, olis i dibuixos. I això no és tot: Jordà va rebre el 2022 la Medalla de la Ciutat de Terrassa al mèrit artístic.

Plànol de les biblioteques urbanes d'Ascó

Lo Rogle compleix 18 anys

Avui, 26 d'agost, fa 18 anys que es va publicar la primera entrada del Rogle de Josep Maria i que estava dedicada a l'exposició que es va organitzar a Ascó amb motiu del centenari de l'escultor Josep Maria Brull (Ascó 1907 - Ripollet 1995): https://blocjosepm.blogspot.com/2007/08/asc-se-suma-lany-brull.html

Aquells anys eren d'efervescència dels blogs personals. A dia d'avui són unes bitàcoles d'anys passats. Però per mi no deixa de ser un repositori dels meus interessos (o no).

En aquests 18 anys s'han publicat 3.364 entrades al blog, i els visitants fins ara han estat 520.836, que suposa una mitjana anual de 29.000 visitants.

Finalment, si ens fixem en les etiquetes de les diferents entrades al blog, podem dedir que els tres principals temes han estat Ascó, la cultura i Catalunya.

La festa major d'Ascó de fa... 100 anys!

Fa 100 anys trobem un article a La Vanguardia que descriu la festa major en honor als patrons d'Ascó, Sant Miquel i Santa Paulina.

ASCÓ

Con bastante afluencia de forasteros y general animación acaban de celebrarse en esta villa los tradicionales festejos con motivo de la fiesta mayor.

El día 29 del pasado, a las once, numerosa concurrencia de fieles se congregó en la iglesia para, rendir culto al Patrono San Miguel y presenciar los divinos oficios, siendo celebrante el párroco de la Torre del Español; ocupó la sagrada catedra el coadjutor, quien hizo el panegírico del santo con una elocuencia que le es proverbial.

Por la tarde, a las cuatro, se organizó la procesión, que estuvo muy concurrida, llamando la 

atención del vecindario la escuela de niños, por el estreno de un artístico pendón, confeccionado por nuestro dignísimo maestro nacional, que tanto se desvela por nuestro bienes. Fue pendonista su hija, la preciosa niña Pepita, acompañada de Asunción y Conchita Batiste.

Tarde y noche los bailes estuvieron muy concurridos en la Sociedad de Obreros y en el Sindicato 

Agrícola, tocando en la orquesta de este último el popular Tomás Batiste (a) «Deviló».

El siguiente, día 30, fue dedicado a la excelsa patrona Santa Paulina, abogada contra la sequía que tanto padecemos, siendo de elogiar el brillante discurso que en honor a la Santa cantó el citado orador. Por la tarde y por la noche hubo bailes como en el día anterior.

Se celebró la procesión en honor de la Santa, presidida por las niñas antes mencionadas y por nuestro querido maestro.—-Corresponsal.

L'Ascó Batega per Festa Major

Serps d'estiu

Temps era temps, l’estiu era una espècie de desert informatiu. El mes d’agost era el mes de vacances per excel·lència i, a les redaccions dels mitjans de comunicació, feina rai per omplir de contingut els noticiaris. Aleshores és quan apareixien les serps d’estiu: aquelles notícies que, al llarg de l’any, no haurien despertat cap interès i que, més que per un valor periodístic, servien per suplir la manca de notícies. Històries com l’albirament d’un ovni o la suposada presència d’algun animal desconegut en qualsevol racó del món.

També era un temps en què l’agost significava literalment “tancat per vacances”. Les persianes de moltes botigues baixaven, les fàbriques aturaven màquines i a les ciutats s’hi podia aparcar sense fer tres voltes pels mateixos carrers. Els pobles, en canvi, rebien un allau d’estiuejants i parents que tornaven “a casa” a passar la calor entre veïns, festes majors i sobretaules eternes. Les converses a la fresca, les tardes de riu i les nits de ball formaven part d’un ritme que es repetia cada any.

Avui això ja no sempre passa. Els calendaris laborals són més flexibles, el turisme és més repartit al llarg de l’any i les noves tecnologies ens mantenen connectats —massa connectats— fins i tot a la platja o a la muntanya, Els pobles continuen rebent gent, però potser ja no és aquell èxode massiu d’agost; i les ciutats, mai queden realment buides.

A casa nostra, també teníem les nostres serps d’estiu. Qui no recorda alguna història sobre una síndria gegant o sobre algun peix “mai vist” pescat a l’Ebre? De vegades, les portades semblaven més pròpies d’un conte que no pas d’un diari.

Avui, però, les serps d’estiu semblen història. Ja no cal recórrer a anècdotes perquè el dia a dia genera informació contínuament. Políticament, no hi ha descans. L’estiu passat pendents de la formació del nou govern de la Generalitat. Fa dos estius, les eleccions generals del juliol i la constitució del Congrés i del Senat a mitjan agost van marcar l’agenda. Enguany pendents d’un clàssic que sempre torna, la suposada corrupció a dreta i esquerra.

Malauradament, les guerres no signen cap treva “per vacances”: seguim mirant amb impotència cap a Ucraïna i Gaza. De portes endins, la tensió social, la crisi climàtica i els conflictes econòmics no entenen de calendaris. Ni tan sols aquí, on la regressió del Delta, la plaga de mosquits o la sobredosi turística poden convertir-se en titulars internacionals si la càmera adequada arriba al lloc i al moment oportú.

Potser l’únic desert que queda és el temps personal que ens permet desconnectar de tanta immediatesa. Un luxe que, a les Terres de l’Ebre, encara podem intuir quan ens asseiem vora el riu al capvespre o quan deixem que la mirada s’escapi més enllà del paisatge. I és que, de vegades, la millor notícia és descobrir que, almenys per uns minuts, no n’hi ha cap. Bones vacances!

El Falcó i na Sança compleixen 30 anys

Els gegants d’Ascó, el Falcó i Na Sança, van rebre el seu bateig el 17 d'agost de 1995. Per tant, aquesta propera festa major compliran 30 anys d'ençà la seva primera ballada.

Qui és el Falcó? 

Representa de manera simbòlica el perfil d'un cavaller de l'orde del Temple del segle XIII, i el seu nom correspon a un dels primer comanadors d'Ascó. La seva figura realça els aspectes d'un cavaller o frare major de classe noble que aparenta una personalitat mística i militar, com corresponia als cavallers d'aquest orde.

Qui és Na Sança? 

Respon al nom de la dama que fou reina d'Aragó, comtessa de Barcelona i marquesa de Provença, esposada amb el rei Alfons I. La reina sobirana per dret d'esposalles ho era també de la vila d'Ascó. Aquesta cedí a l'orde del Temple el castell i totes les seves terres. Simbolitza l'acte de donació al comanador de l'orde del Temple del castell i la seva vila. 

Però abans dels Gegants, Ascó va disposar de quatre capgrossos que van formar part del seguici festiu local. Entre 1952 i 1954 es van adquirir, tres dels quals encara són presents amb els noms de Popeye, la Quitèria, i l'Asconer.

Consultant les actes de les sessions de Ple de l'Ajuntament d'Ascó, llegim que el 12 de setembre de 1954 l’alcalde informa “del horario de actos cívico religiosos que en ocasión de las próximas fiestas de San Miguel y previa deliberación" va acordar-se:

"Aprobar la totalidad de actos cívico religiosos que tendrán lugar los días 28, 29 y 30 de septiembre y 1 y 2 de octubre actual.
Suprimir la colección de fuegos artificiales y en su lugar contratar a Ballets de Catalunya y Emilio Vendrell, por un presupuesto total de cinco mil pesetas, los cuales actuarán el día 1º de octubre en el Salón de los hermanos Ferrús previa taquilla de cinco pesetas entrada.
Aprobar el horario de las funciones a celebrar en el local de los hermanos Ferrús durant las próximas fiestas.
Autorizar al equipo C. F. Ascó, para celebrar un partido el día 1º de octubre contra un equipo forastero.
Adquirir por este Ayuntamiento una copa como galardón al primer clasificado de esta población en las carreras ciclistas a celebrar estas fiestas.
Adquirir una pelota de futbol como galardón al equipo vencedor en la competición a celebrar las próximas fiestas.
Adquirir dos cabezudos para figurar en amenizar los actos cívico religiosos.
Solicitar del Excmo. Sr. Gobernador Civil de la provincia y de la Delegación de Información la oportuna autorización para celebrar estos actos”

Monogràfic: Quan les pedres parlen

Des de l'any 2007, juntament amb Biel Pubill, participem del programa de la Festa Major amb un monogràfic vinculat a alguna temàtica història, antropològica, cultural, patrimonial... del nostre poble. Aquest 2025 ens hem apropat a la història del nostre poble a través de les pedres... Us deixo amb la introducció del treball.

QUAN LES PEDRES PARLEN

La pedra ha estat, des dels orígens i en totes les cultures, una de les primeres matèries emprades per a fer eines -les petites puntes de fletxa, els gratadors o els burins de sílex que s’han trobat pel terme en són un bon exemple que ja ens parla d’un llunyà poblament a les nostres terres-. La pedra també es va usar, des de temps remots, per fer els sòcols dels abrics i de les primeres cabanes -en trobem també testimoni a jaciments del terme com ara el del Forn Teuler-.

Si passegem pels nostres pobles veurem com la pedra, ben treballada i escairada, es presenta elegant i atractiva en moltes façanes i construccions diverses. A Ascó, els carreus que mantenen el que, ara intuïm, era una imponent fortalesa templera; o les pedres que sostenen les nombroses voltes i sitges que ressegueixen els soterranis de la vila closa; o els treballats blocs que imposen solidesa i serenor a l’església o a la capelleta de Sant Miquel o, entre d’altres, els escuts i marques a les llindes de les nostres façanes no fan més que parlar-nos de la nostra història.

Una història que no s’entendria sense conèixer als seus protagonistes, els asconencs i asconenques que, amb el seu treball, esforç i constància l’han anat modulant en el temps. Ens referim a tots aquells pagesos, ramaders, comerciants o artesans que l’han fet tal com avui la coneixem. Però per la temàtica que ens incumbeix haurem de començar per centrar la mirada en un dels oficis artesanals d’Ascó que més petja ha deixat en la nostra fisonomia, l’ofici de picapedrer.

Ascó, degut a les característiques del sòl i l’orografia del terreny, va ser un dels pobles del nostre entorn amb major tradició en el treball de la pedra. Al llarg dels segles han estat molts els artistes anònims que han deixat la seva empremta personal en les pedres treballades. Un dels darrers picapedrers de la nostra població, Josep Jornet i Batiste -Pepe del Lechero-, encara el podem trobar any rere any a la mostra d’arts i oficis d’Ascó, donant fe d’aquest pesat però alhora atractiu ofici artesà.

Enguany us proposem que escolteu les pedres, ja que aquestes ens parlen! A través d’aquest monogràfic us invitem a fer un viatge per la nostra història, a partir de les pedres. Lluny de pretendre fer un repàs històric exhaustiu, us proposem un passeig lúdic pels carrers i places de la nostra vila, sense allunyar-nos més enllà del pas de barca, de la capelleta del Calvari o de les restes del castell que, amb la seva mirada, senyoregen, vigilen i protegeixen Ascó.

Deixem, doncs, que les pedres ens parlin…

Ascó Batega!: Programa del concert de "Duets clàssics"

Agenda Ascó Batega!: Duets clàssics

El 16 d'agost viurem un concert íntim i reivindicatiu on la música de cambra, en petit format, es vesteix de noves veus.
Donem protagonisme a les compositores: el 80% del repertori és d’autoria femenina.
Cinc músics joves de l’ESMUC, l'Escola Superior de Música de Catalunya, exploraransons, èpoques i noms que cal redescobrir.

Programa de Festa Major Ascó 2025

 https://drive.google.com/file/d/1HRj5mffBJE72jHU9CQcqC9jr6O0Zlgbe/view

Ascó, escenari del DeltaChamber Music Festival

L'escut d'Ascó compleix 40 anys

 

El 6 d'agost de 1985 la Generalitat de Catalunya autoritzava a l'Ajuntament d'Ascó l'adopció del nou escut heràldic municipal mitjançant decret que es va publicar al DOGC núm. 583, 02-09-1985.

DECRET 228/1985,

de 6 d’agost, pel qual s’autoritza l’Ajuntament d’Ascó per adoptar el seu escut heràldic municipal.

L’Ajuntament d’Ascó ha considerat convenient d’adoptar el seu escut heràldic i, per això, d’acord amb les facultats que li confereixen les disposicions legals vigents, elevà el corresponent expedient per a la seva aprovació definitiva.

L’expedient es tramità d’acord amb les normes de procediment establertes en la Llei de Règim Local i el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Corporacions Locals. La Secció Històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, a proposta de la seva Comissió Heràldica, en va emetre el dictamen en sentit favorable.

Per tant, i d’acord amb el que preveuen l’apartat h) de l’article 1r. del Decret 160/1980, de 19 de setembre, i l’apartat e) de l’article segon del Decret 231/1980, de 18 de novembre; a proposta del Conseller de Governació i prèvia deliberació del Consell Executiu,

DECRETO:

Article únic.— Autoritzar l’Ajuntament d’Ascó per adoptar el seu escut heràldic municipal, que quedarà organitzat de la manera següent:

Escut caironat: de gules, un castell de sable tancat d’argent sobremuntat d’una creu de Malta (d’argent). Per timbre, un corona mural de vila.

Barcelona, 6 d’agost de 1985.

JORDI PUJOL

President de la Generalitat de Catalunya

MACIÀ ALAVEDRA I MONER

Conseller de Governació

***

Context històric i institucional de l'adopció de l'escut heràldic d'Ascó (1985)

Durant la dècada dels anys vuitanta, molts ajuntaments de Catalunya van iniciar processos per recuperar, oficialitzar o redissenyar els seus símbols municipals —com ara banderes i escuts heràldics— com a part de la recuperació de la identitat local i nacional després de la dictadura franquista.

Aquest moviment va coincidir amb la consolidació del nou sistema democràtic i l’autogovern català, arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979) i la reconstitució de la Generalitat de Catalunya. A partir d’aquest moment, els municipis van tornar a tenir un paper actiu en la gestió dels seus propis afers i en la reivindicació de la seva identitat històrica.

En aquest marc, l’Ajuntament d’Ascó va iniciar el tràmit per oficialitzar el seu escut heràldic, d’acord amb la normativa legal i amb l’assessorament de la Secció d’Heràldica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’organisme encarregat de vetllar per la correcció històrica i simbòlica dels escuts municipals.

El Decret 228/1985, de 6 d’agost, signat pel president Jordi Pujol, autoritza oficialment aquest escut, que queda descrit tècnicament com un escut caironat de gules, amb un castell de sable tancat d’argent, sobremuntat d’una creu de Malta (d’argent); i com a timbre, una corona mural de vila.

Aquest escut no només identifica el municipi d’Ascó d’acord amb la tradició heràldica, sinó que també reflecteix elements simbòlics lligats a la seva història i patrimoni, com el castell i la creu de Malta- Recordem que el castell de la vila fou el centre d'una comanda templera des del segle XII, la qual, arran de la dissolució de l'orde del Temple (1312), va passar als cavallers hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, simbolitzats per la creu de Malta.