Des de l'any 2007, juntament amb Biel Pubill, participem del programa de la Festa Major amb un monogràfic vinculat a alguna temàtica història, antropològica, cultural, patrimonial... del nostre poble. Aquest 2025 ens hem apropat a la història del nostre poble a través de les pedres... Us deixo amb la introducció del treball.
QUAN LES PEDRES PARLEN
La pedra ha estat, des dels orígens i en totes les cultures, una de les primeres matèries emprades per a fer eines -les petites puntes de fletxa, els gratadors o els burins de sílex que s’han trobat pel terme en són un bon exemple que ja ens parla d’un llunyà poblament a les nostres terres-. La pedra també es va usar, des de temps remots, per fer els sòcols dels abrics i de les primeres cabanes -en trobem també testimoni a jaciments del terme com ara el del Forn Teuler-.
Si passegem pels nostres pobles veurem com la pedra, ben treballada i escairada, es presenta elegant i atractiva en moltes façanes i construccions diverses. A Ascó, els carreus que mantenen el que, ara intuïm, era una imponent fortalesa templera; o les pedres que sostenen les nombroses voltes i sitges que ressegueixen els soterranis de la vila closa; o els treballats blocs que imposen solidesa i serenor a l’església o a la capelleta de Sant Miquel o, entre d’altres, els escuts i marques a les llindes de les nostres façanes no fan més que parlar-nos de la nostra història.
Una història que no s’entendria sense conèixer als seus protagonistes, els asconencs i asconenques que, amb el seu treball, esforç i constància l’han anat modulant en el temps. Ens referim a tots aquells pagesos, ramaders, comerciants o artesans que l’han fet tal com avui la coneixem. Però per la temàtica que ens incumbeix haurem de començar per centrar la mirada en un dels oficis artesanals d’Ascó que més petja ha deixat en la nostra fisonomia, l’ofici de picapedrer.
Ascó, degut a les característiques del sòl i l’orografia del terreny, va ser un dels pobles del nostre entorn amb major tradició en el treball de la pedra. Al llarg dels segles han estat molts els artistes anònims que han deixat la seva empremta personal en les pedres treballades. Un dels darrers picapedrers de la nostra població, Josep Jornet i Batiste -Pepe del Lechero-, encara el podem trobar any rere any a la mostra d’arts i oficis d’Ascó, donant fe d’aquest pesat però alhora atractiu ofici artesà.
Enguany us proposem que escolteu les pedres, ja que aquestes ens parlen! A través d’aquest monogràfic us invitem a fer un viatge per la nostra història, a partir de les pedres. Lluny de pretendre fer un repàs històric exhaustiu, us proposem un passeig lúdic pels carrers i places de la nostra vila, sense allunyar-nos més enllà del pas de barca, de la capelleta del Calvari o de les restes del castell que, amb la seva mirada, senyoregen, vigilen i protegeixen Ascó.
Deixem, doncs, que les pedres ens parlin…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada