Serps d'estiu

Temps era temps, l’estiu era una espècie de desert informatiu. El mes d’agost era el mes de vacances per excel·lència i, a les redaccions dels mitjans de comunicació, feina rai per omplir de contingut els noticiaris. Aleshores és quan apareixien les serps d’estiu: aquelles notícies que, al llarg de l’any, no haurien despertat cap interès i que, més que per un valor periodístic, servien per suplir la manca de notícies. Històries com l’albirament d’un ovni o la suposada presència d’algun animal desconegut en qualsevol racó del món.

També era un temps en què l’agost significava literalment “tancat per vacances”. Les persianes de moltes botigues baixaven, les fàbriques aturaven màquines i a les ciutats s’hi podia aparcar sense fer tres voltes pels mateixos carrers. Els pobles, en canvi, rebien un allau d’estiuejants i parents que tornaven “a casa” a passar la calor entre veïns, festes majors i sobretaules eternes. Les converses a la fresca, les tardes de riu i les nits de ball formaven part d’un ritme que es repetia cada any.

Avui això ja no sempre passa. Els calendaris laborals són més flexibles, el turisme és més repartit al llarg de l’any i les noves tecnologies ens mantenen connectats —massa connectats— fins i tot a la platja o a la muntanya, Els pobles continuen rebent gent, però potser ja no és aquell èxode massiu d’agost; i les ciutats, mai queden realment buides.

A casa nostra, també teníem les nostres serps d’estiu. Qui no recorda alguna història sobre una síndria gegant o sobre algun peix “mai vist” pescat a l’Ebre? De vegades, les portades semblaven més pròpies d’un conte que no pas d’un diari.

Avui, però, les serps d’estiu semblen història. Ja no cal recórrer a anècdotes perquè el dia a dia genera informació contínuament. Políticament, no hi ha descans. L’estiu passat pendents de la formació del nou govern de la Generalitat. Fa dos estius, les eleccions generals del juliol i la constitució del Congrés i del Senat a mitjan agost van marcar l’agenda. Enguany pendents d’un clàssic que sempre torna, la suposada corrupció a dreta i esquerra.

Malauradament, les guerres no signen cap treva “per vacances”: seguim mirant amb impotència cap a Ucraïna i Gaza. De portes endins, la tensió social, la crisi climàtica i els conflictes econòmics no entenen de calendaris. Ni tan sols aquí, on la regressió del Delta, la plaga de mosquits o la sobredosi turística poden convertir-se en titulars internacionals si la càmera adequada arriba al lloc i al moment oportú.

Potser l’únic desert que queda és el temps personal que ens permet desconnectar de tanta immediatesa. Un luxe que, a les Terres de l’Ebre, encara podem intuir quan ens asseiem vora el riu al capvespre o quan deixem que la mirada s’escapi més enllà del paisatge. I és que, de vegades, la millor notícia és descobrir que, almenys per uns minuts, no n’hi ha cap. Bones vacances!