Lo Fruit: una mirada a la dona a través de la Mediterrània

Hi ha fruits que formen part del paisatge i de la memòria d’un territori. La magrana n’és un. La reconeixem pels seus colors, per la forma de l’arbre i, sobretot, per aquell interior sorprenent, ple de petites llavors que semblen guardar alguna cosa més que un fruit. Al llarg dels segles, la magrana ha estat símbol de vida i de mort, de fertilitat i de regeneració, de passió i de creació.

És precisament aquesta càrrega simbòlica la que acompanya Lo Fruit, l’exposició de l’artista Natàlia Ferré que aquests dies es pot visitar a Ascó. Una proposta escultòrica que ens convida a fer un recorregut per tres moments essencials de la història mediterrània —el Neolític, l’Antiga Grècia i el Renaixement— amb una protagonista comuna: la dona.

Nascuda al Masroig l’any 1969, Natàlia Ferré és artista, escultora, ceramista i pintora, i fundadora i directora de la Galeria Natàlia Ferré. La seva formació passa per centres de referència com l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona, l’Escola de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà, la Barcelona Academy of Art i la Florence Academy of Art. L’any 1991 va obrir el seu propi estudi i, des d’aleshores, ha desenvolupat una trajectòria vinculada al món de la creació artística, amb projecció internacional.

A Lo Fruit, Ferré proposa mirar la història des d’una perspectiva determinada: la de la dona. I ho fa establint un diàleg entre tres èpoques que permeten observar com ha anat canviant la seva representació i, també, el lloc que ha ocupat en l’imaginari mediterrani.

El primer moment és el Neolític, associat al Tot. És la dona vinculada a la creació, a la fertilitat, a la maternitat i a la mateixa continuïtat de la vida. Una figura que connecta amb aquella dimensió essencial i gairebé sagrada que les primeres comunitats humanes van atribuir a la capacitat de donar vida.

Després arribem a l’Antiga Grècia, on apareix la Sensualitat. El cos femení es converteix en objecte de representació, bellesa i desig. La dona és mirada i representada des d’una nova perspectiva, en què el cos adquireix una dimensió estètica i simbòlica que ha marcat profundament la cultura occidental.

Finalment, el recorregut ens porta fins al Renaixement, associat al Dol. La dona apareix aquí envoltada de noves lectures, sovint relacionades amb la religió, la maternitat, el sacrifici i el patiment. És en aquest trajecte entre les tres èpoques que l’artista vol fer visible, d’alguna manera, el declivi de la importància de la dona.

I enmig d’aquest recorregut hi ha la magrana. La seva presència no és casual. La magrana és un fruit profundament arrelat a la cultura mediterrània i carregat de significats. Les seves múltiples llavors poden representar la fecunditat i la creació, però també la diversitat i la capacitat de regeneració. La seva història simbòlica ens parla de vida i de mort, de destrucció i renaixement, de sensualitat i de passió.

Lo Fruit és un viatge per la Mediterrània a través del temps, però també un viatge per les diferents formes amb què hem mirat, representat i interpretat la dona.

I és també una oportunitat per descobrir, a Ascó, l’obra d’una artista del territori que ha construït una trajectòria pròpia i que ens proposa, a través de la seva obra, recuperar una mirada sobre la nostra història i la nostra cultura.

Com una magrana quan s’obre, Lo Fruit ens mostra que allò que aparentment és un sol element conté moltes lectures a l’interior. Només cal obrir-lo, mirar-lo amb deteniment i deixar que les seves llavors ens parlin.

Perquè, de vegades, l’art no ens dona respostes. Simplement ens ajuda a formular millor les preguntes.