La cria de cucs de seda

Història d'Ascó. Crònica il·lustrada (1999)

Tot i que força desconegut, però la cria del cuc de seda va ser una de les tasques productives des de que es va introduir cap allà al segle XIV, tot i que no va ser fins al segle XVIII en què sembla que es va consolidar al nostre territori esdevenint una activitat econòmica per les famílies que o bé criaven els cucs pel seu compte o bé per a altres famílies que els hi compraven els capolls, com per exemple els de cal Cavaller o la casa de Tomàs Biarnés Alcoberro.

Al còmic de la Història d'Ascó s'explica el procés que se seguia, des que s'adquirien els ous dels cucs de seda, com s'anava a recollir les fulles de les moreres amb què s'alimentaven i quan els cucs estaven a punt de fer el capoll es clavaven botges seques al seu voltant perquè s'hi poguessin enfilar. Abans de portar a vendre els capolls, s'estenien a les asgorfes.

En una notícia apareguda ara fa 100 anys diari amb seu a Tortosa El Restaurador (18.04.1918) es parla de la sericicultura i de la idea de promoure i fomentar "la industria rural del gusano de seda, como auxiliar de nuestros huertanos, de la cual en otras épocas obtenían saneados ingresos; y a este propósito creemos de oportunidad, repetir algunas consideraciones, y ofrecer algunos datos referentes a dicha industria, en los pueblos de la ribera del Ebro". Es promovia la cria dels cucs de seda després que a mitjans del segle XIX una malaltia gairebé acabés amb la seva producció.

En aquesta notícia del diari també ens informa del volum anual de capolls en alguns dels pobles de la comarca:

• Ginestar. 4.500 kg de capoll.
• Vinebre. 4.500 kg de capoll.
• Benissanet. 3.000 kg de capoll.
• Flix. 2.000 kg de capoll.
• Ascó. 1.500 kg de capoll.

L'article volia ser un impuls a la indústria de la cria de cucs de seda fins al punt que fa comptes del benefici que suposaria tant a un pagès com a un gran propietari.

"El resultado económico que obtiene el huertano de la cosecha del capullo de seda no puede ser más remunerador. Supongamos un huertano que ha plantado 18 o 20 moreras en las lindes de la finca, en la carretera, en el arenal del río, en el rincón que tuvo que dejarse para dar forma al tablar". En aquest cas xifra el benefici en 221,25 pessetes.

També fa números pels grans propietaris: "Un gran propietario que quiera dedicar una hectárea de terreno al plantío de moreras para la industria sericícola, el resultado que obtendría sería también altamente remunerador". En aquest cas obtindria un benefici de 1.987 pessetes.

Finalment s'esmenta que a això caldria sumar-hi "premios en metálico a la plantación de moreras y a la producción del capullo" que es concedien mitjançant una llei de protecció a la indústria sedera que estava en vigor des de 1915.

De l'any 1916 en va resultar la següent taula:

Nombres	Pueblos	Semilla presentada Onzas	Peso del capullo Kilos	Producción por onza Kilos	Premio Pesetas
D. Baltasar de Salvador Ferrán	Ascó	50	1.828	55.560	914,00
D. Salvador Algueró Sedó	Mora Ebro	75	5.118	68.240	2.159,00
D. Adolfo de Martí Castellví	Vinebre	10	467	46.700	233,00
D. Juan Mauricio Navarro	Benisanet	55	2.791	50.745	1.595,50
D. Ramón Pradell Jordá	Vinebre	18	790	30.900	395,00
Sres. Puig y Wiches	Reus	3	148	49.400	74,00
Totales		211	11.142		5571,00