La tornada de l'exprés 702

Fa uns dies es publicava al blog el treball que va ser guardonat amb el Vè Premi de Periodisme Carmel Biarnés en la categoria de televisió. En l'apunt d'avui es publica el treball que va ser reconegut en la categoria d'Internet: La tornada de l'exprés 702. És un reportatge d'Eduard Boada i de Raquel Segura que va ser publicat al digital El Setge de Cambrils el 23 d'agost de 2013.

L’any 1907 la gent de Mont-roig i Cambrils va ser testimoni d’un sonat accident ferroviari al pont de la Riera de Riudecanyes. ELSETGE.COM us en parla de la mà d’Eduard Boada i Raquel Segura, en un esforç per donar a conèixer la tasca investigadora local i el seu vincle, tant amb el món associatiu com amb els descendents d’alguns dels protagonistes d’aquella tragèdia ferroviària. 

Podeu consultar tot l'article en el següent enllaç:

http://www.elsetge.com/?p=1682

Malpàs 80

Ha aparegut a les llibreries el número de la revista Malpàs que correspon al tercer trimestre de 2013. Una revista que coincideix amb el vintè aniversari de probablement la publicació periòdica local que més temps s'ha mantingut ininterrompudament.

Malpàs es fa ressò de l'aniversari amb la salutació que va adreçar a tots els vilatans en el marc del programa de la festa major. N'adjunto un extracte:

"Aquesta festa major Malpàs compleix 20 anys. Era la vespra de la festa major de 1993, quan un exemplar de la revista arribava a totes les llars d'Ascó. Així començava una singladura no sempre exempta d'obstacles que s'han procurat de superar. Han estat 20 anys de col·laboració desinteressada. Han estat 20 anys de disposar d'una finestra oberta al poble.

En aquest balanç ens queda la satisfacció de la feina feta per part d'un equip de redacció força estable i d'alguns col·laboradors tenaços. 

(...)

Una entitat que viu del voluntariat com el Malpàs precisament requereix de la disponibilitat de la gent en donar contingut a la revista. Per tant, aprofitem aquest altaveu per fer una crida a la col·laboració a títol individual, però també de les nostres entitats.

Ara bé, 20 anys després de començar l'aventura, ens queda encara ganes i il·lusió per seguir apareixent cada tres mesos".

El còmic d'Ascó a Ràdio Flix

Aquest dimecres passat, dins de la secció "Còmics a Lletres Mil" que s'emet setmanalment dins del magazine matinal de Ràdio Flix que condueix Aleandra Guerrero, es va parlar del còmic "Història d'Ascó. Crònica il·lustrada". La secció compta amb la col·laboració de Francisco Visa. 

Després de força anys de preparació, el còmic d'Ascó va sortir publicat l'any 1999. Una iniciativa que va comptar en un principi amb els guions elaborats per Carmel Biarnés, però que arran de la seva mort, el dibuixant i il·lustrador Paco Masip va continuar, comptant en aquesta tasca amb l'assessorament del doctor Josep Serrano Daura. 

Us deixo el fragment del programa per si ho voleu escoltar.

Còmics a LLETRES MIL (23-10-13) “Història d’Ascó. Crònica il•lustrada” by Ràdio Flix on Mixcloud

Són bojos, aquests catalans!?

La setmana passada es va fer públic el veredicte del Vè Premi de Periodisme Carmel Biarnés, la categoria de televisió del qual va recaure en un treball de David Valls realitzat per Zeba Produccions amb el provocatiu títol de "Són bojos, aquests catalans!?

Es tracta d'una història d'una noia alemanya de Frankfurt, Alina Moser, qui per amor ha fet cap a Catalunya i només sap parlar el català. A partir de diferents situacions quotidianes viscudes als diferents territoris de parla catalana, es comprova com es fa molt difícil viure al nostre país únicament amb el català. És així com viatja de Girona a Fraga, de Perpinyà a Tarragona, de Santa Coloma de Gramenet a Andorra. I topa amb situacions diverses en botigues, a les farmàcies, a la universitat, en el món editorial, amb la gent del carrer...

Commemoració del Tricentenari en l'àmbit de l'ensenyament

El Palau de la Generalitat ha acollit aquest dissabte una trobada pedagògica sobre la commemoració del Tricentenari en l'àmbit educatiu. Ha estat una jornada molt interessant introduïda per les presentacions de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i del comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, el qual ha detallarels objectius de la commemoració en aquests quatre objectius: "commemorar, reinventar, cohesionar i projectar."

Abans d'entrar pròpiament a l'àmbit relacionat amb la didàctica, hem comptat amb una ponència del director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, Catalunya i la Guerra de Successió, amb una contextualització sobre l'esdeveniment i com ha condicionat la història futura del país.

A continuació ha estat Francesc Xavier Hernández Cardona, del departament de la Didàctica de la Història de la Universitat de Barcelona, qui ha fet una aproximació al tractament de la història en l'ensenyament, a més ha anunciat un audiovisual que està elaborant el Grup de Didàctica i Patrimoni de la UB (Didpatri) que pretén ser una síntesi de 30 minuts dels esdeveniments de la Guerra de Successió. Aquest material estarà confegit de sis parts de cinc minuts de durada:

- aspectes de la vida quotidiana del segle XVIII.

- les Constitucions, on es tractarà el sistema polític català que explica com era l'Estat català.

- la contextualització del conflicte en el seu entorn internacional.

- el setge de 1713-1714, la resistència heroica dels catalans per defensar les seves institucions i les seves llibertats.

- la batalla de l'Onze de Setembre.

- la memòria i el patrimoni.

Finalment han estat responsables del Departament d'Ensenyament que ens han presentat la pàgina web de commemoració del Tricentenari del Departament d'Ensenyament, http://www.xtec.cat/web/centres/celebracions/2013/1714, així com algunes de les propostes d'activitats per als diferents centres educatius. El lloc web, a més de presentar l'efemèride i d'oferir diferents propostes didàctiques pels diferents cicles educatius, també pretén recollir aquells materials que es preparin des dels centres per poder compartir-los i difondre'ls.

Per exemple, es proposa que les escoles construeixin i facin volar estels amb missatges escrits pels alumnes per recordar que una de les prohibicions del Decret de Nova Planta va ser l'enlairament d'estels. També per a totes les escoles es podria fer una activitat vinculada a la llengua, atès que també va patir els estralls del Decret de Nova Planta. Es tractaria de fer un mosaic de paraules que siguin més pròpies o localismes dels territoris de les escoles.

A més, s'aprofitaria activitats que ja es realitzen habitualment per dedicar-les a la commemoració. D'aquesta manera les Converses Pedagògiques que convoca el Departament, al mes de gener de 2014, es dedicaran a "300 anys d'escola catalana". En el Dia Mundial de la Dansa, les escoles de dansa prepararan balls catalans del 1800. També les escoles d'art enfocaran la Jornada Art i Disseny a aquesta efemèride.

10 raons per rebutjar la llei Wert

1. Incapacitat del Gobierno per buscar un consens en matèria d'educació que pugui donar estabilitat al nostre sistema educatiu, menyspreant la comunitat educativa i els interlocutors socials i polítics amb els quals mai ha comptat, excepte per demanar la seva adhesió al projecte de llei.

2. Instrumentalitza les legítimes aspiracions de millora del sistema educatiu per imposar una contrareforma segregadora i intervencionista, que resulta inútil per resoldre els problemes reals de l'educació.

3. No té una memòria econòmica creïble i suficient i deixa a un dubtós finançament europeu la cobertura dels crèdits que genera la reforma.

4. Conculca el principi d'igualtat d'oportunitats en produir la segregació primerenca, permetre la publicació de rànquings i afavorir l'exclusió de l'alumnat amb dificultats.

5. Promou un sistema de revàlides amb efectes punitius en lloc de formatius, que alimenta la desconfiança cap al professorat i limita la formació integral de l'alumnat.

6. Devalua el sistema de formació professional, el qual necessita impuls i suport, i organitza una classificació d'assignatures arbitrària, amb una ordenació acadèmica incongruent i antipedagògica que deixa fora del  currículum importants àrees formatives com l’educació per a la ciutadania i altres imprescindibles per a la formació integral de l'alumnat.

7. Nega la diversitat lingüística de les comunitats autònomes amb llengua pròpia i atempta contra el model d'immersió lingüística que garanteix el coneixement del català i el castellà en finalitzar la formació, i que ha estat fonamental per a la cohesió social i la convivència lingüística a Catalunya.

8. Imposa la recentralització educativa en promoure un canvi en la distribució de les competències i atorga al govern de l'Estat tot el control de certes àrees estructurals i més capacitat per determinar el currículum i les noves revàlides.

9. Limita la participació de la comunitat educativa en buidar de competències els consells escolars i postula una autonomia dels centres intervencionista respecte de les condicions laborals dels treballadors.

10. Lesiona l’equitat acreditada del nostre sistema educatiu públic sense millorar-ne la qualitat i instal·la un model educatiu elitista, economicista i impropi d'un estat confederal.

Un país normal

Volem un país normal. Ens sembla ben normal voler-ho. Pensem que és normal que un país decideixi la seva educació, la seva sanitat, el seu model energètic, les seves infraestructures... perquè és normal que tots els que formem part d'un país decidim quin ha de ser el nostre present i com volem que sigui el nostre futur. Perquè estem convençuts que és normal viure amb normalitat. Si també ho penses, aquest lloc web també és teu. Comparteix lliurement els continguts i difon-los com millor et sembli. Perquè és normal que fem allò que ens ve de gust. I quan debatem, és normal que ho fem de la manera més oberta i plural possible. Amb normalitat. Amb tu. Amb tothom. Com es fa en un país normal.

www.unpaisnormal.eu

CAMPANYA D'ÒMNIUM CULTURAL