Les nits del Liceu

El full de ruta cap a la independència

L'àguila negra, de Joan Carreras

L'àguila negra és el títol de la novel·la amb què Joan Carreras va guanyar el Premi Sant Jordi 2014 que convoca Òmnium Cultural.

La trama està protagonitzada per un dentista jubilat, Marià Solvell, que als setanta anys decideix anar a passar l'aniversari en un poble nudista, també com una manera de saldar comptes amb el passat. Aquesta manera de passar comptes porta a l'autor a fer mirades enrere en les vivències de Marià que corren paral·leles a esdeveniments que a dia d'avui formen part dels llibres d'història.

Records que es remunten a la vaga de tramvies a la Barcelona de 1951, però també una tarda al parc d'atraccions amb el seu pare. O el seu pas per la universitat amb la convulsió política del moment. O la mort de Franco. O la Barcelona olímpica de 1992. I així anar avançant fins a la manifestació independentista de 2012.

Però la novel·la no pretén ser un recorregut històric pel país i el seu cap i casal, sinó que precisament aquest és l'escenari en què es desenvolupa el recorregut vital i emotiu d'una persona, no exempta de sobresalts i sorpreses. Ha procurat adaptar-se als canvis, però la vida no li ha resultat del tot fàcil. 

La novel·la alterna la trama al poble nudista -que va des d'una suposada incomoditat al principi fins a sentir-se un més en aquell cosmos- amb els records viscuts, i que ens ajuden a entendre aquesta necessitat que té d'alliberar-se del passat. Malgrat que la vida de Marià Solvell podria ser aparentment normal, aconsegueix atrapar-te i descobrir els plecs de l'ànima d'una persona que ha anat entomant els esdeveniments que li ha presentat la vida.

Acabo amb una cita de la crítica literària de Vicenç Pagès, que diu així: «El protagonista de L’àguila negra és el pas del temps».

Lo que el día debe a la noche, de Yasmina Khadra

Lo que el día debe a la noche és una novel·la de Yasmina Khadra de l'any 2008, un èxit editorial que també ha estat portada al cinema.

Yasmina Khadra és en realitat el pseudònim de Mohamed Moulessehoul, un exmilitar algerià que actualment resideix a França. Precisament per evitar la repressió per la seva condició de militar, va decidir ocultar el seu nom real.

La història ens transporta a l'Algèria dels anys trenta del segle passat, aleshores sota domini francès, a partir de la història del petit Younes, que per circumstàncies de la vida s'acaba convertint en Jonas. Younes/Jonas ens ajuda a entendre la història de l'Algèria colonial fins de mitjans de segle XX fins a la seva independència.

El pare de Younes es queda totalment arruïnat i decideix deixar el seu fill amb el seu germà farmacèutic a Orà, qui havia adaptat les formes de vida occidentals, casat amb una francesa, i que acaba provocant aquest canvi de nom, de Younes a Jonas. Jonas es relaciona amb amics colons tot i ser musulmà. L'amistat és un aspecte que convida a la reflexió. 

Però a més d'una història que corre paral·lela als fets històrics del moment -la Segona Guerra Mundial o l'expansió d'un nacionalisme àrab-, aquesta novel·la també amaga una història d'amor. L'arribada a la ciutat d'Émilie trastoca la relació entre els amics, i una promesa que havia fet el jove Jonas impossibilita qualsevol relació amb la jove.

El període convuls en què Algèria deixa de ser una colònia francesa juntament amb la presència d'Émilie genera una convulsió entre la colla d'amics, un allunyament que marcarà per sempre la relació entre ells.

Vic 2016

Vic pren el relleu de Vilafranca del Penedès com a Capital de la Cultura Catalana, un reconeixement que aquest any celebra el seu onzè aniversari. 

La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004.

Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona (2014) i Vilafranca del Penedès (2015). Les ciutats escollides per les següents edicions són Reus (2017) i Manresa (2018).

Nou joc de tauler a Ascó: Sant Antoni mos guardo!

L’Associació cultural Lo Llaüt d’Ascó edita Sant Antoni mos guardo!, un nou joc de tauler que més enllà de la diversió i el gaudi pretén donar a conèixer tots i cadascun dels elements que particularitzen la festa i pels quals ha estat reconeguda Festa Patrimonial d’Interès Nacional. 

El proper dijous 14 de gener, a les 15:30 hores i a la sala d’actes de l’Escola Sant Miquel, tot just acabin d’enlairar-se els coets que anuncien l’inici de la Festa de Sant Antoni d’Ascó, tindrà lloc la presentació del joc de tauler Sant Antoni mos guardo! 

Seguint la línia encetada amb els jocs “La corrida del ruquet” (2005), “Xafa-la!” (2006) i “Assetjats” (2012), l’Associació cultural Lo Llaüt edita aquest nou joc amb la idea de donar a conèixer i difondre el nostre patrimoni festiu més preuat: la festa de Sant Antoni, amb tots els ingredients que la fan tan viscuda i volguda pels asconencs.

I és que la festa de Sant Antoni ha esdevingut un dels millors aparadors que presenta la vila d’Ascó. Una celebració que es perd en l’antigor i que ha sabut mantenir en el temps tot un seguit d’elements inalterables que l’han convertit en festa patrimonial d’interès nacional.La festa d’hivern d’Ascó manté tres blocs clarament definits que la particularitzen:

•  la vessant religiosa, que recorda l’origen de la festa i l’advocació al patró, i que es visualitza en les figures dels majorals –organitzadors de la festa per períodes de tres anys-, la plega –capta de diners que antigament servia per sufragar les despeses de la festa-, els Tres Tombs i la benedicció dels animals, la imatge del Sant que cada any és custodiada per una família del poble, així com la missa major i la processó.
• la vessant lúdica, que com en tota bona festa, aglutina al seu voltant estones de diversió, i en el nostre cas, també de competició. Parlem de les corrides de cavalls, matxos i rucs, que cada migdia de la festa omplen el circuit de Sant Antoni o bé les voreres del carrer dels Clots. Corrides que tenen el seu propi protocol, des de l’aviador amb el seu ‘Sant Antoni mos guardo!’ fins a la victòria de l’animal –no del genet-, passant pels tradicionals premis. Així com tampoc podem obviar la tarda de jocs tradicionals a la plaça, on petits i grans reviuen la corrida de la forca, la cursa de pedres, la tirada de birles o l’estirada de corda, entre d’altres.
•  la vessant social permet fer de la celebració un espai per compartir, en aquest cas, amb una gran foguera al pla de l’església que roman encesa els tres dies de la festa. Al seu voltant es balla una vegada i una altra la Jota d’Ascó. És fàcil que ens marxin els peus només d’escoltar els acords de la jota interpretats pels músics locals. Una dansa senzilla amb dos passos bàsics, el passeig i el punteig, i que també es coneix com Ball de Coques, ja que tot i que cada cop menys, abans era habitual que les paralles la ballessin amb una coca a la mà.

Tots aquests elements configuren una festa particular que Lo Llaüt ha tingut interès en donar a conèixer, ara, des d’una vessant lúdica a través d’un joc de tauler que recull tots i cadascun d’aquests elements que apareixen il·lustrats de la mà de Jaume Ferrús, amb dibuixos atractius i divertits, quasi naïfs, que inviten a jugar.

El joc, ideat per Biel Pubill i Josep M. Raduà, té un preu de venda de 5 euros, està imprès dins d’una carpeta rígida que en obrir-se mostra tot el taulell (42cm x 30cm), i va acompanyat d’una bosseta amb 4 fitxes i un dau. Així mateix a les guardes es recull informació dels orígens del joc així com dels elements que particularitzen la festa.

Una pinzellada històrica

Sant Antoni mos guardo! és un joc d’atzar senzill de jugar. Deriva d’un antic joc hindú anomenat moksha-patamu. Originàriament era emprat per a la instrucció religiosa o moral. A través d’aquest els monjos bramans ensenyaven que el bé i el mal coexisteixen dins l’home, i que una vida de virtut -simbolitzada per escales- ajuda l’individu a progressar cap a la perfecció última o nirvana. En contraposició la maldat humana -representada per la serp-, conduïa irremeiablement a reencarnacions en formes d’animals inferiors.

En el joc original cada escala corresponia a una determinada virtut: la llei, l’honestedat, la generositat, el saber, l’ascetisme... enfront la desobediència, la vanitat, la vulgaritat, l’avarícia, l’odi, l’orgull, la luxúria... tot un joc entre la recerca de l’espiritualitat davant les temptacions de l’home a la terra. I en el nostre cas tot un recordatori a la tradició de les “temptacions de Sant Antoni”?

A Plató se li atribueix la frase: «Pots descobrir més d’una persona en una hora de joc que en un any de conversa», i nosaltres afegiríem que “hi ha jocs que et permeten aprendre i recordar fets, esdeveniments i particularitats de la nostra història i del nostre patrimoni lúdic festiu”. Aquest és l’objectiu amb el qual s’ha dissenyat aquest nou joc de tauler d’Ascó: Sant Antoni mos guardo! 

FITXA TÈCNICA: SANT ANTONI MOS GUARDO!

Idea, comentari històric i descripció del joc: Biel Pubill i Soler / Josep M. Raduà i Serra
Il·lustració: Jaume Ferrús i Serra
Edició: Associació Cultural Lo Llaüt
Amb el suport dels Majorals de la Festa de Sant Antoni (2014-2016) i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó
Impressió: Gràfiques del Matarranya, CalaceitTirada: 500 exemplars
Preu: 5 euros
Dipòsit legal: T-1629-2015
Ascó (Ribera d’Ebre), gener de 2016

Carles Puigdemont, 130è President de la Generalitat de Catalunya