Carta als Reis

Falta poca estona perquè els Reis arribin, i qui més qui menys, sentirà com reneix la il·lusió per la nit més màgica de l’any i se’ns apareix el xiquet que portem a dintre. Mentre fitarem a la llunyania la silueta de les carrosses, ens recorrerà un calfred pel cos, i amb els mateixos ulls amb què ho fan els xiquets d’avui, reviurem moments inoblidables que la nostra memòria té reservats per als dies de màgia i innocència. Una nit on tot és possible.
És per això que m’agradaria trametre una carta a Ses Majestats de l’Orient.

Estimats S.M. Reis de l’Orient,
és inevitable començar recordant la situació que s’està vivint a la franja de Gaza, però per molt que sigui el conflicte més mediàtic dels darrers dies, no ens hem d’oblidar de tants altres indrets del món on encara hi ha situacions de guerra (el Congo, Afganistan, Iraq). Segur que són conflictes que han hagut d’esquivar des dels seus llocs de procedència fins arribar a n’aquesta part d’Occident. Tan de bo hi puguin mediar.
Però també acabar amb d’altres tipus de violència, la xacra de la violència domèstica, la violència verbal o el menyspreu amb què són tractades algunes minories.
Si està a les vostres mans, feu el que pugueu per eradicar la pobresa de tants i tants llocs, i no només al Tercer Món, sinó també aquella que amaguem en aquesta part opulent de la Terra.
Procureu que la investigació i la recerca ens permeti anar avançant en el camí del progrés, i si cal, a canvi d’aparcar la carrera armamentística i la investigació militar (?).
Desitjaria que les nacions oprimides guanyin en llibertat. Que els drets de les persones siguin respectats arreu del món, sigui quin sigui el lloc on hagin nascut. Que les notícies de cultura abundin als diaris. Que els acords, les treves i els pactes destaquin sobre els desencontres i el conflicte. Que la solidaritat guiï les nostres accions. Que aprenguem a tenir cura del medi ambient i a respectar el nostre territori.
No m’agradaria que deixéssiu gaire carbó, però sí que en podeu deixar alguna carretonada a alguns governants que no comprenen els seus ciutadans, que abusen del poder, i també per totes aquells intolerants que no permeten que el món sigui millor.
Ara bé, ens acabarem conformant en què quan torneu d’aquí un any, hi hagi un món millor, encara que només sigui una mica.

Ah! I deixeu un polsim d'amor a cada llar...

Que tingueu un bon viatge de tornada.

Atentament,