
La novel·la mostra un dels episodis més dolorosos de la història de la humanitat com és l’Holocaust a través dels ulls d’un xiquet.
Els dos protagonistes de la història són dos nens de nou anys: el Bruno i l’Shmuel. Bruno, que és el fill d’un comandant nazi que dirigeix un camp de concentració (Out-with), a Polònia, i l’Shmuel, un nen polonès d’origen jueu que es troba presoner en el camp. S’explica la relació que s’esdevé entre els dos xiquets, cadascun d’ells a un costat de la tanca, que separa el món de l’un i de l’altre, i que mantenen el contacte amagats de la vista dels adults. En el cas del Bruno, tot ell desperta innocència, ingenuïtat... fins al punt d’envejar el seu amic perquè es pensa que pot jugar amb els altres nens amb qui conviu.
La imatge dels dos xiquets, cadascú a banda i banda de la tanca, és realment molt ben trobada, com a imatge de la separació d’un i altre, i no únicament física, sinó que darrera hi ha una càrrega en profunditat sobre el context on es desenvolupa la història. A més les converses entre un xiquet i l’altre són molt intenses, un xoc d’innocència i realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada