Estevanac

Amb el recull poètic Estevanac, l’Amadeu Vidal i Bonafont va guanyar el III Premi de Poesia Joan Perucho Vila d’Ascó 2008 –una premi que se suma a la ja llarga nòmina d’aquest enginyer forestal nascut a Barcelona el 1973 que ja n’ha sumat més de deu-.
Estevanac, editada per Meteora, consta de quaranta-sis poemes amb la particularitat que tots ells tenen la mateixa extensió: dotze versos. Segons ens informa el propi autor, aquest recull va se escrit ja el 1992 però no ha vist la llum fins que ha estat premiat a Ascó, amb alguns retocs i revisions. Com ell mateix diu, “és ple de poemes que parlen de muntanyes i de persones que han estat importants en la meva vida, que encara en són (...)”.

Curiós el pròleg a cura d'Antoni Xumet, el qual juga amb la paraula estevanac i ens dóna diferents accepcions en funció de diferents disciplines (mitologia, lingüística, botànica, heràldica, sociologia, etc). Per exemple, hi ha una definició lingüística que fa així: Estil de vers, també anomenat vidalibonafontià, l'especial característica del qual és saber transmetre, mitjançant un equilibri d'ironia i instrospecció, la dosi justa de lirisme sense caure en la autocomplaença ni la banalitat. Doncs això.

Un tast de l’obra amb un dels seus poemes, Palmarès:

Medalla d’or a Moscou vuitanta
a la cara infantil de set anys.
Medalla d’or el vuitanta-quatre
pel pastís de móres de secà
que vaig fer amb l’ajuda de la mare.
Nou medalles d’urani a Seül
per nou amors platònics intactes.
Diploma als jocs del noranta-dos
en descens de barrancs sense treva.
(Amnèsia absoluta d’Atlanta).
Sense classificar-me per Sydney.

Pare d'un nadó amb dòping a Atenes.