Malpàs 67

Ha aparegut un nou exemplar de la revista Malpàs corresponent al mes de juny de 2010 -número 67-. La portada va dedicada a una activitat de l’Associació Cultural Lo Llaüt iniciada l’any anterior: la plantada d’arbres dels nadons nascuts l’any anterior al paratge de Mas de Prades.

L’editorial de la revista incideix en la crisi econòmica i financera i les repercussions que està provocant a diferents nivells.
Quant a la resta de continguts, Malpàs continua oferint les seccions habituals: la informació d’actualitat del poble, les activitats de Lo Llaüt, informació del Consell Comarcal i articles d’opinió.
La secció Arrels es fa ressò del Congrés Internacional de Moriscos (abril 2010) i s’acompanya amb un text sobre els carrers moriscos d’Ascó de Carmel Biarnés aparegut a El Correo Catalán, i l’article que es va publicar l’any passat al programa de festa major titulat “Quatre-cents anys després de l’expulsió dels moriscos” (B. Pubill i J.M. Raduà).
Tampoc hi poden faltar les seccions del record fotogràfic, els jocs d’abans, el racó literari, humor i passatemps o el concurs “Saps on és?”, entre d’altres.
Aquest cop la revista va acompanyada de la publicació amb el text íntegre de la presentació del llibre de fotografia antiga Perxes i asgorfes que va anar a càrrec de Laura Mur.

Àngels de pedra

Aquests dies he tingut ocasió de rellegir Àngels de pedra, l’obra guanyadora del XXI Premi Literari Vila d’Ascó 2009, de la reusenca Rosa Pagès. Vaig tenir l’oportunitat de llegir l’original com a membre del jurat, i sens dubte va ser una obra que va destacar del conjunt de treballs presentats, tot i que n’hi havia un bon nombre amb un nivell molt bo.
He gaudit llegint-la igual com ho vaig fer l’any passat, ara sí editada. I amb les persones amb qui he tingut ocasió de parlar-ne, hem arribat a la conclusió que es tracta d’una novel·la que val molt la pena llegir.
A més, ha obtingut crítiques molt positives i pot esdevenir en certa manera “la gran novel·la del Reus modernista”, d’aquell Reus de començament del segle XX que bategava al ritme trepidant que anava marcant la història (els sindicats i les fàbriques, les vagues de la classe obrera que desemboquen en la Setmana Tràgica, el tractament de les malalties psiquiàtriques, la idealització a l’època de les ciutats jardí...)
És una novel·la coral i amb diferents trames que van entrellaçant-se i amb elements i indrets identificatius de Reus (un mas a la Boca de la Mina, la Casa Navàs o l’Institut Pere Mata). Trobem una bona colla de personatges que ens evoquen una època retratant els diferents estrats socials, burgesos i obrers, que viuen “atrapats per les passions, la bogeria, els grans ideals i la cobdícia”.

La Capelleta d’Ascó

Ascó, tot i ser una vila d’interior, manté la devoció a la Mare de Déu del Carme que té erigida una ermita a l’accés sud al poble. L’advocació per aquesta Mare de Déu prové probablement arran dels antics oficis vinculats al riu, especialment el de llaüter.
Antigament la Capelleta, que es com es coneix l’ermita, estava situada a la vora mateix del riu. L’any 1882 es va traslladar uns metres més amunt a causa de les obres de la línia de ferrocarril Barcelona-Saragossa.
La devoció de la gent es manté viva amb el culte que els fidels mostren cada 16 de juliol iniciant la novena al seu honor, on destaca el cant dels goigs i la subhasta del primer raïm.

Felicitats a totes les Carmes!

Imatge: www.asco.cat

Tenim un nom

Tenim un nom és l’última novel·la de l’escriptor Vicenç Villatoro, amb la qual va guanyar el premi Ramon Llull 2010.

Si ens en fixem, el títol ens evoca un vers de l’himne del Barça, i és que amb l’excusa del Barça i tot el que suposa aquest club (més que un club) a nivell social, cultural, esportiu, nacional... l’obra ens aproxima a un conflicte de família. Ens endinsem en la relació entre un pare periodista i un fill adolescent, que han viscut uns anys distanciats. Precisament amb l’excusa del Barça –la final de la Champions de 2006 que l’equip blaugrana va guanyar a l’Arsenal-, el pare intenta, si encara és a temps, de refer la relació, de mantenir el fil que pràcticament s’havia trencat.
Tot i que aquest és el principal fil argumental, l’obra es nodreix de vivències relatades per altres personatges, tots des del seu prisma més personal i íntim. Aquest partit i la relació que han mantingut amb el Barça és evocat a partir de les pròpies experiències, no únicament amb el club, sinó les pròpies circumstàncies de la vida diària o situacions que han marcat al personatge d’una manera o una altra, i que poden donar peu a algun paral·lelisme amb la trajectòria del Barça.
El Barça esdevé el punt on conflueixen persones de diferent procedència geogràfica, social, cultural, ideològica... però que a tots els uneix i els fa formar part, en paraules de l’autor, de la mateixa tribu.

Som una nació. Nosaltres decidim

L'Esbart de Sabadell ballant la jota d'Ascó

Aquest any la festa de Sant Antoni d'Ascó ha estat declarada Festa d'Interès Patrimonial de Catalunya. Des de que es va començar a treballar en aquesta direcció, després de rebre la distinció comarcal l'any 2005, els objectius eren precisament el reconeixement a les persones -tant organitzadors com participants- que han fet possible el manteniment d'un ric i tradicional corpus festiu i també projectar a l'exterior una festa que els estudiosos han destacat no per l'excepcionalitat de cap element sinó per haver aglutinat i mantingut en el temps molts dels elements que caracteritzen arreu del país aquesta festa major d'hivern (les figures del Clavari i dels Majorals, la imatge del Sant que és custodiada per una família del poble, la capta de diners, la recollida de la llenya, la foguera, les dansades de la jota, els Tres Tombs i les corrides de cavalls, matxos i rucs).

Precisament fent un tomb per la xarxa hem trobat aquest vídeo del Cos de Dansa de l'Esbart Sabadell Dansaire en el qual estan ballant la Jota d'Ascó amb els acords de la Cobla Sabadell. És allò que en dèiem de la projecció de la festa a l'exterior.

Conèixer més la Móra morisca

Dins dels actes previs a la festa de la Móra morisca el CERE, la Riuada i la Comissió Móra Morisca organitzen la xerrada “Carmel Biarnés, l’estudiós dels moriscos a la Ribera d’Ebre”, que pronunciarà l’asconenc Jordi Ferrús Batiste, antropòleg, professor de la Universitat Miguel Hernández d’Elx i organitzador del Congrés Internacional IV Centenari de l’Expulsió dels Moriscos, celebrat a Ascó i Miravet el passat mes d’abril.
L’acte tindrà lloc al castell de Móra d’Ebre (casa dels Entença i dels ducs de Cardona) el 9 de juliol a les 20.30 hores.
L’objectiu de la Móra morisca és conèixer aquesta època de la història de convivència pacífica entre les religions cristiana, jueva i musulmana, i la programació d’aquest tipus de xerrades ha d’ajudar a aprofundir en el coneixement d’aquesta època.

El dret a somniar

SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d'avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l'esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,encara que, a vegades, precipitadament
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d'interessos.
Per això, que ningú no s'avergonyeixi de dir, que ningú no s'avergonyeixi de cridar:
somniem, si, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l'inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l'art d'esperar,
aquest art d'esperaren nits interminables d'impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l'impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l'impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d'interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...

SOMNIEU
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.

Lluís Llach

Bases II Premi de Periodisme Carmel Biarnés

Ja està convocat de nou el Premi de Periodisme Carmel Biarnés que organitza l'ajuntamentd'Ascó amb col·laboració amb el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, l'Associació Cultural Lo Llaüt i la Cadena SER.

BASES DEL II PREMI DE PERIODISME CARMEL BIARNÉS D’ASCÓ 2010
1- Tema:
Els treballs presentats han de difondre la tasca investigadora que es fa tant des de l’associacionisme com a títol individual sobre temàtiques de caràcter local o comarcal a tots els territoris de parla catalana.

2- Destinataris:
Hi podran optar aquells professionals del periodisme quesiguin autors de treballs periodístics de llengua catalana, castellana, aranesa, francesa o anglesa que difonguin a través de mitjans decomunicació de masses els resultats de la tasca d’investigació i recercaduta a terme per tercers (centres d’estudis, entitats culturals, investigadors a títol individual) en matèria d’estudis locals iterritorials, elaborats en qualsevol suport (premsa escrita, ràdio, televisió i Internet) publicats o emesos en el període comprès entre l’1-09-2009 i el 31-08-2010.
Els treballs periodístics que no hagin estat elaborats en llengua catalana o castellana, caldrà que es presentin acompanyats d’una transcripció integra del text al català.

3- Categories:
El Premi inclou quatre categories en funció del suport dels treballs: premsa escrita, ràdio, televisió i Internet.
En cadascuna de les categories es podrà presentar un màxim de 2 treballs per autor.

4- Termini:
Els candidats al premi hauran de presentar els seus treballs per correu certificat o bé es presentaran personalment a l’Ajuntament d’Ascó: Regidoria de Cultura, carrer de l’Hospital 2; 43791 Ascó (Ribera d’Ebre)
A) Premsa escrita: es lliurarà un original de la publicació on va aparèixer.
B) Ràdio: es lliurarà una gravació del material emès. En els casos de programes informatius, s’entregarà una gravació complerta del mateix. S’haurà d’entregar també un certificat d’emissió on hi figuri el dia i l’hora d’emissió.
C) Televisió: es lliurarà una gravació del material emès. En els casos de programes informatius, s’entregarà una gravació complerta del mateix. S’haurà d’entregar també un certificat d’emissió on hi figuri el dia i l’hora d’emissió.
D) Internet: es lliurarà una còpia del treball tal com s’ha publicat al web, ja sigui en el format HTML, arxiu Flash, JPEG, GIF o impressió en paper; i s’indicarà el títol de l’article pel qual opta al concurs. En aquesta categoria l’autor s’obliga a mantenir en xarxa el treball presentat almenys fins el 31 de desembre de 2010.
El termini d’admissió dels materials conclourà el 10 de setembre de 2010.

5- Premis:
S’atorgarà un premi de 800 euros per cadascuna de les categories.
El premi podrà ser declarat desert si així s’estima convenient.

6- Jurat:
El jurat el formaran professionals del món de la comunicació i persones vinculades al món de la recerca.
El jurat es reserva el dret d’interpretar les bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

7- Veredicte:
El veredicte del jurat serà inapel·lable i es donarà a conèixer públicament en un acte de lliurament del premi que se celebrarà el dissabte 9 d’octubre de 2010 a Ascó en el transcurs de la II Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés.
La participació en aquest premi suposa la total acceptació de les bases.

L'Agulla 55

Hem acabat el curs, i com és habitual a la nostra escola Enric Grau Fontseré, apareix un nou número de la revista escolar L’Agulla, que arriba ja al número 55. Una publicació amb una mostra de treballs i activitats realitzades per l’alumnat en aquest tram final del curs que com sempre arriba encapçalada per l’editorial amb un to positiu. Malgrat les dificultats en què es troba immers el fet educatiu en els darrers temps, no hem d’obviar la tasca que s’està fent des de l’escola amb la participació en diferents plans i projectes, amb una voluntat d’actualització i millora, i també per la seua implicació amb l’exterior.
Les diferents classes ens informen de les sortides o dels projectes que han treballat i també podem llegir els textos que van guanyar el concurs de Sant Jordi que tenia com a lema “La Reserva Natural de Sebes”.
També hi trobem les seccions habituals de l’àrea d’anglès, les notícies de l’escola, la setmana cultural dedicada als jocs, la participació del nostre centre al Pla Català de l’Esport o l’espai amb què l’AMPA apropa el seu dia a dia a la resta de la comunitat educativa.
L’Agulla s’acomiada dels 31 alumnes de 2n de Cicle Superior que passen a l’institut. A tots ells hem de desitjar-los bona sort, i personalment, voldria agrair-los aquests dos anys que hem compartit a l’aula.

Concert d'Estopa a Ascó

ESTOPA a Ascó

Divendres, 2 de juliol

22h al Camp de Futbol

Preu de l'entrada: 20€ anticipada / 25€ a taquilla