Tenim un nom és l’última novel·la de l’escriptor Vicenç Villatoro, amb la qual va guanyar el premi Ramon Llull 2010.Si ens en fixem, el títol ens evoca un vers de l’himne del Barça, i és que amb l’excusa del Barça i tot el que suposa aquest club (més que un club) a nivell social, cultural, esportiu, nacional... l’obra ens aproxima a un conflicte de família. Ens endinsem en la relació entre un pare periodista i un fill adolescent, que han viscut uns anys distanciats. Precisament amb l’excusa del Barça –la final de la Champions de 2006 que l’equip blaugrana va guanyar a l’Arsenal-, el pare intenta, si encara és a temps, de refer la relació, de mantenir el fil que pràcticament s’havia trencat.
Tot i que aquest és el principal fil argumental, l’obra es nodreix de vivències relatades per altres personatges, tots des del seu prisma més personal i íntim. Aquest partit i la relació que han mantingut amb el Barça és evocat a partir de les pròpies experiències, no únicament amb el club, sinó les pròpies circumstàncies de la vida diària o situacions que han marcat al personatge d’una manera o una altra, i que poden donar peu a algun paral·lelisme amb la trajectòria del Barça.
El Barça esdevé el punt on conflueixen persones de diferent procedència geogràfica, social, cultural, ideològica... però que a tots els uneix i els fa formar part, en paraules de l’autor, de la mateixa tribu.
Tot i que aquest és el principal fil argumental, l’obra es nodreix de vivències relatades per altres personatges, tots des del seu prisma més personal i íntim. Aquest partit i la relació que han mantingut amb el Barça és evocat a partir de les pròpies experiències, no únicament amb el club, sinó les pròpies circumstàncies de la vida diària o situacions que han marcat al personatge d’una manera o una altra, i que poden donar peu a algun paral·lelisme amb la trajectòria del Barça.
El Barça esdevé el punt on conflueixen persones de diferent procedència geogràfica, social, cultural, ideològica... però que a tots els uneix i els fa formar part, en paraules de l’autor, de la mateixa tribu.
1 comentari:
Hola Sr Josep! M'he llegit el llibre Tenim un nom i si em permeteu us dono la meva opinió.
La història en si trobo que és una mica fluixa; és força previsible. A mi personalment m'ha cansat bastant aquesta lectura. Trobo que és lenta. Em quedo això si amb els centenars d'idees que l'autor intercala en el relat; sobre la vida, la mort, l'amor... Per mi ha estat d'on n'he pogut treure més suc! Evidentment, com a culé m'ha agradat reviure i viure com altra gent va gaudir -a la seva manera- de la final de París, allà i aquí.
Sóc un fervent lector, si sabeu d'alguna lectura interessant fent-me cinc cèntims.
Gràcies!
Iblama: iblama@blogspot.com
salute!
Publica un comentari a l'entrada