Àngels de pedra

Aquests dies he tingut ocasió de rellegir Àngels de pedra, l’obra guanyadora del XXI Premi Literari Vila d’Ascó 2009, de la reusenca Rosa Pagès. Vaig tenir l’oportunitat de llegir l’original com a membre del jurat, i sens dubte va ser una obra que va destacar del conjunt de treballs presentats, tot i que n’hi havia un bon nombre amb un nivell molt bo.
He gaudit llegint-la igual com ho vaig fer l’any passat, ara sí editada. I amb les persones amb qui he tingut ocasió de parlar-ne, hem arribat a la conclusió que es tracta d’una novel·la que val molt la pena llegir.
A més, ha obtingut crítiques molt positives i pot esdevenir en certa manera “la gran novel·la del Reus modernista”, d’aquell Reus de començament del segle XX que bategava al ritme trepidant que anava marcant la història (els sindicats i les fàbriques, les vagues de la classe obrera que desemboquen en la Setmana Tràgica, el tractament de les malalties psiquiàtriques, la idealització a l’època de les ciutats jardí...)
És una novel·la coral i amb diferents trames que van entrellaçant-se i amb elements i indrets identificatius de Reus (un mas a la Boca de la Mina, la Casa Navàs o l’Institut Pere Mata). Trobem una bona colla de personatges que ens evoquen una època retratant els diferents estrats socials, burgesos i obrers, que viuen “atrapats per les passions, la bogeria, els grans ideals i la cobdícia”.