El passat dissabte va tenir lloc a Móra la Nova la tercera edició de la Jornada Imago Mundi, enguany amb un debat interessant a l’entorn del capitalisme. Es va comptar amb ponents de nivell com Joan Hortalà, president de la borsa de Barcelona, el filòsof Ramon Alcoberro o l’activista política Alana Moceri.
Cadascun d’ells va fer la seva particular aportació.
Joan Hortal
à va fer un recorregut per la història del capitalisme contraposant l’evolució d’aquest sistema amb el sistema comunista. Va concloure que el gran dilema és el de mercat i estat. Ara bé, mentre que valora la part positiva del mercat, considera que aquest no proveeix determinats bens com la sanitat, l’educació o la seguretat. D’altra banda, l’estat tot i que vetlla per elements que no ho fa el mercat (per exemple posa límits en les qüestions mediambientals) no proveeix d’equitat, eficiència i creixement. Aleshores, l’alternativa que proposa és aquest binomi estat-mercat, a vegades amb preeminència de l’estat, en canvi d’altres amb preeminència del mercat.
El següent ponent, Ramon Alcoberro, va tractar de l’ètica dels liberals i va apropar-nos a un plantejament sovint diferent de com s’entén a dia d’avui el concepte de liberal. Considera que el liberalisme és tolerància i ho justifica amb quatre axiomes (la llibertat és un bé i no un mal, la llibertat és natural a l’home, la
llibertat ha de tenir el mínim de límits possibles i la llibertat és eficaç). Va remuntar-se a la història per trobar els orígens del liberalisme que trobaríem a la divisa “Llibertat, igualtat i fraternitat” que es traduiria amb què la llibertat ha de suposar igualtat de drets i igualtat d’oportunitats, assumint a més que la diferència crea riquesa. A més també va fer un repàs per les escoles teòriques del liberalisme: des de Locke, passant pel liberalisme utilitarista, el constructivisme racionalista i acabant amb John Rolls que fa una síntesi entre liberalisme i socialdemocràcia (les desigualtats són bones si creen riquesa, i no és injust ajudar perquè hi hagi igualtat d’oportunitats).
Fin
alment Alana Moceri va atansar-nos al paper de la ciutadania a través de la seva experiència com a activista política del Partit Demòcrata dels EUA en les darreres campanyes electorals, incloent la campanya d’Obama de 2008. Va esmentar tota una sèrie de mecanismes de participació (el vot, els partits polítics, el periodisme ciutadà, fer loobyng amb els nostres representants, dialogar amb altra gent sobre política, participar en manifestacions, les ONGs, el ciberactivisme...) i què cal per construir una xarxa d’activistes. El perquè cal organitzar-se com a ciutadania es resumeix en convertir el que tenim (recursos) en el que necessitem (poder) per aconseguir el que volem (interessos).
Sens dubte el debat final acabà esdevenint una interessant posada en comú d’idees i d’interacció amb el públic que resulta molt atraient.
Cadascun d’ells va fer la seva particular aportació.
Joan Hortal
à va fer un recorregut per la història del capitalisme contraposant l’evolució d’aquest sistema amb el sistema comunista. Va concloure que el gran dilema és el de mercat i estat. Ara bé, mentre que valora la part positiva del mercat, considera que aquest no proveeix determinats bens com la sanitat, l’educació o la seguretat. D’altra banda, l’estat tot i que vetlla per elements que no ho fa el mercat (per exemple posa límits en les qüestions mediambientals) no proveeix d’equitat, eficiència i creixement. Aleshores, l’alternativa que proposa és aquest binomi estat-mercat, a vegades amb preeminència de l’estat, en canvi d’altres amb preeminència del mercat.El següent ponent, Ramon Alcoberro, va tractar de l’ètica dels liberals i va apropar-nos a un plantejament sovint diferent de com s’entén a dia d’avui el concepte de liberal. Considera que el liberalisme és tolerància i ho justifica amb quatre axiomes (la llibertat és un bé i no un mal, la llibertat és natural a l’home, la
llibertat ha de tenir el mínim de límits possibles i la llibertat és eficaç). Va remuntar-se a la història per trobar els orígens del liberalisme que trobaríem a la divisa “Llibertat, igualtat i fraternitat” que es traduiria amb què la llibertat ha de suposar igualtat de drets i igualtat d’oportunitats, assumint a més que la diferència crea riquesa. A més també va fer un repàs per les escoles teòriques del liberalisme: des de Locke, passant pel liberalisme utilitarista, el constructivisme racionalista i acabant amb John Rolls que fa una síntesi entre liberalisme i socialdemocràcia (les desigualtats són bones si creen riquesa, i no és injust ajudar perquè hi hagi igualtat d’oportunitats).Fin
alment Alana Moceri va atansar-nos al paper de la ciutadania a través de la seva experiència com a activista política del Partit Demòcrata dels EUA en les darreres campanyes electorals, incloent la campanya d’Obama de 2008. Va esmentar tota una sèrie de mecanismes de participació (el vot, els partits polítics, el periodisme ciutadà, fer loobyng amb els nostres representants, dialogar amb altra gent sobre política, participar en manifestacions, les ONGs, el ciberactivisme...) i què cal per construir una xarxa d’activistes. El perquè cal organitzar-se com a ciutadania es resumeix en convertir el que tenim (recursos) en el que necessitem (poder) per aconseguir el que volem (interessos).Sens dubte el debat final acabà esdevenint una interessant posada en comú d’idees i d’interacció amb el públic que resulta molt atraient.
