Primavera, estiu, etcètera és la primera obra que ha escrit Marta Rojals, de la Palma d'Ebre. Ha estat una de les grans troballes dels últims temps i que m'ha fet passar uns bons moments de lectura, potser per la proximitat geogràfica on transcorre la història o per la proximitat generacional de l'autora i dels personatges principals que s'hi reflecteixen. Primavera, estiu, etcètera ens trasllada a un poble de l'Ebre, que ben bé podria ser la Palma d'Ebre, on una filla del poble de 34 anys hi torna com cada any per Tots Sants, però aquell any és diferent, hi torna després d'acabar una relació de parella i amb una situació laboral complicada a causa de la crisi -és arquitecta de professió-. Tot plegat fa que de nou torni a acompassar-se a la vida del poble del qual s'hi sentia allunyada, que recuperi els records, fins i tot les persones que havien estat importants per ella, i que en certa manera, esdevingui un pas cap a la maduresa, o un retrobar-se amb ella mateixa i les seves circumstàncies.
Us adjunto unes poques línies de la contraportada que sintetitzen ben bé tot allò que representa aquesta novel·la tan fresca, tan autèntica, fins i tot, tan nostra: Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l'amor, l'amistat, la família, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi al món.
