dijous, 16 d’agost de 2012

Fent-li l'ullet a la història

Un any més, en el llibre que recull el programa d'actes de la festa major, he tingut l'oportunitat de participar juntament amb Biel Pubill en un apartat monogràfic que es reserva per ressenyar algun esdeveniment destacat, la commemoració d'alguna efemèride, la glossa d'alguna entitat o persona... en definitiva, copsar algun aspecte que per la seva oportunitat es decideix donar-hi èmfasi.
Enguany parlem de templers aprofitant que al llarg d'aquest 2012 es commemora la fi de l’orde del Temple, i amb la seva extinció, la fi d'una etapa de la història d'Ascó de més de cent anys, des que els templers van fer-se càrrec progressivament de les possessions del castell i la vila d’Ascó (segle XII) fins la seva desfeta a les primeries del segle XIV.
Amb aquest treball, proposem donar un cop d’ull a aquest moment de la història d’Ascó i alhora del conjunt de la comanda sota l’influx dels templers. També esdevé una bona ocasió per comprovar si resten evidències de les empremtes templeres en el nostre entorn set-cents anys després del seu domini.
La història dels templers, potser a causa dels seus costums i preceptes o potser per raó del seu dramàtic i fatídic final, ha generat secularment un gran interès per part d’historiadors i entre àmplies capes de població que s’ha acabat traduint en l’aparició de novel·les històriques –de ficció o no-, en llegendes de tresors i enigmes diversos, en pel·lícules... Nosaltres us convidem a apropar-nos-hi, en aquest cas, a partir de les investigacions i treballs de diferents estudiosos que han tractat com de rellevant va ser el paper que va jugar l’Orde del Temple a la Corona d’Aragó entre els segles XII i XIII.

Aquests són els apartats del monogràfic:
- De quan el Temple senyorejava Ascó
- La comanda templera d'Ascó, de com es va crear i com vivien
- L'enveja pel poder: la rivalitat amb els Entença
- La caiguda dels templers
- 700 anys després, què en queda?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, a la pàgina 17 del programa de la Festa Major hi ha un error: es tracta d'en Jaume II, no d'en Jaume I.

Molt bon text.

Salut

Josep M. Raduà ha dit...

Gràcies pel comentari!
Pensar que és un text que revisem un cop i un altre, i al final s'acaba escapant alguna cosa.
Molt agraït!