divendres, 24 d’agost de 2012

Pedra de tartera

Pedra de tartera va ser l'obra que va donar a conèixer l'autora Maria Barbal ara fa uns trenta anys i amb la qual va guanyar els premis Joaquim Ruyra i Crexells.
Inevitable fer referència al fragment de la novel·la que conté el títol de l'obra. Són paraules dites per la Conxa, la protagonista: "Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s'atansa, m'estaré quieta aquí dies i dies...".
És una novel·la que clarament s'engloba en el desvetllament de la memòria històrica dels anys previs de la guerra civil fins al tràgic desenllaç que va anar més enllà del propi camp de batalla.
Ens explica la història de la Conxa, una nena que ha de deixar casa seva i la porten a viure amb els seus oncles en un poble del Pallars per tal d'ajudar-los. Allí coneix el Jaume, el noi de qui s'enamora, amb qui s'acaba casant i amb qui tindrà tres fills. Però les coses no sempre surten com un vol o desitja, i les circumstàncies polítiques i socials de l'època influeixen en l'esdevenir de la Conxa i de la seva família.