dissabte, 15 de juny de 2013

El joc de Sade

L'amic Miquel Esteve ens ha sorprès en la seva última incursió literària: El joc de Sade. Aquesta novel·la ha arribat a les llibreries amb una doble edició catalana i castellana i li ha permès "traspassar fronteres", anar sumant edicions i en general rebre comentaris positius per part de la crítica especialitzada.
Pels qui hem llegit les anteriors novel·les de Miquel, en un primer moment ens sorprèn. Però tal com avança la novel·la hi trobem l'estil més personal de Miquel Esteve i alguns passatges ens poden recordar el tremp narratiu de Heydrich i les agents del saló Kitty o de El Baphomet i la taula esmaragda.
El joc de Sade combina les característiques del misteri de la novel·la negra amb dosis de sexe i erotisme. El protagonista, Jericó, és un empresari que pateix els estralls de la crisi econòmica, a la qual se li suma la crisi matrimonial. Només la seva filla, la Isaura, és un raig de llum a la seva vida. Amb aquest panorama poc afalagador, aconsegueix l'adreça d'un local que li proporciona el seu cambrer de capçalera. A partir de visitar aquest local, el Donatien, al qual accedeix mitjançant una contrasenya ("els infortunis de la virtut"), es desencadena la trama que és un cúmul de sorpreses, complicacions i traïcions. D'aquesta manera Jericó es troba participant en "el joc de Sade", una espècie de culte a l'esperit llibertí del marquès Donatien de Sade, un joc pervers del qual no és fàcil sortir-ne. El final només es pot qualificar de sorprenent a més de deixar la porta oberta a la seva continuïtat.
A destacar especialment l'ambientació i la contextualització de la novel·la, molt ben treballada; així com l'ús de la primera persona i del monòleg interior, un recurs que dóna major vitalitat a la narració.