dilluns, 11 d’agost de 2014

Monogràfic: el Tricentenari de la Guerra de Successió. Commemorar, reimaginar, cohesionar i projectar

Un any més, juntament amb Biel Pubill, tinc l'oportunitat de participar en el programa de la festa major d'Ascó amb un monogràfic sobre algun tema d'interès històric, etnogràfic, folklòric o cultural del poble. Enguany, en plena commemoració del tricentenari de la caiguda de Barcelona i per tant, del final de la Guerra de Successió (1702-1714), hem estirat el fil per aquí i hem fet una aproximació al desenvolupament d'aquest episodi cabdal de la nostra història a casa nostra, a la Ribera d'Ebre; i hem fet un viatge en el temps per imaginar-nos la fesomia de l'Ascó del segle XVIII i com ha evolucionat a partir de documents o d'estudis que ja ho han treballat.
Us adjunto la introducció de la vintena de pàgines d'aquest monogràfic que també vol ser una lletra de convit a la festa major.

El tricentenari: d’una desfeta a l’esperança. Contextualització d’un conflicte 
El rei espanyol Carles II mor sense descendència (1700) i en el seu testament nomena hereu el francès Felip d’Anjou, nét del rei Lluís XIV de França. Però hi havia un altre pretendent al tron, l’arxiduc Carles d’Àustria. El que havia de ser una disputa successòria es va convertir en un conflicte internacional entre les principals potències europees. En certa manera, també va ser, amb matisos, una espècie de guerra civil, ja que majoritàriament la Corona de Castella va ser partidària del pretendent borbònic, mentre que la Corona d’Aragó es va decantar per la Casa d’Àustria.
Del desenllaç de la Guerra de Successió, se’n va ressentir l’antiga Corona d’Aragó, ja que va patir represàlies com la implantació dels Decrets de Nova Planta (1716) que suprimia les constitucions catalanes i les institucions pròpies, tot assimilant-les a les de tall castellà. A grans trets, va suposar la pèrdua del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi, així com una capacitat legislativa avançada a l’època. Sense oblidar que la llengua castellana va passar a ser oficial i obligatòria a l’Administració i a la justícia.
No podem girar l’esquena al passat i deixar arraconada la microhistòria local. Enguany, encara que sigui modestament, ens pertoca donar un cop d’ull a l’Ascó del 1714, fer propostes per a una recerca metòdica i donar pistes o idees per a endegar anàlisis més exhaustius.
Un cop més el Programa de Festa Major esdevé el lloc idoni per a acostar als veïns a pàgines de la nostra història, recuperant documentació dispersa dels autors més propers i desfilant un discurs historicista que ens permet fer un retrat de com era la nostra població segles enrere.
Amb aquesta intenció, i en les pàgines que segueixen, donem notícia de com va viure la Ribera d’Ebre la Guerra de Successió anys previs a la desfeta del 1714, apuntem alguns dels enfrontaments bèl·lics que va patir la comarca, rescatem de l’oblit i posem en escena en Lluís Serra, capità asconenc que va tenir un paper destacat en nombrosos episodis bèl·lics, fem una aproximació a com deuria ser la fesomia del poble al primer quart de segle XVIII, i suggerim una cronologia d’esdeveniments històrics del 1705 al 1712 conseqüència del conflicte i que van trasbalsar la Ribera d’Ebre.     
Commemorar ni que sigui un episodi de memòria ingrata és una manera de conèixer què hem estat i de projectar l’esdevenidor. És per això que amb aquesta voluntat us convidem a endinsar-vos en aquest petit tastet d’història que ens acosta el programa de la festa major.
Bona festa major!

Biel Pubill i Soler
Josep M. Raduà Serra