La lectura del llibre Els ambaixadors (Premi Josep Pla 2014) és un exercici estimulant que ens proposa el seu autor, Albert Villaró (la Seu d'Urgell, 1964). A partir d'una ucronia en tota regla, ens situem a l'any 1949, amb una Catalunya independent des dels Fets d'octubre de 1934. Ens introdueix en un joc en què combina la història amb la ficció, amanit amb la intervenció de personatges reals als quals sap caracteritzar fins al punt de semblar-nos versemblants les seves actuacions.
La trama esdevé una novel·la d'intriga i d'espies, en què la intel·ligència catalana té una missió complicada a fer a les Espanyes, com és el fet de desactivar una amenaça que posa en perill Catalunya (una arma mortífera). La dictadura falangista de Sanjurjo -Franco ha estat eliminat uns anys abans- no concep una "Espanya mutilada", per això, els jerarques falangistes estan disposats a qualsevol cosa per acabar amb la República Catalana.
El delicat encàrrec se li fa a Mossèn Farràs, en realitat una de les personalitats amb què es camufla en la clandestinitat l'Esteve Farràs. L'encàrrec li fa personalment Enric Ardévol (cap del Servei d'Ordre Púbic de la República), qui li fa entrega d'una carta del president de la República Catalana, Manuel Carrasco i Formiguera.
A partir d'ara es desenvolupa la intriga on van apareixent més personatges que acompanyen Farràs en la seva missió. Alguns dels quals es trobaven a la reserva ("els adormits"), d'altres arribats d'Irlanda. Fins i tot hi trobem Josep Pla, qui treballa a Madrid com a periodista però amb la condició de doble espia per als governs català i britànic. Per un altre costat, els serveis de seguretat i d'espionatge espanyols no es queden enrere i també tenen una ben connectada xarxa, tot i que no sempre funciona com desitjarien.
El llibre, a mode d'epíleg, es clou amb vuitanta pàgines on l'autor inclou unes breus biografies dels personatges que apareixen amb els corresponents retocs, sovint fets amb humor i d'ironia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada