dilluns, 24 d’agost de 2015

I demà, el paradís; d'Antoni Vives

I demà, el paradís és la tercera novel·la d'Antoni Vives, després d'El somni de Farringdon Road (2010) i Les banderes de l'1 d'abril (2012).
La novel·la es desenvolupa en diferents moments cronològics, i tres espais: el Cadaqués d'abans de la guerra, la colònia espanyola de Fernando Poo, a Guinea, als anys cinquanta, i el Cadaqués dels anys seixanta. Uns períodes que estan relligats a partir dels personatges: la Teresa, la Carme, el Manel, el Tià...
La Teresa és una jove barcelonina que se'n va a viure a Guinea després de casar-se a distància amb el terratinent Alberto Cirer. La Teresa emprèn aquest camí amb la voluntat de trencar amb la ciutat i el seu cercle i per aspirar a més llibertat. De totes maneres, el propòsit no és tal com esperava. A la colònia entra en contacte amb el Manel Berenguer i el seu fill Tià, fugits del Cadaqués de la guerra. La seva vida pren un altre caire, en especial pel vincle afectiu que manté amb el Tià. En aquest temps neix la seva filla Janet. I amb tot, sent de nou la necessitat de respirar una llibertat que ni Villa Mercedes, la casa on viu, ni la colònia, li permeten. Acaba retornant a Barcelona amb la filla. És una fugida endavant, per esborrar records.
En el desenvolupament d'aquesta trama es van alternant episodis del Cadaqués dels anys previs a la guerra, amb un toc costumista del poble d'aleshores, però que no es manté al marge de les tensions que hi ha entre les faccions del poble, no únicament ideològiques, sinó també fruit d'enveges personals. Un Cadaqués que viu convuls aquell període de la història i on hi té un paper de víctima Manel, el mestre d'aixa que ens trobarem després a la colònia espanyola de Fernando Poo.
La segona part del llibre fa un salt en el temps i ens situa al Cadaqués dels anys seixanta, on hi acudeixen la Teresa i la Janet. Allí s'anirà descabdellant un reguitzell de records i de relacions que han romàs en secret durant una bona colla d'anys.
El títol de la novel·la ens avisa d'un paradís que sempre esperem, però que mai no arriba.