dilluns, 17 d’agost de 2015

Monogràfic: 400 anys després... sigueu benvinguts!

De nou he tingut l'oportunitat de participar, juntament amb Biel Pubill, en el programa de la festa major d'Ascó amb un monogràfic dedicat a algun aspecte històric, cultura o etnogràfic del poble. Acostumem a tenir present efemèrides que recordin algun episodi de la història d'Ascó. Aquest 2015 no hem pogut passar per alt que es compleix el quart centenari de la promulgació d'una Carta de Població. Una vintena de pàgines que repassen els principals elements d'aquest document que va posar les bases per la repoblació d'un poble i d'unes terres que havien estat majoritàriament abandonades després de l'expulsió dels moriscos de 1610.

A continuació us adjunto l'apartat introductori del monogràfic que, com sempre, és una lletra de convit a la lectura del text i també una lletra de convit a la festa major.

QUATRE-CENTS ANYS DESPRÉS... SIGUEU BENVINGUTS!

La història d’Ascó ha generat al llarg dels segles importants episodis que han tingut repercussió en el propi esdevenir del poble i de la contrada. La seva ubicació geogràfica, a la vora de l’Ebre i assentat en la vessant d’una muntanya coronada per un castell, explicaria, sens dubte, que s’hagi convertit en lloc de pas per diferents civilitzacions, destacant especialment els segles de presència àrab, la posterior reconquesta cristiana, la convivència de vilatans de diferent professió religiosa, la conversió dels descendents àrabs al cristianisme –anomenats moriscos- fins arribar a principis del segle XVII a l’expulsió d’aquests cristians nous.
Aquest episodi de 1610 va ser un daltabaix econòmic i demogràfic per Ascó, ja que bona part dels seus habitants van ser obligats a deixar el poble i les seves possessions. En concret, això va afectar a 154 cases que representaven 784 vilatans: 251 homes, 256 dones, 81 nois, 47 noies i 149 infants.
A l’actual Ribera d’Ebre aquest decret d’expulsió també va afectar considerablement a Benissanet i Miravet, i riu avall, a Tivenys i Vilanova de Tortosa. En tots aquests indrets es va perdre gairebé dos mil persones, essent Ascó el poble de major afectació.
Vista aquesta pèrdua de població amb els perjudicis que ocasionava, pocs anys després (1615) es va atorgar una Carta de Població concedida pel Comanador d’Ascó, en Fra Pere Jaureche, en el qual s’hi establien les noves condicions de tinença de les terres així com les formes d’administració i de govern locals (l’anomenada universitat).
Una Carta de poblament és una concessió que fa el senyor d’un lloc, que pot ser des d’un rei a qualsevol altre càrrec nobiliari, passant, com en el cas d’Ascó, pel comanador pertanyent a l’orde de l’Hospital o santjoanista. Aquest tipus de document acostuma a promulgar-se amb un doble objectiu: “atreure-hi pobladors o arrelar la població ja existent en una localitat[1]”. En el cas que ens ocupa, és evident que calia substituir aquells veïns que havien hagut de deixar cases, terres i pertinences amb un nombre important. La primera interessada en què es treballessin de nou les terres era l’orde de l’Hospital, els quals des de feia tres segles havien esdevinguts els senyors del castell i de les terres que s’estenien sota el seu domini.
Aquest 2015 es commemora el quart centenari de la promulgació d’una Carta de Població amb un centenar d’articles o apartats que en molts casos donen notícia de l’Ascó de fa quatre-cents anys. Així que aprofitant aquest espai del programa de festa major, us proposem una aproximació a aquest moment de la nostra història a partir dels trets més significatius que apareixen a l’esmentada Carta, i us convidem a fer un recorregut per alguns dels espais que surten esmentats en aquest document de 1615.
Mentre esperem que la Comissió ho tingui tot a punt, a la gent d’Ascó i a tots els que ens visitaran aquests dies només ens resta esperar que comenci la festa.

Bona festa major!

BIEL PUBILL i SOLER
JOSEP M. RADUÀ i SERRA


[1] www.enciclopedia.cat