40 anys de 'Bohemian Rhapsody' de Queen

El 31 d'octubre de 1975 es produïa el llançament d'una de les peces emblemàtiques de Queen: Bohemian Rhapsody.

Aquest senzill, composat per Freddie Mercury, forma part de l'àlbum de la banda A night at the Opera.

Barcelona, nit d'hivern

Després de Barcelona, nit d'estiu... arriba Barcelona, nit d'hivern
Aquest és el tràiler de la pel·lícula.

La barraca de Santantoni a Ascó, una mostra de teatre popular

A continuació adjunto el resum de la comunicació, que juntament amb Biel Pubill, vam presentar a la XIII Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre que tracta del teatre popular. La jornada va tenir lloc a Roquetes el passat dissabte 24 d'octubre.

LA BARRACA DE SANTANTONI A ASCÓ, UNA MOSTRA DE TEATRE POPULAR

Biel Pubill i Soler

Josep M. Raduà i Serra

Associació Cultural Lo Llaüt

Resum

En primer lloc la comunicació que presentem té per objecte donar un cop d’ull a les diferents experiències d’agrupacions teatrals que ha tingut Ascó des del segle passat fins avui. Aquesta pinzellada ens ha de servir per a contextualitzar l’atzarós camí que aquest gènere artístic ha tingut a la nostra població destacant, això sí, una honrosa excepció vinculada a l’església: és el cas de la tradicional i perpetuada representació de la Processó de l’Angelet –mena d’auto sagramental que es representa per Setmana Santa-.

Aquest preàmbul ens ajudarà a entendre la significació que va tenir, el 2006, la representació de “La barraca de Santantoni” i com va ser possible dur-la a terme. L’experiència, fugaç -efímera diríem- de teatre popular però que, pel marc on es va desenvolupar, les peculiaritats de com es va dur a terme i la gran repercussió que va tenir dins la comunitat podríem definir com a exemple clar i pur de teatre popular, sorgit del poble i per al poble.

El discurs anirà acompanyat d’informació diversa sobre la representació de les temptacions del Sant a les nostres contrades i finalment aportarem algunes pistes dels motius pels quals es va deixar de representar la Barraca de Sant Antoni a Ascó, quedant aquesta arraconada en el calaix de la memòria.

Declaració d'inici del procés d'independència

A LA MESA DEL PARLAMENT 

Jordi Turull i Negre i Marta Rovira i Vergés, com a president i portaveu del GP DE JUNTS PEL SÍ, i Antonio Baños Boncompain i Anna Gabriel i Sabaté, com a president i portaveu del GP DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR, d'acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant del Ple del Parlament pel procediment d'urgència. Als efectes, sol·licitem alhora que sigui convocada amb caràcter d'urgència la Junta de Portaveus. 

D'acord amb el mandat democràtic obtingut el 27 de setembre, els grups parlamentaris sotasignats presenten aquesta proposta de resolució. 

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ 

El Parlament de Catalunya: 

PRIMER.- Constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 201 5 es basa en una majoria d'escons de les forces parlamentàries amb l'objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i amb una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l'obertura d'un procés constituent no subordinat. 

SEGON.- Declara solemnement l'inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república. 

TERCER.- Proclama l'obertura d'un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana. 

QUART.- Insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions. 

CINQUÈ.- Considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d'hisenda pública. 

SISÈ.- Com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, reitera que aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya votat prèviament pel poble en referèndum, entre d'altres. 

SETÈ.- Adoptarà les mesures necessàries per obrir aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l'Estat espanyol de tal manera que permeti l'empoderament de la ciutadania a tots els nivells i en base a una participació oberta, activa i integradora. 

VUITÈ.- Insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d'aquesta Cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l'Estat espanyol. 

NOVÈ.- Declara la voluntat d'inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d'una estat català independent en forma de República i, així mateix, ho posa en coneixement de l'Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional. 

Palau del Parlament, 27 d'octubre de 2015

Constituït el Parlament per la independència

Ja ha començat a caminar l'onzena legislatura d'ençà del restabliment de la Generalitat sorgit arran de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 27 de setembre. La sessió de constitució amb què es posa en marxa la legislatura serveix per elegir els representants a la Mesa, l'òrgan de govern del Parlament.

Al seu capdavant s'ha elegit Carme Forcadell, de la candidatura de Junts pel Sí, qui pren el relleu de l'anterior presidenta, Núria de Gispert (2010-2015).

La resta de la Mesa ha quedat distribuïda de la següent manera: 

- Lluís Corominas (JxSí), vicepresident primer

- José María Espejo-Saavedra (C's), vicepresident segon

- Anna Simó (JxSí), secretària primera

- David Pérez (PSC), secretari segon

- Joan Josep Nuet (CSQEP), secretari tercer

- Ramona Barrufet (JxSí), secretària quarta

Des del restabliment de l'autonomia l'any 1980, set personalitats han precedit Carme Forcadell en el càrrec: Heribert Barrera (ERC), Miquel Coll i Alentorn (CiU), Joaquim Xicoy (CiU), Joan Reventós (PSC), Joan Rigol (CiU), Ernest Benach (ERC) i Núria de Gispert (CiU).

El Mapa industrial de Catalunya a la Ribera d'Ebre

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ha impulsat la plataforma interactiva Mapa del patrimoni industrial a Catalunya, un projecte que, en col·laboració amb el Departament de Cultura, ha seleccionat 150 elements bàsics del patrimoni industrial de Catalunya pel seu valor històric, estètic i patrimonial. L'objectiu d'aquest mapa interactiu és donar a conèixer aquest llegat format, no únicament per elements ja en desús, sinó que en molts casos se'ls hi ha donat un ús diferent a l'original, i s'han convertit en biblioteques, centres socials, museus i altres equipaments públics.

Aquests 150 elements seleccionats han estat dividits en tres àmbits: el patrimoni preindustrial, el patrimoni industrial i el patrimoni de serveis i obra pública.

Aquest Mapa abasta tot el territori del país, i en el cas de la Ribera d'Ebre, conté dos elements del patrimoni industrial de la nostra comarca:

- l'edifici de l'enclavament de senyals i giratòria (estació del ferrocarril de Móra la Nova)

- fàbrica de l'Electroquímica i colònia obrera (Flix)

Els guardonats del VII Premi Carmel Biarnés

En el transcurs de la Jornada Carmel Biarnés es va donar a conèixer el nom dels guanyadors en les diferents modalitats que es convoquen del Premi de Periodisme Carmel Biarnés d'Ascó. 

Aquests van ser els que van rebre el reconeixement en la setena convocatòria del Premi:

- Premsa escrita: l’article “El banc d'ADN demana que s'exhumen totes les fosses comunes de la Guerra Civil” d'Andreu Prunera Garcia publicat al setmanari L'Ebre.

- Televisió: Es va declarar desert.

- Ràdio: pel treball "Julio Antonio, l'il·lustre escultor de Móra d'Ebre" d'Adriana Monclús de Cadena Ser Ràdio Móra d'Ebre.

- Internet: l’apunt ”Recuperant la jota pas a pas” de d'Andreu Prunera publicat al blog "Posant el nas".

Van formar part del jurat Aleandra Guerrero, Àngels Pérez, Biel Pubill i Aurora Serrano.

Marca 'Patrimoni Cultural de Catalunya'

Logotip de la marca Patrimoni Cultural de Catalunya

En el Consell Executiu del passat dimarts, la Generalitat va aprovar la marca 'Patrimoni Cultural de Catalunya' com un segell de referència dels espais patrimonials de valor excepcional que expliquen el relat històric i patrimonial de Catalunya. Es vol aconseguir donar visibilitat al patrimoni cultural català i potenciar-lo com a projecte de país. D'aquesta manera es reforça el seu valor simbòlic i augmenta el coneixement dels ciutadans envers la història de Catalunya i el seu patrimoni cultural.

El Departament de Cultural, a través de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, serà l'encarregat de vetllar per aquesta marca i de supervisar la designació dels espais que integraran la marca. Per tal de decidir quins espais hi formaran part, es dotarà d'un reglament d'adscripció.

Font: Sala de premsa gencat.cat

El teatre popular: Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre (Roquetes)

XIII JORNADA D'ETNOLOGIA DE LES TERRES DE L'EBRE

EL TEATRE POPULAR

24 d'octubre de 2015

Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà

PROGRAMA

09.30h Rebuda de les persones inscrites i lliurament de dossiers.

09.45h Inauguració de la Jornada.

10.00h CONFERÈNCIA MARC

Entremesos i balls parlats a les comarques de l'Ebre, el Maestrat i els Ports. Apunts historicoetnogràfics per a una visió retrospectiva, a càrrec de Raül Sanchis, LAiREM-ICONODANSA, Universitat Rovira i Virgili.

11.15h COMUNICACIONS

Els pastorets de Joan Moreira, a càrrec de Joan Francesc Vidal, professor i músic i Xavier Aragó, director de teatre.

La barraca de Sant Antoni a Ascó, una mostra de teatre popular, a càrrec de Josep Maria Raduà i Biel Pubill de l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó.

El romanço i la interpretació de la Samaritana de Flix, a càrrec de Francesc Ramon Visa, historiador.

12.45h ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA

Presentació del projecte Inventari del Patrimoni Immaterial de les Terres de l'Ebre (IPCITE), impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la participació de l'Institut Ramon Muntaner i el Museu de les Terres de l'Ebre.

13.15h Torn obert de paraula.

14.00h Dinar.

16.00h ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA

Representació de l'obra de teatre popular Un notari y un paigés. Dialech tortosí copiat del natural, escrita per Joaquín Sanz y Caminals el 1898, que serà interpretada segons el llibret imprès a la Llibreria Voltes de Tortosa el 1904, en tercera edició, a càrrec del grup de teatre de la Biblioteca de Roquetes Te-Atrevits. L'obra serà presentada per Toni Martínez, director del grup de teatre.

17.15h COMUNICACIONS

La recreació del casament reial de Gandesa, el 1319, a càrrec de Marc Jornet del grup de teatre La Farsa de Gandesa.

Viatge al passat planer. Escenes de la vida tradicional, a càrrec de Màrius Pont del Centre d'Estudis Planers de Santa Bàrbara.

18.15h Torn obert de paraula.

18.45h CLOENDA

En homenatge al President Companys, 75 anys després

FI DE LLUÍS COMPANYS

 

Era el moment de les tenebres
quan llum no veieu ni camí
i amagaven la cara els àngels
d’amargues menes de morir.
Els grans traïdors de la terra
varen lliurar-lo al més roí.

–Véns i et perdem –deien en veure’l
la mar i l’aire pirinenc.
Ulls catalans espurnejaven:
Va de la mort al negre avenc.
Amb posat d’ira “¡Viva España!”
escopí un noi escardalenc.

Del pobre clos on el tancaven
sonaren pany i forrellat.
De sos amics era en la casa:
del perseguit i del postrat.
Tenia allí per companyona
la catalana llibertat.

El van jutjar quatre fantasmes
de l’eterna Espanya dorment,
amb llurs espases de per riure
i llur orgull, boira en el vent.
Fins que un matí sent a la porta:
Heus ací la mort, President.

“La mort m’espera, bona amiga
de mà cruel i tendra sí.
Ara, mos peus, aneu descalços:
sense embolcall m’heu de servir.
És tocant terra catalana,
sentint-la bé, com vull morir.”

Tot peresós, el sol d’octubre
daurava el dia a poc a poc.
Quan els fusells van encarar-li
ell espera la veu de: –Foc!
que, eixit d’un rengle, donaria
l’oficial, rígid i groc.

I en encetar-se’n la paraula
amb dring de renec foraster,
ell crida: –Visca Catalunya!
Tot, gent i pati, es va desfer:
i un batre d’ulls abans de caure
la gran Invocada veié
com una barca tota sola
però menada pels destins:
per uns destins d’ales nacrades
i el guspireig de les onades
i els salts de joia dels dofins.

JOSEP CARNER

Jornada Carmel Biarnés 2015

DIUMENGE 18 D'OCTUBRE DE 2015
Casal Municipal d’Ascó

VII Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: 
L’ONOMÀSTICA A LA RIBERA D'EBRE

9'30h Inauguració de la jornada a càrrec de l’alcalde d’Ascó, la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, el president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i el president de la Societat d’Onomàstica.

9:45h Comunicacions:
* Evolució de la manera d’anomenar les dones entre els segles XIV i XX, segons documentació relativa a Vinebre, Sílvia Veà Vila
* La toponímia asconenca en l’obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza. Proposta de rutes literàries, Montserrat Ferrús Salvadó
* Toponímia i dialectologia: el parlar de la Palma d’Ebre a través dels seus topònims, Olga Cubells Bartolomé
* Els noms dels carrers de la colònia química alemanya de Flix, Pere Muñoz Hernàndez
* Noms, cognoms i renoms de Flix. El registre de conductes del cirurgià Josep Arnavat (1797-1803), Josep Antoni Collazos Ribera

10'45h Pausa cafè

11'15h Comunicacions:
* Lèxic i onomàstica específica riberenca. El cas de la Séquia Reial del Xúquer, Josep Lluís Doménech Zornoza
* Toponímia i paisatge fluvial: el cas de Lleida, Joan Tort Donada i Albert Santasusagna Riu
* Toponímia i navegació fluvial: el tram de l’Ebre entre Ascó i Móra d’Ebre, Josep Antoni Collazos Ribera

12’00h Ponència
* Carmel Biarnés i l'estudi de la toponímia i l'antroponímia, Jordi Ferrús

13’00h Lliurament del VII Premi de Periodisme Carmel Biarnés

13'30h Cloenda de la Jornada Carmel Biarnés i de la Jornada d'Onomàstica.

Les urnes no s'imputen

MANIFEST DEL PACTE NACIONAL PEL DRET A DECIDIR 

contra la imputació de les autoritats catalanes que van fer possible la votació del 9N

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l'Associació Catalana de Municipis ens adherim al manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el fem nostre i demanem als nostres associats i a tothom que s’hi vulguin sumar.

• El Pacte Nacional pel Dret a Decidir reitera que el Dret a Decidir el futur polític i institucional de Catalunya és inherent a la ciutadania catalana en virtut del principi democràtic i del dret que tenim com a nació.
• Tots els intents d’exercir aquest Dret no han sigut possibles per l’oposició del govern de l’Estat que mai ha proposat cap alternativa.
• El govern de l’Estat ha judicialitzat tots aquest fets, defugint les seves responsabilitats polítiques en aquest àmbit, i generant una anomalia democràtica en el funcionament de les institucions, que priva a la ciutadania de Catalunya del dret democràtic a decidir el seu futur polític.
• En aquest sentit denunciem per antidemocràtiques les querelles adreçades al President de la Generalitat, Sr. Artur Mas, a la Sra. Joana Ortega exvicepresidenta del Govern i a la Sra. Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, encausats pel TSJC per la consulta al poble de Catalunya del 9N.
• Les entitats institucionals polítiques i significatives de la societat civil que integrem el Pacte Nacional pel Dret a Decidir denunciem aquesta judicialització i ens mostrem corresponsables amb la convocatòria del 9N feta des de criteris democràtics i cívics i que ha sigut resposta massivament pel poble català.

9N som tots

Entre els actes preparats per mostrar el rebuig a la imputació de les autoritats catalanes que van fer possible la celebració del procés participatiu del 9 de novembre de 2014, hi ha fer arribar una carta de protesta a les instàncies judicials. Recordem que el president Mas, la consellera d'Ensenyament Irene Rigau i l'exvicepresidenta Joana Ortega han d'anar a declarar els pròxims dies 13 i 15 d'octubre al TSJC.

A la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Adreça: Passeig Lluís Companys, 14-16

08018 Barcelona

Escric aquestes línies com a ciutadà/na que va exercir, com moltes altres persones, el dret a votar en el procés participatiu del 9N. En aquella data, 2,3 milions de persones vam exercir el dret democràtic de votar i expressar l'opinió sobre si volíem que Catalunya esdevingués un estat, i si aquest estat havia de ser independent.

Els vull EXPOSAR que aquest fet va tenir lloc després de nombroses i multitudinàries manifestacions en les quals es reunien milions de persones a favor de la voluntat de crear un estat propi i de poder expressar l'opinió sobre el futur de Catalunya. Fou així com, fruit d'una demanda popular, les institucions catalanes van posar les urnes el 9N, duent a terme aquell dia un acte democràtic, participatiu i pacífic.

És així com apel·lo a la seva condició de conciutadans i a la seva consciència per determinar que, en un Estat democràtic com en el qual vivim, és un contrasentit que es consideri delicte una consulta que pretén conèixer l'opinió de la ciutadania per exercir l'acció política.

Per tots aquests motius, com a particular els escric per DEMANAR-los que s'arxivin les causes obertes contra l'exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ja que ells van ser ferms transmissors d'un clam popular que exigia una consulta democràtica. En cap cas posar les eines de la democràcia, és a dir, posar les urnes, pot constituir delicte i, si ho és, aleshores els encausats hauríem de ser tots els ciutadans i ciutadanes que van demostrar conformitat amb la decisió anant a votar el 9N.

Moltes gràcies per la seva atenció.

Cordialment,

Llampades en la foscor (Síria, 2011-2015)

Encara queden uns dies -fins el 18 d'octubre- per visitar al Palau de la Virreina de Barcelona (Centre de la Imatge) l'exposició de fotografies realitzades per Ricard Garcia Vilanova en el transcurs de la guerra de Síria: Llampades en la foscor.

Garcia Vilanova ha estat l'únic periodista gràfic que ha viscut el conflicte des de l'inici i per tant ha testimoniat des de la repressió del règim de Baixar Al-Assad fins com la població civil s'ha enfrontat a l'exèrcit. 

En total són 42 imatges que mostren amb tota la cruesa un conflicte armat que està deixant milers de víctimes entre la població civil. El resultat: morts, ferits i desplaçats. 

No únicament hi ha fotografies, sinó que durant el recorregut per l'exposició hi trobem diferents vídeos que mostren els combats i els efectes de la guerra entre la població civil.

Síria ha esdevingut notícia habitual dels telenotícies en els darrers quatre anys. Però aquesta suposada distància s'ha escurçat quan en els darrers temps són milers els desplaçats sirians, alguns dels quals estan trucant a les portes d'Europa. Ara caldria veure l'altura de mires dels dirigents occidentals.

Reus: Diada del Mercadal

XIQUETS DE REUS
5d8, 3d9f, 4d9f c, 3 P5, 9 P4

COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS
3d9f, 2d9fm, id 4d9fa, 4d9fa, P6, 2P5, 2 P4

COLLA JOVE XIQUETS DE TARRAGONA
3d9f, 4d8a, i 5d8, 4d8, P7f

CASTELLERS DE VILAFRANCA
3d9fa, 3d9f, 2d9fm, P8fm

MINYONS DE TERRASSA
3d9f, 9d8, 4d9f, P7f