Amb la mort Johan Cruyff, se'n va possiblement la persona que encarna millor la revolució que ha patit el Barça en les darreres dècades.
Primer com a jugador. Va arribar a Barcelona l'any 1973 procedent de l'Ajax d'Amsterdam i com a líder de la selecció holandesa (la Taronja Mecànica). Amb el seu futbol-espectacle es va assolir la Lliga espanyola després de catorze anys de sequera. El seu joc el va consolidar com un dels millors futbolistes de la història, al costat de figures com Pelé o Di Stéfano (ara hem d'afegir Messi, sens dubte). Avui mateix, un periodista d'Holanda el definia com l'holandès més universal.
Després com a tècnic. Les seves vuit temporades al capdavant de la primera plantilla del Barça (1988-1996) van ser una transformació a la forma d'entendre el futbol i sobretot i especialment a la mentalitat. D'aleshores ençà el Barça ha viscut els moments més gloriosos de la història quant a títols. Un futbol preciosista, un futbol de somni... tot i alguna derrota sonada. El seu "dream team" és el precursor dels equips comandats per Rijkaard, Guardiola o Luis Enrique.
La seva forta personalitat no sempre va posar fàcils les coses en un entorn que de vegades el va mirar amb reticència, inclòs algunes juntes directives. Però el seu tarannà i un sentit del futbol desacomplexat perdurarà per damunt de la gestió d'alguns representants institucionals del Barça.
Finalment, i com a catalans, ens queda la satisfacció d'haver-lo vist a la banqueta de la selecció catalana de futbol com a entrenador. Un gest simbòlic per la seva part i que va ser una mostra d'agraïment cap al país on va decidir quedar-se a viure
Des d'avui, Johan és etern en la memòria del Barça i de Catalunya, en la història de l'Ajax i d'Holanda.
Gràcies, Johan!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada