dilluns, 30 de maig del 2016

Recull de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2015

El Premi de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi és un certamen que es convoca a Ascó des de 1991 i està adreçat a nois i noies entre 14 i 20 anys. A part d'una quantia econòmica pels guardonats, d'uns anys ençà es publica els treballs guanyadors. 
De l'edició de l'any passat van ser premiats:

  • L'honor de la família, de Martí Casal: una primera història de tripijocs i malentesos de dos companys de pis - en Jan i en Toni- amb dificultats per pagar un lloguer i que es troben un maletí misteriós amb cent mil euros i un taüt dins de casa amb crim inclòs, això sí, com indica el títol, cap salvar "l'honor de la família".
  • Una part de la meva vida, d'Ariadna Ortiz: una segona història profunda que s'apropa a la malaltia del càncer amb delicadesa però sense estalviar-se cap detall: com la protagonista s'enfronta a la notícia, com combat la malaltia i els efectes que li causa, com la veu la gent que l'estima... però malgrat tot, no deixa de ser un cant a la vida.
  • Intervals perduts, d'Àngela Aubanell: l'últim dels relats és un text agosarat ja que ens presenta el Marc, el protagonista, amb una capacitat especial: poder moure les sensacions en el temps. O sigui, que disposa d'uns "poders" per poder controlar les sensacions (fred, amor, tristesa...), desar-les i utilitzar-les en un altre moment. Però en cap cas pot eliminar-les, simplement ajornar-les. Sens dubte, una història curiosa.
Són tres narracions, cadascuna amb el seu estil personal, i encara que amb uns plantejaments diferents, en tots tres textos hi ha el vincle de les relacions dels personatges principals amb el seu entorn (un company de pis, la família, la parella). 

diumenge, 29 de maig del 2016

Els drets no se suspenen

Els motius de la convocatòria han estat:
  • La suspensió de les lleis d’emergència habitacional i energètica i la llei d’igualtat per part del Tribunal Constitucional.
  • Els recursos d’inconstitucionalitat del govern del PP i les lleis que han suposat la pèrdua de drets polítics, socials i laborals i la retallada de serveis públics per part de diferents governs.
  • El buidat de competències del Parlament de Catalunya.
  • L’increment alarmant de la pobresa i desigualtats socials. Manca d’instruments per combatre.
  • La urgència de l’aprovació de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania.
  • Pobresa, democràcia, treball i drets socials i de ciutadania han d’estar en el centre de les reivindicacions.
  • Dret a l’habitatge.
  • Drets a l’educació pública de qualitat. Retirada de la LOMCE.
  • Dret a una sanitat pública per a tothom.
  • Dret de les persones consumidores.
  • Per una societat inclusiva.
  • Dret al treball digne.
  • Revertir les retallades començant per la darrera Reforma Laboral.
  • La lluita per la igualtat de gènere és fonamental per assolir la qualitat democràtica.
  • Necessitat d’un contracte polític amb la ciutadania pel treball digne, els drets socials i la democràcia real
Les entitats adherides a la convocatòria:
CONFAVC; CCOO de Catalunya; UGT de Catalunya; ERC; Assat.50; ICV;FAPAC; L’OCUC (Unió de consumidors i usuaris de Catalunya) PSC; ÒMNIUM;FAVB; AICEC-ADICAE (Associació d’usuaris de bancs, caixes i assegurances de Catalunya); Comissió promotora de la RGC; AJEC;CDC; Avalot (UGT); Taula d’Entitats del 3r Sector Social Súmate; Joves d’Esquerra Verda; AMI; CNJC (Consell Nacional de la Joventut);CUP; Intersindical-CSC; Anem a Mil; ANC; CIEMEN; Plataforma Pobresa Zero; Front Cívic; Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya; ACM; Plataforma per l’Habitatge digne; DINCAT; SOS Racisme; Sindicat d’Estudiants; ATC (Associació de transsexuals de Catalunya ); Trinijove; CAPS (Centre d’anàlisi i programes sanitaris);FundiPau; Acció Escolta de Catalunya; Acord d´Esquerres per la República Catalana; El Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP); Esquerra Unida i Alternativa (EuiA) Demòcrates de Catalunya; Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC); Joventut Socialista de Catalunya (JSC); Acció Jove (CCOO); Marea de Mareas; En Comú Podem; Federació de Municipis de Catalunya; Delegació Diocesana de Pastoral Obrera de l’Arquebisbat de Barcelona; La Fede.cat – Federació d’Organitzacions per a la justícia global; Coordinadora d’Assemblees de Treballadors/es en atur de Catalunya; XSUC – Socialisme 21; Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC); PST Internacionalista; Consell d’Associacions de Barcelona; Assemblea de Cooperació per la Pau; Dempeus per la Salut Pública; Víctimes del DGAIA; Marea de Pensionistes Guanyem Badalona; Unió Democràtica de Catalunya.

dissabte, 28 de maig del 2016

La Plaça de la Pau

Antiga Plaza Paz de Franco, anys seixanta. Foto: Carmel Biarnés.
Aquests dies en què hi ha la controvèrsia sobre la retirada del monument franquista que des de fa cinquanta anys està situat al bell mig del riu Ebre al seu pas per Tortosa, és bon moment per fer una mirada enrere. 
A la pràctica totalitat dels nostres pobles i ciutats hi havia monuments, creus, monòlits per a major glòria del règim franquista. En el cas d'Ascó, l'any 1964, per commemorar "los 25 años de Paz" es va urbanitzar la placeta que es coneixia com de Xoll, situada a l'encreuament de la carretera de Camposines i el carrer dels Clots, que en la dictadura van ser batejats com l'Avenida del Generalísimo i la calle de José Antonio, respectivament. 
Aquesta placeta va ser anomenada Plaza Paz de Franco, i s'hi va erigir un monument als caiguts amb la inscripció de "Caídos por Dios y por España" al damunt del qual s'hi va col·locar una creu.
Amb la represa democràtica, cap als anys vuitanta, es va canviar el nomenclàtor de carrers, i la carretera Camposines i el carrer dels Clots van recuperar el seu nom original, i la placeta va passar a dir-se Plaça de la Pau.
Més endavant va ser retirada la inscripció del monument, i encara més recentment la creu que presidia la placeta es va traslladar al Calvari.

divendres, 27 de maig del 2016

Alliberem pobles i ciutats de símbols feixistes

Demà tindrà lloc a Tortosa una consulta que com a mínim és polèmica, ja que els tortosins i tortosines hauran de decidir sobre la retirada o no del monument que continua erigit al mig del riu commemorant els 25 anys de la victòria franquista a la batalla de l'Ebre. 
Que les institucions ofereixin a la ciutadania la possibilitat d'expressar la seva opinió en qüestions públiques és lloable. Ara bé, deixar o no un monument franquista enmig de l'Ebre no hauria de ser motiu de controvèrsia, i per tant, no hauria de caldre cap consulta. Es tracta d'un símbol feixista i no té lloc en un escenari com aquest. Un règim emparat en el feixisme no ha de ser exhibit en l'espai públic per una simple qüestió d'higiene democràtica.
El fet de retirar aquest monument no vol dir esborrar la història, però segur que hi ha força maneres de conèixer la pròpia història d'un país sense necessitat d'exhibir simbologia franquista, i és que per això, els nostres museus han de poder ser el reflex del nostre passat.
Tan de bo demà es pugui tancar aquest episodi amb dignitat i que sigui l'esperó per continuar retirant els 3.647 símbols franquistes que va identificar el Memorial Democràtic en un cens elaborat el el 2010. 
Fa 40 anys de la mort de Franco i potser sí que caldria d'una vegada passar pàgina d'un període que va existir i que cal conèixer, però que en cap cas s'ha d'exhibir. 
La Comissió de la Dignitat, Òmnium Cultural i desenes d'entitats culturals i de memòria estan fent aquesta feina de sensibilització per evitar la banalització del franquisme. 

dijous, 26 de maig del 2016

Inforeporter: Lo llibre

Inforeporter: Lo llibre: El Joan Miquel s'estrena com a inforeporter per explicar-nos la participació dels nens de la seva escola d'Ascó en l'elaboració d'un llibre on es recullen frases i paraules de les Terres de l'Ebre.

dilluns, 23 de maig del 2016

Doblet amb victòria èpica

F.C. Barcelona
Campió de la Copa del Rei 2016

BARÇA 2 - SEVILLA 0

dissabte, 21 de maig del 2016

Els Pets a la carta a Canet Rock


El programa de les tardes de Catalunya Ràdio, La Tribu, que presenta Xavi Rosiñol, ha proposat un concurs per homenatjar els 30 anys d'Els Pets. En què consisteix? Doncs en què els oients podrem escollir el repertori que oferiran en el seu concert al Canet Rock, el 2 de juliol. La seva participació al concert consisteix en la interpretació de deu peces, nou de les quals seran escollides pels oients, ja que 'Bon dia' serà la desena cançó.
El concurs va començar dimarts passat, i s'estendrà al llarg de tres setmanes, havent-se d'escollir tres cançons per setmana. La manera com s'ha organitzat el concurs ha estat repartir la trajectòria d'Els Pets per dècades, de manera que cada setmana s'escolliran les cançons d'una de les tres dècades: la primera setmana s'està escollint entre els èxits de 1985 a 1995; la propera setmana correspondrà al període 1995-2005; i finalment la darrera setmana els èxits més recents de 2005 ençà.
Entre deu cançons preseleccionades de la primera dècada jo m'he decantat per 'S'ha acabat', 'Vespre' i 'Jo vull ser rei', autèntics himnes per la nostra generació.
Es pot participar votant a través de www.catradio.cat/latribu, i amb la possibilitat d'aconseguir una entrada doble per al Canet Rock.

divendres, 20 de maig del 2016

'Màrius Torres, més enllà del demà' de Francesc Culleré

Màrius Torres, més enllà del demà, va ser el poemari guardonat l'any 2015 amb el X Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó. És obra del Francesc Culleré (Belianes, 1967) i trena un recull de poemes que avancen seguint la curta biografia del gran poeta lleidatà Màrius Torres però intensa pels fets viscuts i pel context històric. Així comença amb el seu naixement l'any 1910 passant per esdeveniments importants com el naixement de la seva germana Núria, la malaltia i mort de la mare, la seva pròpia malaltia, l'estada al sanatori de Puig d'Olena o la seva mort amb tan sols 32 anys. Però en aquest recorregut vital també hi trobem la proclamació de la República, la guerra civil o l'esclat de la II Guerra Mundial.
La poesia de Francesc Culleré traspua un sentit homenatge cap a Màrius Torres reivindicant la seva figura amb uns recursos d'alçada i un lèxic ric.
Sabem que aquest poemari premiat l'any 2015 sorgeix arran del centenari del naixement del poeta esdevingut. S'inicia a Lleida l'agost de 2010 i es finalitzat a Sant Quirze Safaja el maig de 2014.
El llibre s'acompanya amb un pròleg de Jordi Pàmias, l'epíleg de Margarida Prats i una nota de l'autor, que t'ajuden a centrar-te en la figura de Màrius Torres i t'acompanyen en la lectura amb una contextualització sobre allò que llegirem o que ja hem llegit.

Com t'agradaria
ser ocell d'instants
i abeurar-te en tolls
de carrers llunyans

dimecres, 18 de maig del 2016

Premis Vila d'Ascó 2016


El 14 de maig, en el marc d'un sopar literari, es van lliurar a Ascó els diferents guardons que convoca la Regidoria de Cultura en literatura i fotografia. Aquests van ser els premiats en l'àmbit literari:

XI Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó” 2016
L'est de Joan Carles González Pujalte (Mataró)

XXVIII Premi Literari “Vila d’Ascó” 2016
Estàndards d'Alba Dalmau (Barcelona)

També es va lliurar el XXVI Certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2016, que es va emportar  Etna Miró (Lleida) amb l'obra La feblesa de la Mort.

Font: www.asco. cat

diumenge, 15 de maig del 2016

Festa de Sant Isidre

FESTA DE SANT ISIDRE

Cedida per Magda Batiste i Pura Biarnés - anys cinquanta
A misses dites (2004)
No canto, no, jo avui
la festa casolana,
la festa dels pagesos
d’un poble resignat;
que en mig de jocs i curses,
de jota i de sardana
és falsa l’alegria,
crudel la veritat!
¿Com vols del fadrinatge
sincera una rialla
si el vent, fred i sequia
els fruits millors ferí
si veu que de la sega
no espera ni gra ni palla,
ni quan escloqui ametlles,
ni quan verema vi?

No canto, no, la festa
si tinc els ulls extesos
pels nostres camps i planes,
que em postro en oració,
i el prec que a Sant Isidre
li faig jo pels pagesos
voldria que li fessim
units tots els d’Ascó:
¡Dóna’ns, oh Sant Isidre,
la fe pel que no cregui,
pel pobre l’esperança,
pel ric la caritat,
el fred dels cors s’allunyi,
d’odi el vent s’assossegui
i amb un nou rec de gràcia
hagué felicitat!

CARMEL BlARNÉS - Ascó, 15 maig 1955
(Programa d’actes de la festivitat)

dissabte, 14 de maig del 2016

S'ha demostrat: Campions de Lliga #24

FC BARCELONA
Campió de Lliga 2015/16

dijous, 12 de maig del 2016

dilluns, 9 de maig del 2016

Ribera d'Ebre: cens electoral per al 26J

Finalment es tornaran a posar les urnes per escollir els diputats i senadors a les Corts Espanyoles, i això que només fa sis mesos des de l'última convocatòria espanyola. Els partits espanyols han estat incapaços de posar-se d'acord per configurar un govern que donés resposta a les demandes dels ciutadans del passat desembre. És innegable que la situació política que viu Catalunya és en bona part responsable d'aquesta repetició electoral, i és que els 17 diputats independentistes han acabat esdevenint una minoria de bloqueig per la incapacitat dels partits majoritaris espanyols a donar sortida a les demandes d'una bona part de l'electorat català. 
Desconeixem quina serà la radiografia electoral que en sorgeixi de les eleccions del 26 de juny, ja que pels professionals de la demoscòpia és difícil aventurar si l'electoral mantindrà el vot del desembre o si pujarà l'abstenció. 
Catalunya haurà de decidir si ofereix la victòria de nou a la coalició de Podem-Iniciativa-Colau que segueix defensant el referèndum, però que sis mesos després ja sabem que cap altre partit espanyol els compra. Pels sobiranistes aquestes no són les seves eleccions, però això no treu que no és menor la projecció que es donarà dels resultats que obtinguin les forces clarament favorables a la independència.
Si els tres mesos que va costar configurar govern a Catalunya va ser motiu de burla a les Espanyes... en el millor dels casos ells hauran necessitat almenys set mesos (fins a finals de juliol) i amb una repetició electoral entremig. 
***
El cens electoral de la Ribera d'Ebre per al 26J està format per 16.950 ciutadans, 16.418 residents a la Ribera d'Ebre i 532 residents a l'estranger. Respecte l'últim procés electoral del 20D, a la Ribera d'Ebre hi ha 100 votants menys.

diumenge, 8 de maig del 2016

Històries a l'ermita de Sant Miquel

Fons Salvany (1915)

  • Se sap que els moriscos d'Ascó anaven en processó a l'ermita de Sant Miquel cada segon diumenge de maig, probablement una activitat que van instaurar per demostrar la seva bona voluntat i l’autenticitat de la seva fe en convertir-se al cristianisme. Aquesta tradició s’ha mantingut fins ara amb la festa que se celebra el cap de setmana més pròxim al dia 8 de maig amb la processó pel voltant de l'ermita i la missa, en la qual es canten els goigs del gloriós Arcàngel Sant Miquel.
  • Algunes fonts assenyalen que l'any 1631 era lloc habitual de peregrinació en temps de sequera per demanar pluja tant pels veïns d'Ascó com pels de Flix. En aquest sentit cal dir que la patrona d'Ascó, Santa Paulina, també era una advocació a qui se suplicava pluja.
  • Arquitectònicament, l’ermita no ha tingut sempre la mateixa forma. Sembla ser que un militar va caure del seu cavall desbocat i va saltar el mur que hi havia davant de l’ermita. Com que no es va fer mal, en agraïment va manar construir el pòrtic i el cor, engrandint així l’edifici original. Estaríem parlant del segle XVII.

dissabte, 7 de maig del 2016

L'ermita de Sant Miquel d'Ascó

El 8 de maig es commemora la primera aparició de l'arcàngel Sant Miquel al Mont Gargano, a l'actual Itàlia (era un 8 de maig de 490). Ascó, que el té com a patró, en fa una petita celebració el dissabte més proper a aquesta data. És la festa de Sant Miquel de Maig, que concentra l'activitat a l'entorn de. l'ermita que hi ha a l'entrada de la població. Cal dir però, que en el moment de la seva construcció, aquesta ermita estava a les afores de la població. Se'n desconeix exactament el moment en què va ser erigida, però la presència templera a Ascó durant més d'un segle podria explicar el perquè el patró d'aquest orde religiós és alhora patró del poble.
El pòrtic està format per tres perxes. La porta de l’ermita la forma un arc de mig punt format per tretze dovelles, a la pedra clau hi ha gravat l’any 1741. segurament es tractaria de l’any d’una de les primeres restauracions que s’hi ha fet al llarg del temps.A l’interior, a l’altar, hi trobem les imatges del patró d’Ascó acompanyat de Sant Roc i de Sant Domingo. Als laterals hi ha dos capelles, la de l’esquerra dedicada a Sant Josep i la de la dreta on hi ha la imatge de Sant Pere Màrtir Sans d'Ascó.

divendres, 6 de maig del 2016

'L'Ebre, un riu que fa pujada' d'Arturo Gaya

Fa uns mesos que va aparèixer una publicació que té l'Ebre com a gran protagonista. Es tracta de L'Ebre, un riu que fa pujada, que ha escrit Arturo Gaya, un personatge que forma part d'aquells sectors de l'Ebre que han reivindicat el territori en els darrers vint anys.
L'Ebre, lo nostre riu, és nostre sí, però també ho és de tots aquells ciutadans que habiten a les ribes dels gairebé 1.000 quilòmetres pels quals transcorre. Aquest llibre va més enllà de l'Ebre estrictament català, sinó que és un homenatge al riu que transcorre per Catalunya, Aragó, Navarra, La Rioja, Euskadi i Cantàbria. 
No és una publicació de geografia, tot i que aquesta hi apareix. No és un llibre turístic, tot i que té passatges que conviden a visitar les múltiples terres de l'Ebre. No és un llibre d'anècdotes, però està farcit de curiositats. No és un llibre etnològic, tot i que hi trobem llegendes i cançons. No és un volum únicament cultural, tot i que ens dóna notícia de l'ampli patrimoni que podem localitzar. En definitiva, és un llibre on hi cap tot i res hi sobra.
I com se'ns presenta? Doncs com el seu títol indica, remuntant l'Ebre. Des de la desembocadura fins a Fontibre. Des de Deltebre fins a Reinosa. Cal dir però que abans d'iniciar el recorregut pròpiament dit, comença amb històries que han pujat l'Ebre -la història de la jota o la llegenda dels víkings- i d'històries que han baixat per l'Ebre -els raiers del Pirineu- i d'altres que han pujat i baixat -les embarcacions. A partir d'aquí, hi ha seixanta-set càpsules no molt extenses que ens van apropant a l'Ebre a partir de "viatges, records, històries i llegendes". Les descripcions de paisatges i d'indrets estan fetes amb la devoció de qui sent l'Ebre com el seu patrimoni vital. 
De ben segur que la lectura del llibre farà descobrir curiositats que ens eren desconegudes. En el seu pas per la Ribera d'Ebre el castell de Miravet i el camí de sirga són els nostres amfitrions. Pels d'aquesta contrada , un recorregut que se'ns fa curt.  

dijous, 5 de maig del 2016

Bases del XXXIV Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

www.vinebre.cat
Els treballs han d'estar escrits en llengua catalana. Han de ser inèdits i no han d'haver estat guardonats en altres certàmens literaris, ni estar compromesos en tràmit de publicació o presentats en altres premis pendents d'adjudicació.

Presentació: Els treballs es presentaran degudament enquadernats i s'ha de fer arribar 5 còpies, pels membres del jurat.

Extensió:De 75 a 150 fulls. Pàgines numerades. Els fulls estaran escrits a una sola cara a doble 
interlineat i amb lletra tipus New Roman, cos de 12 

Termini d'admissió: El 27 de maig de 2016. No podran optar al premi els treballs que no hagin tingut entrada a l’Ajuntament en aquesta data. Sí que seran admesos els que portin el segell de correus de data 27 de maig de 2016 o anterior.

Dotació: 3.000 Euros

Veredicte i atorgament: El dimecres dia 24 d’agost de 2016, al Local del Cinema.
Plaça Ajuntament, 7
Vinebre

Altres condicions: L’obra guanyadora, original o inèdita, restarà propietat de l’autor. Si en el termini d’un any, l’entitat convocant –que tindrà els drets de publicació de la primera edició- no l’ha publicada o no és en curs d’impressió, l’autor serà lliure d’editar-la tot fent-hi constar les circumstàncies del premi. Un cop publicada, haurà de lliurar-ne 25 exemplars a l’organisme convocant. L’obra serà editada per Cossetània Edicions. 
L’Ajuntament no està obligat a retornar els treballs no premiats si no han estat recollits dins del termini de 30 dies següents a la data del premi. L’acceptació del premi compromet l’autor/a a ser present en l’acte de lliurament del guardó i en el de presentació de l’obra editada. Qualsevol altra circumstància no prevista en aquestes bases serà resolta a criteri del jurat, les decisions del qual seran inapel·lables.

Tramesa: Personalment o per correu certificat
Ajuntament de Vinebre
Regidoria de Cultura
Carrer de la Torre, 22
43792-Vinebre

dimecres, 4 de maig del 2016

Nova Gent 76

Cada any, pels volts de Sant Jordi, apareix un nou número de la revista de l'escola Sant Miquel d'Ascó, Nova Gent. L'excusa d'aquest número són els treballs realitzats pels alumnes en motiu dels concursos de prosa i poesia que des de fa més de vint anys es convoquen a l'entorn del Dia del Llibre. 
La temàtica que s'escull per als treballs en prosa fa referència a la temàtica escollida pel Mes Cultural -enguany al voltant del món del periodisme i de la figura de Tintín-, mentre que els treballs en poesia són de temàtica lliure. El fet d'haver escollit els mitjans de comunicació en general i un reporter de còmic com Tintín té a veure amb el fet que aquest curs 2015/16 la revista de l'escola ha complert 30 anys.
En la revista també s'hi poden trobar dibuixos de la festa de Sant Jordi així com imatges tant de les activitats realitzades durant el Mes Cultural (tallers, sortides) com de treballs, la majoria des de l'àrea de Plàstica, que han tingut Sant Jordi, Tintín o els mitjans de comunicació com a inspiració.

diumenge, 1 de maig del 2016

Primer de Maig

El quart estat (1901), Giuseppe Pellizza da Volpedo
El Primer de Maig és des de fa més d'un segle el Dia Internacional dels Treballadors, en homenatge als "Màrtirs de Chicago", arran d'unes protestes per reivindicar la jornada laboral de vuit hores que van tenir lloc a la ciutat de Chicago entre l'1 i el 4 de maig de 1886. Durant la protesta, un desconegut va llançar una bomba a la policia i van ser detinguts vuit treballadors anarquistes, dels quals quatre van ser condemnats a mort.
A aquestes alçades del segle XXI una festa reivindicativa com la d'avui té tot el sentit quan les dades de l'atur continuen sent massa elevades, i també quan la precarietat de molts dels llocs de treball continua sent una tònica massa estesa.
Em faig meva la reclamació d'Òmnium Cultural: "Reivindiquem un treball digne per a tothom fins a aconseguir que no hi hagi precarietat ni social ni salarial"
***
L'any 2015 es va tancar a la Ribera d'Ebre amb un total de 8.175 persones afiliades a la Seguretat Social, que per municipis, va quedar distribuït de la següent manera:

Ascó - 706
Benissanet - 486
Flix - 1.248
Garcia - 179
Ginestar - 262
Miravet - 272
Móra d'Ebre - 2.144
Móra la Nova - 1.105
La Palma d'Ebre - 124
Rasquera - 260
Riba-roja d'Ebre - 373
Tivissa - 628
La Torre de l'Espanyol - 221
Vinebre - 167

Per sectors d'activitat, a finals de 2015 els afiliats de la Ribera d'Ebre ho eren: 
  • de l'agricultura, 785.
  • de la indústria, 1.291.
  • de la construcció, 688.
  • dels serveis, 5.262.
Finalment, segons el règim d'afiliació:
  • règim general i especial de la mineria i el carbó: 5.628
  • règim especial de treballadors autònoms: 1.956
  • règim especial de la llar i sistema especial de la llar:141
  • sistema especial agrari: 448