dissabte, 6 de maig de 2017

'L'Est' de Joan C. González-Pujalte


L'Est, de Joan Carles González-Pujalte és l'obra que l'any passat va ser guardonada amb l'XI Premi de Poesia Joan Perucho-Vila d'Ascó i que recentment ha estat publicada.
Es tracta d'un conjunt de 25 poemes que com el seu nom indica ens trasllada a l'est, en concret, a l'est d'Europa, una zona convulsa als anys noranta del segle passat i a les conseqüències que es queden i es perceben en cada racó. Llegint el poemari et condueix a l'atmosfera densa que es respira en un indret que ha patit els sotracs de la guerra i les ferides que queden de l'enfrontament.
L'autor, Joan Carles González-Pujalte (Mataró, 1963) a més del Premi d'Ascó ha estat premiat tant com a poeta que com a narrador en força certàmens literaris i ha publicat més d'una vintena de llibres.
Tots els poemes juguen un paper en el conjunt, però aquest que escullo i comparteixo amb vosaltres és un cant a allò que hauria de ser, per tant, en certa manera és un lament d'allò que realment ha estat.

10
La sang ha de ser dins les venes.
No ha d'estar entre les pedres.
Ha d'estar a la pell l'empremta.
La fulla ha de ser a l'arbre.
L'arbre ha de ser a l'arbreda.
El pètal a la rosa. L'ull entre les parpelles.
El sexe al ventre. Els peus de nena
dins les sabatetes. L'ombra ha d'estar
modestament rere el cos que la crea,
Ha d'estar la sal a la pedra.
La llum a les espelmes i les bombetes
han d'il·luminar tota aquesta modèstia.
Els llibres a les biblioteques.
Els amants als matalassos i les seves
pells esteses absolutament obertes.