Un any després, dempeus!

"Sí, hem votat!" en record de l'1 d'octubre

Sí, som el poble que s'aixeca

Sí, som l'espurna on tot comença
Sí, som el crit de la memòria
Som l'anhel de la victòria, som la llum fins a la glòria

Sí, som el nen que riu quan plora
Sí, som la mare que el bressola
Sí, la paloma que ara vola
la nació que no tremola perquè sap que no està sola

Som el puny alçat de la paraula
Som la sang d'aquells avanpassats
Som la veu que canviarà el rumb de la història
Som un poble en llibertat

Sí, som cultura som escència
Sí, som la mare de la ciència
Sí, som el tronc que ningú torça
Sí, som la saba de l'escorça, som la unió que fa la força

Sí, rebutgem la violència
Sí, també som desobediència
Sí, un adéu sense recança
No hi ha ràbia ni venjança, tots som fills de l'esperança

Festa 1-O a Ascó

Neix la Plataforma 1 d'octubre

MANIFEST

Ara fa un any, l’1 d’octubre de 2017, vam viure un dels moments més transcendents de la història del nostre país; una de les expressions d’apoderament ciutadà, de resistència civil no-violenta i d’exercici de la democràcia més importants de la història recent.

Ara fa un any vam votar en referèndum la independència de Catalunya, que és la millor manera que té qualsevol poble sobirà per decidir com vol que sigui el seu futur polític.

Un referèndum que ho va canviar tot. Ens vam unir per fer-ho possible i vam demostrar que la sobirania del poble sempre podrà fer front a qualsevol intent de reprimir-la. Perquè, malgrat la repressió de l’estat espanyol, els centenars de persones atonyinades, les urnes confiscades, la intimidació de la policia espanyola i les constants i infames amenaces, res no va poder aturar la ferma voluntat d’autoorganitzar-nos per aconseguir la lliure expressió del nostre vot.

No va ser un referèndum normal, tranquil i serè, com hauria d’haver estat en un estat que pertany a l’Europa que, suposadament, garanteix els drets civils i polítics dels seus ciutadans i ciutadanes. Va ser un referèndum que va demanar un enorme esforç de molta gent per fer-lo possible. Un esforç que cal reconèixer-nos i agrair-nos.

Des de les persones que van organitzar tots els preparatius fins a les que van traslladar i custodiar urnes i paperetes, passant per les que van estar organitzant activitats durant tot el cap de setmana per mantenir i assegurar que els col·legis electorals estiguessin oberts, les que van desenvolupar la plataforma digital i la van defensar dels atacs informàtics, les que van ser membres de les meses electorals, les que van formar part de l’administració electoral, les que van col·laborar voluntàriament durant tota la jornada, les que es van quedar a les portes dels col·legis per defensar les urnes amb els seus cossos quan va ser necessari i, finalment, tota la gent que va exercir lliurement el dret de vot.

Després de l’1 d’octubre, la repressió de l’estat espanyol va continuar amb l’aplicació injustificable del 155 i l’obertura d’una causa absolutament injusta que afecta més d’un miler de persones i, molt especialment, les exiliades i les preses polítiques. No deixarem de lluitar ni un segon per la vostra llibertat, que és també, indissociablement, la nostra llibertat com a poble.

Ara fa un any vam votar dos milions dues-centes vuitanta-sis mil dues-centes disset (2.286.217) persones en condicions molt adverses. No ens cansarem de reconèixer l’esforç i la voluntat de tothom qui hi va participar. Tots elles, les del SÍ, les del NO, les del vot en blanc o nul, són les que atorguen tota la legitimitat al referèndum, davant la negació de l’unionisme per acceptar que Catalunya té tot el dret d’autodeterminar-se. El primer d’octubre va ser el dia que van guanyar la democràcia i la llibertat, el dia que tot va canviar.

I, ara fa un any, el SÍ a la independència va aplegar dos milions quaranta- quatre mil trenta-vuit (2.044.038) vots. I dies després es va proclamar la República Catalana. Tanmateix, la República Catalana no es va fer efectiva. El 155, la presó, l’exili, la constant vulneració de drets fonamentals, el creixent nombre de persones represaliades, però també el desacord entre les forces sobiranistes sobre l’estratègia i els passos a seguir a partir d’aquell moment no n’han permès la implementació. Arribar fins al referèndum va ser molt difícil, però el que ha vingut després encara ho està sent més.

Com a poble sobirà ens comprometem a seguir mobilitzant-nos, a perseverar en la defensa del resultat del referèndum, a mantenir la fermesa en la resistència i la desobediència no-violentes, a participar en la construcció de la República Catalana vetllant per garantir una vida digna per a tothom, a trencar amb el règim del 78, a lluitar constantment per l’alliberament de totes les persones encausades en aquest procés politicojudicial absurd i injust. I exactament el mateix us demanem a les persones que ens representeu a les nostres institucions.

Recuperem tot allò que va catapultar l’èxit de l’1 d’octubre: voluntat, compromís, intel·ligència, estratègia, fermesa, perseverança, desobediència, no-violència, esperança, autoorganització popular i, molt especialment, unitat. La unitat del sobiranisme és imprescindible si volem assolir la República Catalana.

Reclamem-ho tot, exigim-ho tot i conjurem-nos per recuperar tot el que va fer possible l’1 d’octubre, i atorguem tota la legitimitat al seu resultat. És d’aquesta manera com podrem trobar una solució democràtica al conflicte polític, i, si la majoria del poble de Catalunya ho desitja, farem efectiva la República Catalana.

Plataforma 1 d’octubre

Des de la presó: "Ho tornaríem a fer"

Avui és 20 de setembre, i per tant, el calendari ens recorda que és una d'aquelles dates en què l'estat espanyol va mostrar la seva cara més repressiva. Aquell dia de fa un any dos homes de pau com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van liderar la gent per tal de desconvocar la gent concentrada que hi havia davant de la seu d'Economia, tot i que molts d'ells haguessin preferit quedar-se allí tota la nit. Van facilitar la sortida de les autoritats judicials espanyoles i de la guàrdia civil. Però malgrat això, ja fa onze mesos que són a presó acusats de rebel·lió i sedició. Dos persones dignes i de pau que no mereixen en cap cas ser privats de llibertat per uns delictes inexistents. 

Aquesta és la seva carta des de la presó de Lledoners i que ha estat llegida en la concentració d'aquesta tarda, un any després, davant del departament d'Economia.

Twitter @jordiborras

Presó de Lledoners, 20 de setembre de 2018

Poques vegades en la història recent del nostre país hem viscut moments de tanta dignitat personal i col·lectiva i a la vegada tanta determinació en la defensa de la llibertat, la democràcia i les nostres institucions com es va viure avui fa un any a les portes del Departament d’Economia.

Milers i milers d’homes i dones ens vàrem sentir poble i constructors de llibertat. Gent de procedències, condició i idees diverses. Plurals com ho és el nostre país. Algú va dissenyar una estratègia per trencar-nos i debilitar-nos. Nosaltres, però, vàrem capgirar la situació i vàrem reforçar els grans consensos al voltant de les nostres institucions, de la llibertat i la democràcia que tan forts ens fan com a poble.

Ho vàrem fer dignament, cívicament, pacíficament com fins aleshores havíem fet totes les mobilitzacions i com posteriorment les hem seguit fent. És el nostre compromís i ningú ens apartarà mai d’aquesta conducta.

L’èxit de l’1 d’octubre es va començar a forjar aquell dia quan desenes de milers de persones vàreu mostrar durant hores i hores una dignitat personal, una determinació col·lectiva i una convicció cívica i no-violenta com poques vegades abans havíem vist.

Aquell 20 de setembre va ser el presagi de l’1 d’octubre. Aquella nit vàrem saber del cert que votaríem simplement perquè estàvem decidits a fer-ho, perquè érem imparables. I que votant guanyaríem el combat contra les amenaces, la por, el silenci i la violència que l’Estat ens imposava.

Fa un any milers i milers de persones ens vàrem conjurar a no defallir, a no callar mai més i a seguir tossudament lleials als principis i els valors de la no-violència en aquesta lluita a favor de la llibertat, la democràcia i la República.

Des de la presó, seguim lleials i expectants a aquest compromís. Amb modèstia però amb tota la nostra convicció us encoratgem a no defallir.

Sabeu que la nostra presó és injusta com injust és el nostre judici. Ajudeu-nos a explicar arreu i a tanta gent com sigueu capaços que no hi ha delicte, entre d’altres coses perquè tothom sap que no hi va haver violència. I que l’arxivament de la causa o l’absolució és l’única sortida justa de tot aquest embolic judicial.

Jutges i fiscals ho saben però menteixen i prefereixen mantenir relats acusatoris inventats per tenir-nos tancats a la presó i amb el nostre càstig castigar-vos i silenciar-vos a tots vosaltres.

No deixem, però, que cap ràbia ens contamini. No deixem que les seves mentides ens atrapin i ens embrutin. Nosaltres no volem ser com ells, no podem ser com ells. Conjurem-nos a no actuar mai com actuen ells.

Tard o d’hora les seves mentides i la injustícia cauran. I quan tot això passi, nosaltres seguirem dempeus, somrients i decidits a seguir el camí al vostre costat per guanyar democràticament el dret a ser República i a viure en un país on les llibertats i la democràcia mai més estiguin devaluades.

Gràcies per ser-hi!

Llum als ulls i força al braç!

Serenor, coratge i sempre endavant!

Jordi Cuixart
President d'Òmnium Cultural

Jordi Sànchez
Expresident de l'Assemblea Nacional Catalana

Hi vam ser i hi tornarem a ser

Malgrat la repressió, decidim ser

'Eduquem persones', d'Esteve Pujol

Quan fa pocs dies que l'alumnat d'infantil, primària i secundària ha començat el curs 2018/19, és bon moment per recuperar el llibre Eduquem persones, que l'Esteve Pujol (mestre, lingüista i psicòleg) va escriure l'any 2004. 

De ben segur que en aquests catorze anys transcorreguts el món de l'educació ha canviat, ha evolucionat al mateix ritme que ho ha fet la societat, amb l'aplicació cada cop més estesa de les noves tecnologies, adaptant-se a uns rols dins de les famílies que no són exactament iguals a quan nosaltres estudiàvem, o el fet de trobar-nos davant d'aules amb alumnat que són fills i filles de pares nouvinguts.

L'autor reflexiona sobre l'educació en general i sobre la figura dels mestres en particular fruit de la seva experiència i de l'observació d'algú que des de dins ha pogut escoltar el que n'han dit les famílies, els docents i el propi alumnat.

Són diverses les frases que es poden subratllar i que o bé són un esperó pels mestres o bé senzillament plasmen allò que tu penses. Només un en poso algunes de les que he espigolat:

• L'educació ha de ser sempre un vestit fet a mida, no pot ser mai de confecció, de prêt a porter.
• Per als educadors, és més important que posem en comú els criteris que tenim, que no pas que arribem a criteris comuns.
• Som responsables de l’educació dels alumnes, no pas dels alumnes.
• Val la pena fer un esforç per convèncer-se que eduquem a través del que som -que es manifesta en el que fem.
• Som responsables de l’educació que donem, no pas dels resultats obtinguts.
• Cal mirar la persona sencera, no sols l’estudiant.
• Els educadors no donem mai la persona per perduda; sempre confiem que la nostra acció pot tenir un gram d'eficàcia; si no, no la faríem.
• L'educació és qüestió d'esperança.

Finestres

“Hola:
M'agradaria organitzar una expo de gent que segueixo a l'insta i que tot i no ser professionals de la fotografia feu bones fotos.

Si t'interessa, et passo info.”

Amb aquest missatge a l'Instagram comença Finestres, projecte que en tan sols quatre dies ja comptava amb el suport d'InstaCAT, cinquanta instagramers i una sala on exposar. Així ho explica la impulsora del projecte:

"Finestres són totes aquelles imatges efímeres que obrim als altres i que per un instant i de forma fugaç passen per les nostres pantalles.

Amb Finestres no tan sols aturem aquest moment, sinó que ens fem presents, perquè darrere de cada imatge hi ha una història i darrere de cada història algú que ens la pot explicar.

Concentrarem, doncs, cinquanta imatges, de cinquanta moments viscuts i els i les seves protagonistes.

Un dia vaig sentir “si vols alguna cosa, pregunta”, i és el que vaig fer, vaig enviar el missatge a sor Lucia Caram. I en un instant vaig rebre un sí, acompanyat d'un cor.

Finestres prenia ara una altra dimensió: passava a ser una exposició solidària d'intagramers, ja que les fotografies es posaran a la venda, i se n’aportaran els beneficis a la Fundació Rosa Oriol i Invulnerables, projectes que lluiten en contra de la pobresa i l'exclusió social, de les quals sor Lucia Caram és presidenta. Està previst que Finestres sigui una exposició itinerant. Ara mateix s'està gestionant que pugui passar per Barcelona, Badalona, Girona... Tot i que el seu tret de sortida serà el 17 de setembre a Pineda de Mar, al Maresme.

Una exposició que durarà dues setmanes i que el 21 de setembre comptarà amb la presència de sor Lucia Caram, InstaCAT i tots aquells i aquelles que un dia en rebre aquell missatge vam pensar “ i per què no?”.

Tinc l'oportunitat de participar del projecte Finestres amb la següent imatge de la tardor a Ascó, a la vora de l'Ebre.

Recordant la Diada per la República Catalana

Ferms i decidits, som-hi!

9a Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre a Benissanet

Des de l'exili

Els exiliats polítics també van tenir el seu espai en l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya. Els vam poder sentir des de Bèlgica, Escòcia i Suïssa amb la seva pròpia veu recitant poemes o llegint fragments d'autors catalans, molts d'ells contemporanis. A continuació us adjunto les cites que ens van suggerir sobretot llibertat.

MERITXELL SERRET

La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres.

Manuel de Pedrolo

TONI COMÍN

Estar disposat a morir per les pròpies idees pot ser fanatisme, però no viure d'acord amb les pròpies conviccions és covardia

Raimon Panikkar

ANNA GABRIEL

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria Mercè Marçal

CLARA PONSATÍ

I són molts
els qui se t'acosten.
I els mires als ulls.

I no saps si dir-los
ben clar: com n'és, de crua,
la veritat,

que tanmateix estimes
amb un amor foll.
Montserrat Abelló

LLUÍS PUIG

De vegades passen coses en una hora que no han passat en mil anys.

Joanot Martorell

MARTA ROVIRA

Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l’exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir. La veritat necessita ser dita, perquè si no es diu, no existeix.

Maria Aurèlia Capmany

CARLES PUIGDEMONT

De dos amors que tenia

l'un en terra, l'altre en mar,

el de terra l'empresonen,

l'altre viu exiliat.

Jo ni ploro pel de terra

ni em lamento pel de mar.

Plor i laments de què serveixen?

Gent que lluiti és el que cal.

Miquel Martí i Pol

Què és la llibertat?

L'acte institucional per commemorar la Diada Nacional de Catalunya va tenir un record molt especial pels nou presos polítics que es veuen privats de llibertat d'una manera injusta per haver tirat endavant un referèndum d'autodeterminació. Vam poder sentir les seves paraules a través de la veu de Sílvia Bel i Lluís Soler tot responent la pregunta Què és la llibertat? Abans però, el net de Pompeu Fabra, Pompeu Rahola Fabra, va llegir la definició de la paraula llibertat.

Pompeu Rahola Fabra

LLIBERTAT: Estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc. 

Especialment estat dels ciutadans els drets i els privilegis dels quals estan protegits per una comunitat civil organitzada (llibertat civil), dels ciutadans que participen de la vida pública exercint un control sobre llur govern (llibertat política) i dels ciutadans que són lliures en tot allò que la llei no prohibeix (llibertat individual)

Diccionari General de la Llengua Catalana, Pompeu Fabra

CARME FORCADELL

La llibertat és un bocí de mar, un retall de cel, veure com cau la tarda, contemplar les estrelles. Un somriure, una carícia, estimar. Triar amb qui vols estar, amb qui vols compartir els teus dies, la vida. Llibertat és allò que ens humanitza, és voluntat. La llibertat que compartim amb els altres ens socialitza, ens fa avançar, és la força transformadora de la societat.

JORDI CUIXART

Què és la llibertat? Una manta i un petó. La llibertat és aprendre a arriscar-se i a vèncer la por. La llibertat és decidir a ser feliç davant de qualsevol situació. La llibertat és saber que passi el que passi sempre ens quedarà una cançó.

JOSEP RULL

Hi ha llibertat externa (poder moure’s, opinar públicament, votar els teus representants i exigir-los...) que et poden arrabassar o condicionar fortament. I hi ha llibertat interna (pensar, ser digne d’un mateix, aspirar, tenir esperança...). Aquesta és insubornable si t’hi proposes. Cal lluitar infatigablement per la primera des de la solidesa de la segona.

ORIOL JUNQUERAS

Poder pensar, parlar, abraçar i estimar sense que ningú construeixi murs al teu voltant, murs contra les idees, les paraules, les abraçades i l’amor. La llibertat, doncs, és abraçar la teva dona, jugar amb els teus fills, i treballar honradament pel teu país i pel món sencer.

JORDI SÀNCHEZ

La llibertat no exigeix per ser viscuda palaus ni grans avingudes. No hi ha presó, carceller, forrellat ni jutge que pugui privar-nos de ser com som, de pensar com pensem i d’estimar la gent que estimem. Ser, pensar i estimar són les expressions més profundes de la llibertat.

JORDI TURULL

La llibertat és poder decidir què fas, què penses, què dius, on vas, a qui estimes. La llibertat física és pot prohibir i empresonar, la de la ment i l’ànima, mai! Com avui que el meu cos és a la presó però el meu cor i el meu compromís és ara i aquí amb vosaltres i per vosaltres.

DOLORS BASSA

La llibertat per mi seria veure la sortida del sol com intento fer cada dia a les set del matí darrere les alberes de l’Alt Empordà sense tenir els sis barrots de ferro de la finestra a primera línia. Escoltar, veure i palpar els sorolls i crits de reivindicació de llibertats col·legiades, amb les persones que cada dimarts al vespre venen aquí, davant de la presó, i compartir amb totes el sopar a la fresca.

RAÜL ROMEVA

La llibertat és mirada llarga, cap alt, verb serè, mà estesa, fermesa i serenor.

JOAQUIM FORN

Llibertat és sentir-vos a l’altra banda dels murs de la presó i saber que no estem sols.

Bona Diada!

Medalla d'Honor del Parlament 2018 a l'Associació de Mestres Rosa Sensat

parlament.cat

El Parlament ha lliurat aquesta tarda la Medalla d'Honor, en la categoria d'or, a l'Associació de Mestres Rosa Sensat per distingir la dedicació de tots els docents, famílies i ciutadans per millorar l'educació. L'acte ha estat encapçalat pel president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent. 

La  concessió de la Medalla es va acordar per la Mesa (per majoria) amb la voluntat de distingir l'Associació de Mestres Rosa Sensat "pel moviment de renovació pedagògica que representa, per la seva sostinguda reivindicació de l'escola pública de qualitat i per la defensa de la formació permanent dels mestres com a professionals clau per al progrés de les societats i el futur dels països.

Amb la concessió de la medalla, però, la Mesa vol fer extensiu l'agraïment i el reconeixement als docents amb una llarga trajectòria al servei dels infants del país, i també a les famílies i els ciutadans per la seva dedicació i perseverança per transformar l'escola i millorar l'educació".

La proposta de concessió de la medalla destaca que un dels objectius principals de l'Associació de Mestres Rosa Sensat és "assolir una escola democràtica amb expressió lliure i diversitat d'opinions i criteris sobre la política i la realitat educativa, juntament amb el foment de la llengua". Així mateix, subratlla que "és un model d'escola que al llarg de tot el període democràtic del nostre país ha estat el pilar i la garantia de la cohesió i la convivència de la plural societat catalana".

La Medalla d'Honor del Parlament és una distinció creada per la Mesa del Parlament l'any 2000.

La Setmana del Llibre en Català per la llibertat d'expressió

La paraula "llibertat" no és potser la més bella del diccionari però és l'única que fa possible que totes les altres paraules siguin dites. És per això que cada vegada que perilla el sentit calen paraules fermes que la defensin i que ens recordin que només amb l'expressió lliure hi pot haver una cultura lliure.

Tot i que el dret fonamental a la llibertat d'expressió, així com a la creació artística està reconegut en l'article vintè de la Constitució espanyola, les greus circumstàncies actuals palesen que l'exercici d'aquest dret es veu amenaçat de manera reiterada des de diverses instàncies públiques.

La interpretació excessiva del dret a l'honor ha posat en risc la lliure distribució de llibres i exemplars de revistes amb greu perjudici per a la lliure creació. La persecució s'ha mostrat despietada amb titellaires i cantants, que tenen dret a donar a conèixer les seves creacions sense exposar-se a anar a la presó o haver de buscar un refugi segur a l'exili, com passava no fa tant de temps en aquella dictadura que encara avui es manté enquistada en tants racons. La severitat intolerant ha posat en perill la llibertat de fer riure, oblidant que l'humor també és una eina imprescindible per a la convivència.

Denunciem la interpretació tendenciosa dels codis legals. I de manera singular advertim de la perillosa utilització esbiaixada del delicte d'odi, ideat com a protecció de les minories més indefenses i emprat sense embuts per a la persecució política i ideològica. Afirmem que tothom, creadors, periodistes, blocaires, mestres, té dret a expressar les seves opinions arreu, incloent-hi les xarxes socials i per descomptat els carrers. I renovem la nostra crítica més contundent cap a les actituds i les lleis que pretenen coartar aquests drets i de manera específica exigim la supressió de l'anomenada llei mordassa, que rebaixa i desnaturalitza els drets conquerits amb tant d'esforç i debilita encara més la democràcia.

Per fi, subratllem amb gran preocupació que aquests drets que aquí corren perill es reconeixen amb naturalitat democràtica als països del nostre entorn europeu, i recordem que la defensa de la llibertat d'expressió -i de totes les llibertats democràtiques- no pot dependre només dels representants polítics. Sabem que només amb un compromís individual i col·lectiu els podrem afermar.

Per aquesta raó, la Setmana del Llibre en Català fa aquest any una crida a totes les persones que hi participin -la gent que escriu, il·lustra o tradueix llibres i revistes, la gent que els edita, la gent que els distribueix, la gent que des dels mitjans, les biblioteques o les llibreries els recomana i els ven, i la gent que els llegeix- per renovar el compromís amb la llibertat d'expressió i a defensar cada dia, i amb tota la força que calgui, també amb la força de la protesta, el dret inalienable a la llibertat de pensament, la llibertat ideològica, la llibertat de creació i la llibertat de difusió.

Estem convençuts que el nostre compromís amb el dret a la llibertat d'expressió exigeix una acció permanent de defensa contra els atacs que pateix. Només podrem garantir que no ens robin la llibertat si estem disposats a combatre -en pau però amb tota fermesa- per defensar-la cada dia i tothora.

Visca la llibertat d'expressió, que vol dir: visca la llibertat!

Barcelona, 9 de setembre de 2018

Surt al carrer

PER OBRIR PEATGES, TERRORISME?

Des de la matinada del 10 d'abril a Esplugues no hi som totes. L’Adri va decidir exiliar-se a Bèlgica per evitar ser detingut i jutjat injustament per delictes de sedició, rebel·lió i terrorisme pel simple fet de protestar i participar d'accions de desobediència civil convocades des dels CDRs. Podria entrar més de 15 anys a la presó, però ell ho té clar “això no em farà callar, ara més que mai, veig la necessitat de sortir al carrer per defensar els nostres drets i lluitar per unes vides dignes de ser viscudes, perquè ningú altre ho farà per nosaltres”.

QUI ÉS L'ADRI?

L'Adri és una persona del poble, segurament igual d'invisible que tu.

Una persona vinculada al teixit associatiu d'Esplugues. Un veí compromès amb la justícia social. Ha participat durant anys a la Plataforma contra el Pla Caufec per denunciar un pla urbanístic que destrossa la falda de Collserola i encareix (encara més) l'habitatge a Esplugues, mentre omple les butxaques dels de sempre, amb la complicitat de l'Ajuntament.

Recentment, participava d'accions convocades pel CDR, des del convenciment que cap llei pot negar el dret d'un poble a decidir i convençut, també, que és el poble i la mobilització popular qui veritablement pot fer front al feixisme i al capitalisme que, des de fa uns anys, retallen els nostres drets i les nostres vides. L'Adri ha lluitat contra aquesta ofensiva sempre des de la desobediència civil no violenta.

DE QUÈ SE L'ACUSA?

Segons l'ordre del registre que van dur a terme al seu domicili, el volien detenir per sedició, rebel·lió i pertinença a organització terrorista. Concretament, se li imputen aquests delictes pel fet d’haver participat de l’obertura de peatges.

El dia de l’operatiu policial, la Guàrdia Civil no el va trobar al seu domicili i, actualment, es troba en cerca i captura.

El mateix dia, detenien la Tamara a Viladecans, en el marc de l'operació Cadera. A ella se li han aplicat unes mesures cautelars desmesurades: no pot sortir del seu poble a l’espera de judici, on es resoldrà si finalment se l’acusa de terrorisme.

PER QUÈ SE L'ACUSA?

Sabem que l'Adri i la Tamara no són terroristes, que aquestes acusacions són absolutament desproporcionades i que obeeixen a una estratègia política. Tal i com deia la mare de l'Adri en una carta “de terror sí que n'hi ha... qui t'acusa és qui l'imparteix”. Sabem que aquestes acusacions responen, una vegada més, a la necessitat de les elits de l'Estat espanyol de reprimir aquelles que lluiten, per sembrar la por i aturar la mobilització popular.

L'Adri és un altre cap de turc, escollit a dit i jutjat pel terrorisme d'Estat, un cas més de la repressió sistemàtica a la dissidència.

“SOBRETOT TINC POR QUE ARA LA GENT TINGUI POR”

Tal i com va dir l’Adri “ara tinc por a la indiferència. Que, malgrat tot, ens quedem assegudes a la cadira, immerses en el nostre paper d’espectadores”.

Cal, doncs, que responguem de manera col·lectiva, com sempre hem fet. Totes les victòries a nivell de drets responen a mobilitzacions populars. Davant l'onada repressiva de l'Estat hem de lluitar plegades i organitzades, colze a colze. L'1 d'Octubre, un poble organitzat vam fer possible un referèndum “il·legal” convençudes de que calia desobeir lleis injustes i, milions de persones vam plantar cara al brutal desplegament repressiu de l'Estat. De la mateixa manera, ara toca defensar a les companyes de lluita represaliades i, sobretot, mantenir-nos més fermes i mobilitzades que mai.

És evident que es tracta d'un judici polític i és per això que no és als seus tribunals sinó al carrer on hem de seguir lluitar.

Per l'Adri, i per totes nosaltres, no pararem fins a tenir-vos a casa!

https://www.surtalcarrer.cat/

Perquè sí!

'No ens podran robar l'esperança ni el coratge'

Falta pocs dies per commemorar la Diada Nacional de Catalunya i l'últim govern de Carles Puigdemont, la major part del qual es troba o bé a la presó o bé a l'exili, ha emès un comunicat esperonant la ciutadania a mobilitzar-se de cara a la Diada malgrat les dificultats, i posant èmfasi en els propòsits de llibertat, democràcia, progrés social, solidaritat i pau que ens mouen.

Benvolguts i benvolgudes compatriotes,

La Diada Nacional de Catalunya se celebrarà enguany en unes circumstàncies excepcionals. Com a membres del Govern de Catalunya injustament destituït pel 155 us volem adreçar un missatge d'acord amb aquesta excepcionalitat i subratllar l'enorme importància que té per al futur del nostre país el vostre compromís, la vostra solidaritat i la vostra mobilització. Entre la presó i l'exili, la majoria de nosaltres no us podrem acompanyar personalment. Però hi serem més que mai, i ens hi trobareu més que mai. Tots aquests mesos de repressió, empresonament i exili, no han dissolt l'esperit cívic dels catalans i les catalanes compromesos amb la radicalitat democràtica, i us heu sentit empesos a reforçar aquest compromís amb una cadena d'accions de solidaritat que ja formen part també de la història d'aquest país, conjuntament amb l'èxit de l'1 d'octubre. Des dels murs de les presons i des de la distància de l'exili, l'escalf i el suport s'han rebut intactes i ens han ajudat a mantenir intactes també els nostres compromisos.

La Diada Nacional se celebra, doncs, en un context que no és el que voldríem. Però per això és més important que mai que es repeteixin tots els èxits de les diades anteriors. Una gran participació, un esperit de concòrdia i transversalitat, i un insubornable compromís amb la no-violència. Coneixem prou bé l'estratègia de la provocació que impulsen els qui en tot aquests temps han actuat per dissoldre l'esperit cívic i pacífic del poble català; ho han intentat a través d’alguns dels aparells de l'Estat, a través d'un poderós suport de propaganda, a través de poderosos suports econòmics, i ara ho intenten estimulant confrontacions que busquen alterar la convivència. Caure en aquestes provocacions és el que persegueixen els adversaris de la democràcia, que volen treure'ns la paraula i imposar la força. No ens desviem ni un mil·límetre d'una actitud que tota Europa ha pogut veure i respectar: el nostre poble és un poble de propostes, de construcció d'alternatives, de diàlegs amb tothom i de respecte a la diversitat. I sobre aquesta actitud volem consolidar la llibertat de Catalunya.

En aquesta diada, reforcem els valors de la república. És en circumstàncies com aquestes en què la democràcia esdevé el bé més preuat a defensar. Sempre hem trobat la manera de fer-ho i de sorprendre tothom. Enguany, ho hem de confirmar amb més força que mai. Demostrem que malgrat les dificultats, el dolor i les incerteses, res no ens pot robar l'esperança ni el coratge; res no ens pot desviar del veritable propòsit dels nostres actes: la llibertat, la democràcia, el progrés social, la solidaritat, la pau. 

Catalunya va començar el dia 1 d'octubre de 2017 una nova era. Aquell dia vam decidir mirar al futur. Hem emprès un camí que sabem llarg i complex cap a una república de persones lliures. El camí del nostre futur. 

Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Antoni Comín, Joaquim Forn, Josep Rull, Lluís Puig, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Serret

'Flix al segle XVII'

Fa uns mesos Jaume Masip i Pere Muñoz van obsequiar-nos amb una publicació històrica del seu poble sota el títol Flix al segle XVII. Com el seu nom indica, el volum, que és el tercer de la col·lecció Lo Pedrís, de l'Associació La Cana de Flix, és una aproximació a aquell període històric que va estar marcat especialment per la Guerra dels Segadors de mitjans de segle i de la Guerra de Successió, ja en els primers compassos del segle XVIII.

No podem passar per alt que a més de la significació històrica de qualsevol indret, sigui quin sigui, en el cas del Flix del segle XVII s'hi afegeix el fet que aleshores tenia una importància geoestratègica, per la seva situació sobre l'Ebre amb la presència del castell en un període convuls pels conflictes existents.

El llibre està presentat amb dos parts diferenciades: 

• la primera, amb el títol 'De la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió'. Pere Muñoz fa un repàs històric del segle que s'inicia amb l'expulsió dels moriscos, i conté capítols com el bandolerisme, o la dependència de les poblacions de Flix i la Palma d'Ebre respecte Barcelona, fins a fer un detallat estudi de la Guerra dels Segadors, causes i conseqüències, escenari bèl·lic a Flix i l'entorn amb els diferents setges al castell, per acabar amb la Guerra de Successió.
• la segona porta per títol 'Castells, muralles i fortificacions' essent l'autor Jaume Masip. Com podem imaginar, se centra en el paper del castell vell de Flix com a important fortificació amb abundància d'imatges gràfiques de l'època en base de dibuixos; però també del propi poble com són els baluards, els carrers o les portes d'entrada a la vila. A destacar d'entre els personatges que apareixen el senyor de Beaulieu, un mariscal de camp que va disposar d'un taller de gravats de vistes de setges i batalles; o per exemple els atles del marquès d'Heliche. En tots dos casos han arribat als nostres dies imatges de Flix i el castell de l'època.

A destacar els apèndixs del llibre que inclouen una relació de veïns de Flix al capbreu de 1624, i una altra relació datada un segle després, el 1714. També hi podem trobar una cronologia exhaustiva del període 1600-1717.

Des d'aquí felicitar els autors, i com no, el poble de Flix, que veu així ampliada la nòmina de publicacions que permeten conèixer millor els nostres pobles, la nostra gent i la nostra història.

11 mesos de l'1-O

'La força d'un destí' de Martí Gironell

L'últim Premi Ramon Llull va recaure en l'obra La força d'un destí, de Martí Gironell, un periodista que ja té un important bagatge literari amb força èxits editorials.

L'obra acaba esdevenint una biografia de Ceferino Carrión (1928-1996) que per circumstàncies de la vida va acabar adoptant una nova identitat, Jean Leon. La seva és una trajectòria atzarosa des de que amb 21 anys va fugir de l'Espanya franquista per acabar arribant no sense dificultats als Estats Units. 

Havia nascut a Santander però arran d'un incendi de l'habitatge on vivien, amb la seva família acaben recalant a Barcelona. Són els anys quaranta. Perd el seu pare i el seu germà en un estrany accident quan estaven treballant en un vaixell mercant, fet que marcarà el seu destí.

Però què té d'especial aquest personatge? Doncs Jean Leon aconsegueix gràcies a cops de sort trobar-se a prop de personatges com James Dean (amb qui projecta un restaurant, La Scala). Però són altres els personatges populars amb qui manté contacte i fins i tot amistat, com Paul Newman, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor, Warren Beatty, els germans Kennedy, Ronald Reagan, Frank Sinatra... El seu restaurant a Hollywood serà un referent per l'star system del moment pel tracte i el servei que els ofereix així com per ser un espai de confidencialitat. 

No en té prou i a partir dels anys seixanta torna a Catalunya, i endega el projecte de plantar vinya al Penedès i elaborar el seu propi vi, que encara es produeix a dia d'avui amb el nom de Jean Leon. Només com a curiositat dir que aquest vi és el que es va servir en la festa que es va organitzar en la presa de possessió de Ronald Reagan com a presidents dels EUA (1981).

Es tracta d'un llibre ben escrit, que és una biografia, però sense semblar-ho, ja que té ritme de novel·la i et dona a conèixer una figura que probablement per molts de nosaltres ens havia passat desapercebuda. Un home fet a si mateix que surt de Catalunya i que no sé si es pot dir que va assolir el somni de vida americà, però almenys segur que va fer realitat els seus somnis.

Tot el poble cantarà!