La paraula "llibertat" no és potser la més bella del diccionari però és l'única que fa possible que totes les altres paraules siguin dites. És per això que cada vegada que perilla el sentit calen paraules fermes que la defensin i que ens recordin que només amb l'expressió lliure hi pot haver una cultura lliure.
Tot i que el dret fonamental a la llibertat d'expressió, així com a la creació artística està reconegut en l'article vintè de la Constitució espanyola, les greus circumstàncies actuals palesen que l'exercici d'aquest dret es veu amenaçat de manera reiterada des de diverses instàncies públiques.
La interpretació excessiva del dret a l'honor ha posat en risc la lliure distribució de llibres i exemplars de revistes amb greu perjudici per a la lliure creació. La persecució s'ha mostrat despietada amb titellaires i cantants, que tenen dret a donar a conèixer les seves creacions sense exposar-se a anar a la presó o haver de buscar un refugi segur a l'exili, com passava no fa tant de temps en aquella dictadura que encara avui es manté enquistada en tants racons. La severitat intolerant ha posat en perill la llibertat de fer riure, oblidant que l'humor també és una eina imprescindible per a la convivència.
Denunciem la interpretació tendenciosa dels codis legals. I de manera singular advertim de la perillosa utilització esbiaixada del delicte d'odi, ideat com a protecció de les minories més indefenses i emprat sense embuts per a la persecució política i ideològica. Afirmem que tothom, creadors, periodistes, blocaires, mestres, té dret a expressar les seves opinions arreu, incloent-hi les xarxes socials i per descomptat els carrers. I renovem la nostra crítica més contundent cap a les actituds i les lleis que pretenen coartar aquests drets i de manera específica exigim la supressió de l'anomenada llei mordassa, que rebaixa i desnaturalitza els drets conquerits amb tant d'esforç i debilita encara més la democràcia.
Per fi, subratllem amb gran preocupació que aquests drets que aquí corren perill es reconeixen amb naturalitat democràtica als països del nostre entorn europeu, i recordem que la defensa de la llibertat d'expressió -i de totes les llibertats democràtiques- no pot dependre només dels representants polítics. Sabem que només amb un compromís individual i col·lectiu els podrem afermar.
Per aquesta raó, la Setmana del Llibre en Català fa aquest any una crida a totes les persones que hi participin -la gent que escriu, il·lustra o tradueix llibres i revistes, la gent que els edita, la gent que els distribueix, la gent que des dels mitjans, les biblioteques o les llibreries els recomana i els ven, i la gent que els llegeix- per renovar el compromís amb la llibertat d'expressió i a defensar cada dia, i amb tota la força que calgui, també amb la força de la protesta, el dret inalienable a la llibertat de pensament, la llibertat ideològica, la llibertat de creació i la llibertat de difusió.
Estem convençuts que el nostre compromís amb el dret a la llibertat d'expressió exigeix una acció permanent de defensa contra els atacs que pateix. Només podrem garantir que no ens robin la llibertat si estem disposats a combatre -en pau però amb tota fermesa- per defensar-la cada dia i tothora.
Visca la llibertat d'expressió, que vol dir: visca la llibertat!
Barcelona, 9 de setembre de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada